Xevi Pujol: "En la meva feina, passar desapercebut no és dolent"

Xevi Pujol (1990) afronta la seva quarta campanya com a director esportiu del Baxi Manresa enfeinat com sempre. Amb la tranquil·litat d’haver adreçat un camí que s’havia torçat entre l’estiu i la tardor passada, però amb l’exigència personal que la temporada vinent sigui tan bona com el final d’aquesta. Ens atén en una sala on diumenge farà set mesos va viure una roda de premsa complicada, quan l’equip era l’últim de l’ACB, amb una victòria en set partits, i estava travessant un episodi de castastròfiques calamitats en forma de lesions, baixes formes i fugides de jugadors capitals.

Quants dies de vacances pot fer el director esportiu d’un equip?

Pocs, per voler estar en el dia a dia de l’equip i tenir la informació de primera mà. Després, sempre hi ha coses a solucionar o a plantejar-te. No hi ha un moment per desaparèixer.

I vostè l’últim any, encara menys?

Ha estat una temporada accidentada. El volum de feina, a nivell de configuració de plantilla ha estat més elevat del que tots hauríem volgut.

Com recorda la roda de premsa que es va fer aquí ara fa set mesos?

Hi havia la necessitat d’explicar-nos davant de la nostra gent, transmetre una certa calma dins de la dificultat i exposar que hi havia un pla. Des dels ulls de l’aficionat veig que era necessària però des del meu punt de vista em sentia incòmode. Tenia la sensació d’estar-me justificant. Vaig tenir molt mala sensació fent la roda de premsa.

Es trobava pressionat per l’entorn del club?

No. Em sento pressionat perquè em pressiono i jo i soc conscient de la dificultat d’on estem, de com funciona el negoci. Pel fet de perdre jugadors i de no poder-los rellevar amb els que vols. El tema extern el porto bé. Aquí la pressió mediàtica és limitada, però hi ha un component personal que provoca que sigui fàcil arribar a mi o als meus i que et deixin el comentari.

Seguia molt les xarxes socials, aleshores?

En línies generals, les segueixo bastant. Forma part de les modes positives o negatives de l’esport professional. En soc consumidor i, a petita escala, protagonista.

Quines coses de les que van passar es van plantejar malament i quines són fruit de la fatalitat?

La decisió que és responsabilitat meva és creure que Harding podia jugar de base. Condiciona molt les posicions exteriors i ens planteja problemes a nivell de rols que hem de canviar a principi de temporada. No podia jugar d’1 amb consistència a l’ACB, tot i que jo estava convençut que podia. A més, juguem amb un risc en el joc interior. Portem un jugador americà dels millors que han passat per aquí, amb informes personals bons per part de l’entrenador des de la Xina, però per expectatives seves i comoditats familiars ens plega. A més, l’aposta per un jugador de quota [Tyson Pérez] que feia 15 mesos que no competia tampoc no va bé. Se’ns ajunta tot en la mateixa posició i l’equip s’ensorra. M’hauria agradat saber el potencial de l’equip, perquè n’estava content en les tres primeres setmanes. Però això passa i era qüestió d’assimilar-ho i encarar-ho.

De cara a la nova temporada el pla A a la banqueta és Pedro Martínez?

Sí, ell té contracte i si no hi ha res que digui el contrari ha de seguir. Estem configurant l’equip de l’any que ve i ell està superinformat de tots els moviments.

Ell va obrir la porta a ofertes en una entrevista recent a “La barra del Nou Congost”, que d’altra banda tampoc no s’allunya del que ha passat en els últims anys.

Ell ha demostrat durant tot aquest temps que ens té en molta consideració. La temporada passada, per exemple, va apostar per nosaltres i va renovar sense tenir contracte i rebutjant ofertes.

En cas que decidís no seguir, hi ha un pla B?

Jo he de treballar amb plans B i he de mirar entrenadors, però no hi puc pensar si no hi ha cap notícia que ho digui.

A Manresa ara mateix hi ha un estil molt implantat d’aquests anys. Si calgués un altre entrenador, com d’important seria mantenir aquest estil?

Aquest és l’estil amb el qual em sento còmode. Vaig estar d’ajudant seu la temporada 2014-15, sent molt inexpert i jove, i em vaig fer a la seva manera. Jo hi crec. El dia que el Pedro no hi sigui m’agradaria seguir una línia similar. Si no es pot fer, caldrà adaptar-se el màxim possible a qui vingui. Hi ha una part en què els entrenadors s’han d’ajustar al context del club, de la lliga o del pressupost, però en una part el club s’ha d’adaptar a l’entrenador. Coneixent-nos tots, tens informació i saps amb què se sent més còmode cada entrenador.

El club aborda canvis, com ara la remodelació del pavelló, en què vol que no només hi hagi el partit sinó tot un espectacle. El públic del Baxi entendria un canvi d’estil cap a un joc més conservador?

