Després d’una llarga trajectòria professional al sector de la producció i la realització audiovisual i publicitària, i especialitzada en projectes museogràfics a nivell nacional i internacional, la berguedana Maria Costa ho ha deixat tot per iniciar un nou projecte «de vida»: l’Escairador. Assegura que la idea «ha estat latent durant uns anys» i diu que ara, «quan totes les peces han encaixat, ha arribat el moment» d’apostar-hi. Explica que una peça importantíssima és Jordi Claramunt, que també hi estarà implicat directament, i la seva família, que són, indirectament, els responsables del naixement de l’Escairador, amb el qual pretén convertir la finca familiar, situada a Cal Rosal, en una explotació agroalimentària on plantaran, recolliran, processaran i comercialitzaran cereals. El projecte ha rebut el primer premi del Concurs d’Idees Emprenedores de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Què és l’Escairador?

Per a mi l’Escairador són dues coses: un molí de pedra que et permet treure la primera pell dels cereals, que fa que després siguin comestibles; i també és una figura, la del meu pare. Tot i que ell no s’hi ha dedicat mai professionalment, des de la seva prejubilació de la mineria, va començar a treballar la terra a la finca on vivim. A més a més va recuperar un antic escairador, fa més de trenta anys, i el va restaurar i posar-lo en marxa. Aquesta afició va fer, de retruc, que mantingués viva una tradició que s’estava perdent en el mateix moment que es va començar a recuperar el cereal escairat a la comarca, i que va convertir-se també en un producte més valorat al territori en la gastronomia.

Suposo que d’aquí surt el seu projecte de vida.

Ara han encaixat les peces. Feia temps que tenia ganes de tornar al Berguedà, els meus pares també volien fer un relleu generacional en la seva tasca, i per la voluntat de voler mantenir una tradició, professionalitzar-la i un ofici que he vist tota la vida, he apostat per fer un canvi. A vegades tenim coses a davant que no sabem trobar-hi les potencialitats. Encara és d’hora, perquè tot just ara comencem, però amb moltes ganes.

Com?

No podem deixar passar el cicle i a la primavera començarem a plantar el cereal després de seleccionar-lo. A la vegada engeguem les obres per fer l’obrador i un espai de showroom perquè un dels nostres objectius, a banda de la comercialització, es fer pedagogia i promoure el món dels cereals com a producte amb valor afegit.

Quin és el procés?

Comencem la primera temporada amb el blat de moro blanc i el blat forment, que ja coneixem. Farem la plantació amb les nostres llavors i cuidarem tot el procés fins a la recol·lecta i la transformació, per després comercialitzar-lo.

Quin és el vostre objectiu?

Després de fer la plantació volem collir el blat forment el juny i el blat de moro cap al setembre, i fer les primeres escairades a la tardor per poder començar a distribuir llavors. L’altra part és intentar fer divulgació d’aquest producte i desestacionalitzar-lo per fer que tinguin més recorregut fora de l’època que més es consumeix. Aquí hi entrarà la voluntat de treballar en xarxa amb el territori, amb restauradors i amb altres col·lectius interessats a nivell cultural i dinamitzadors.

Ha parlat de professionalitzar?

Volem posar l’accent més enllà del que és tradició artesanal. L’objectiu és professionalitzar un procés que és artesà, i que en cap cas vol dir industrialitzar-lo. Actualment no hi ha cap elaborador professional d’aquest producte i volem ocupar aquest espai. No deixarem perdre el coneixement adquirit durant tots aquests anys, i hi introduirem elements que puguin facilitar-nos la feina.

A què es refereix?

Per exemple, el blat de moro triga força temps a assecar-se abans de poder-lo escairar. Nosaltres intentarem assecar el blat de moro, sense passar-lo per un procés industrial que impedeixi que es trenqui per després escairar-lo, en unes sales on la temperatura serà la idònia per poder aconseguir el mateix resultat però amb menys temps que si el tinguéssim a la pallissa. D’aquesta manera esperem poder cobrir la demanda que hi hagi i produïrem blat de moro escairat que sigui de la màxima qualitat, però amb un procés més curt i més eficient, i sense deixar de banda les eines rellevants com és l’escairador de pedra, perquè escaira d’una manera diferent que si utilitzéssim peces d’inoxidable o d’altres materials. Al mateix temps treballarem la divulgació per posar-lo en valor.

Comercialitzaran únicament al Berguedà?

Si volem viure d’això, ens hem d’obrir a nous mercats. L’inici, però, el preveiem sense riscos i treballarem al Berguedà, al Bages Nord, Solsonès i una part d’Osona, on es coneix més aquest producte. L’objectiu és anar creixent en capacitat de producció i, en paral·lel, en mercat. No volem ser molt ambiciosos d’inici. El primer any servirà per temptejar el mercat i anar-nos obrint. L’objectiu és que sigui un projecte que sigui gestionable, i dins d’uns límits sense moltes ambicions.

És un repte, aquest projecte?

No m’ho puc agafar de cap més manera. Deixar una bona feina, creativa, amb responsabilitat i estabilitat per llançar-te a la piscina en un sector que no és el teu, en el qual t’has de formar i has de tractar amb un altre tipus de gent, és un repte, tot i que il·lusionador.

És difícil voler ser emprenedor?

En funció de les persones. Voler no costa, perquè és actitud. En el meu cas potser ha costat més perquè sóc molt més reflexiva i hi veig molts peròs i contres a tot. Hi ha gent més llançada que segurament li serà més fàcil sortir de la zona de confort per arrencar.

Guanyar el premi li ha donat seguretat?

És una moneda de doble cara. Per una banda, estic contenta perquè sense començar ja tenim gent que creu en el projecte; i per l’altra, molta responsabilitat per no decebre tots els que hi confien.

De moment ha rebut bones sensacions?

La majoria de sensacions han estat d’ànims. Els més propers reconeixen la valentia de fer el pas i a més a més creuen que és un projecte sòlid que ha de poder funcionar. Ara caldrà treballar perquè el projecte sobre el paper pugui ser realitat.