El Pedro ens està acostumant malament. En l’any amb Joan Peñarroya hi havia un equip veterà i jugàvem oberts i amb molta llibertat per al jugador. Això era vistós i és un dels seus punts forts. Amb el Pedro ens volem anticipar al joc estàtic. Córrer, fins i tot després de cistella, però fer-ho organitzats i per això els jugadors han de tenir una mentalitat concreta, per fer aquest esforç. Cada any ho portem més al límit, amb d’altres clubs que ens segueixen com l’Unicaja, el Bonn o el Varese, que ha fet un any increïble.

És el que agrada a la gent d’aquí?

La gent d’aquí ens exigeix lluita, que pot tenir molts estils. Per a mi els estils no són ni millors, ni pitjors, però l’actual enganxa a la gent perquè és molt ràpid, vistós i passen moltes coses en poc temps. Ens demanen que no ens rendim i això va lligat al nostre estil.

Parlem de jugadors. Acaben contracte Waczynski, Geben, Robinson, Jou, Steinbergs i Olumuyiwa, del qual ja van dir dimarts que no segueix?

També tenim una opció sobre Vaulet i Steinbergs té un any més de contracte.

Per què no segueix Olumuyiwa?

Hem tingut un any accidentat en el joc interior. Ha tingut problemes amb la fasciïtis plantar i va tenir el tema extraesportiu amb l’accident de cotxe. Ha estat un any complicat per a ell. Ho fa tot des de l’esforç, posa el cos amb la màxima implicació per a l’equip, però hem d’anar a buscar un altre tipus de jugador.

En la llista hi ha Guillem Jou, el capità. En quin punt està la situació?

Estem parlant amb ells per veure si trobem la manera de continuar.

Ell té la voluntat de fer-ho o els ha informat d'ofertes, com ara una del Girona?

Totes dues parts tenim la voluntat de seguir i falta trobar la manera.

Sobre Steinbergs, aquest any ja no serà jugador de quota a l’ACB. Pot condicionar-ne la continuïtat?

Fins ara ha gaudit d’aquesta situació de falsa quota, per ser vinculat, però ens agradaria seguint-hi comptant perquè ens ha agradat la seva evolució i ens ha ajudat molt. En les coses que no es veuen, en el dia a dia, és un crac. Juga de quatre i de cinc, fa de comodí i ens el creiem com a projecte de jugador. Ha estat un dels brots verds de la primera part de la temporada, juntament amb Sagnia. Els hem necessitat més del que esperàvem i han donat un bon nivell.

Dels que acaben contracte, els posaran tots en tempteig?

Pot ser que algun. Això serà amb el juliol avançat. Cal que aleshores tinguem espai per ells. Imagina’t que fitxes un quatre que sigui el centre de l’equip, americà, i llavors poses Robinson al tempteig i es queda. No hi ha espai. Si tenim molts imputs que algun jugador no vol seguir, cal plantejar-se què fem.

Tots aquests, sobretot Geben i Robinson, volen continuar?

Ningú no ens ha confirmat que no vulgui seguir, però cal veure si les seves expectatives i les nostres possibilitats s’apropin, que no serà fàcil perquè passen a ser residents fiscals. Per a nosaltres és difícil renovar jugadors amb aquestes característiques. Però no hi ha res descartat.

Ha comentat que tenien una opció sobre Vaulet. La pensen exercir?

El Juan és gairebé manresà i com que va marxar a l’AEK i va tornar al cap d’uns mesos pot fer que no es vulgui plantejar marxar tant com d’altres. Veurem com dibuixarem el joc interior i a veure si ens encaixa. Té unes virtuts i unes no virtuts que coneixem. Ens ajuda en el dia a dia, s’entrena sempre al màxim. Valorem la seva manera de ser, però caldrà veure si ens encaixa molt o poc.

Els que tenen contracte són Harding, Sagnia, que es va pujar al primer equip, els dos Danis, Badio i Valtonen, que ha estat cedit a Rostock. Quants es pensen que poden seguir?

Harding és difícil que segueixi, tot i que té contracte, pel que ens està arribant. De la resta, tots tenen contracte tot i que estem a l’expectativa de Valtonen, que ha sortit d’una lesió de genoll i cal veure si arriba a jugar el Mundial. De la resta, comptem amb tots. Sagnia té un contracte en què pot estar inscrit tant com vinculat com del primer equip. Quan va marxar Tyson necessitàvem un jugador de formació i el vam escollir a ell, que ja era a l’equip des de la pretemporada. Va ser més un tema burocràtic.

Sobre Valtonen, si torna o no dependrà de l’entrenador que hi hagi?

No, dependrà de si som capaços de renovar algú i a veure com ens encaixa tot.

Pel que fa als jugadors de quota, sense tenir Jou renovat només disposeu dels Danis i de Sagnia. Pot ser un problema?

Aquest mercat és bastant limitat. Ens agrada la idea que aquests siguin gent important al vestidor i a la pista. Des que hi ha el Pedro es va fer una aposta amb Dani García, Jou, Sima quan hi era, valorant-los molt. També es va fer un esforç per mantenir Dani Pérez. La nostra idea és que si podem trobar un jugador de quota, ho farem. També esperem a veure com acaba la nostra possible presència a Europa, ja que llavors en necessitaríem cinc.

Quins plans tenen amb Naspler?

Tenim una sèrie de jugadors joves, com ell, Marc Peñarroya, Ondrej Hustak i els que acaben de júniors. Estan fent el seu camí per les LEB, els passos que els toca fer per introduir-se en el bàsquet professional a tots els nivells. Si l’equip necessités un dotzè o tretzè home, se’ls cridaria, però per les apostes que tenim avui en dia, no tenen lloc.

Quina importància té per a vostès jugar o no competició europea?

Durant l’estiu és important, ja que és un valor afegit per atraure jugadors. En el decurs de l’any, acabem amb un gust de boca positiu perquè hem crescut des d’aquesta competició. Jugar cada tres o quatres dies ens ha permès tenir una dinàmica de treball en què hem crescut des del partit i no tant des de l’entrenament. És cert que hem arribat a algun partit de l’ACB una mica curts d’energia o de gana, però ha tingut moltes coses positives.

Quan ho sabran, si la juguen? Vostès sempre ho saben abans del que es publica.

A final de juny. El termini per fer la sol·licitud s’acaba el dia 23 i quan ho rebin tot, ens n’informaran.

Sembla que si hi entren, seria per jugar una prèvia. Això condiciona la pretemporada?

El calendari és complicat perquè no hi ha dates, havent-hi mundial. Si hem de jugar prèvia, ens estaríem jugant una part important de la temporada el setembre i caldria arribar-hi amb més energia.

Es contempla jugar la FIBA Europe Cup, la segona divisió de la Champions?

No, tant per un tema esportiu, com econòmic. Els equips no reben cap tipus de compensació.

En els últims anys, el club no ha rebut gaires jugadors cedits. L’any passat es va fer amb Tyson i Bortolani. Com es valora aquest camí?

Hi estem oberts, tot i que el tema de Tyson ho era, però no era com les habituals, amb jugadors joves de grans clubs europeus on no troben espai i necessiten minuts. En el cas de Tyson, pertany a un equip que va baixar i es va buscar un contracte perquè pogués seguir a l’ACB. Cal estudiar cada cas de manera particular. En les cessions depèn de la mentalitat de cada jugador. Si aquest fa seu el nou context, sense pensar en el més enllà, pot sortir bé. N’hi ha moltes que surten bé, com la de Jean Montero al Betis.

En les properes setmanes marxa als Estats Units?

Sí, la segona setmana de juliol, a la Summer League de Las Vegas, on l’últim any vaig seguir Harding en directe. Però cada vegada tinc més la sensació que em serveixen més a dos o tres anys vista que en el mateix estiu. Veus molt bàsquet en pocs dies, molts partits seguits. Fas un buidatge exhaustiu, amb una important feina abans de viatjar, i sobretot t’hi trobes molta gent. Tothom és allà. S’hi ha de ser representant el club i construint una xarxa de contactes.

Allà pot confirmar en directe el que veu a través de vídeo?

Sí, però positives i negatives. De vegades confirmes una intuició negativa, però segueixes volent el jugador.

M’ho explica, això?

És que no podem fitxar el jugador perfecte. Cal saber quines mancances té i anticipar-nos-hi per ajudar-lo a millorar-les, amagar-les o el que sigui. Hem de tenir tota la informació, si no, no en fitxaríem cap. És bo saber si un jugador té més facilitat per fer una cosa o una altra, però també les coses que no li surten.

Té un any més de contracte?

Dos

Creia que s’havien anunciat dos anys per a vostè i Pedro Martínez, quan van renovar.

No, jo vaig renovar per tres.

Ha tingut més o menys ofertes que l’any passat?

N’he tingut una d’ACB i he dit que no.

Aquesta temporada?

Ara.

Per quins motius, ha dit que no?

Perquè considero que aquí encara hi ha un projecte per seguir construint. Personalment, crec que és un bon lloc per seguir creixent i no he tingut la necessitat de marxar.

Se sent reconegut aquí, en general?

Internament, sí. Hi estic molt còmode. En el dia a dia tinc molta llibertat de moviment per fer i desfer. En la parcel·la esportiva em sento molt bé amb tot l’equip tècnic. Del que passi a fora d’aquí, no li dono molta importància. En la meva feina, passar desapercebut no és dolent. Quan l’equip guanya et fan més entrevistes i quan perd, te’n fan menys. A partir d’aquí intento fer la meva feina centrat en el dia a dia i sense donar importància al que pot venir.

També era el primer any amb un nou president. Com ha anat el canvi de Jordi Serracanta per Josep Sáez?

Cadascú té les seves característiques, però jo amb el Jordi m’hi he trobat bé, m’ha respectat molt el mètode amb el qual treballava i puc dir el mateix del que ha fet amb l’equip, amb el seu dia a dia. A nivell esportiu, no he notat gaire el canvi.