Passejar tranquil·lament per Berga no és fàcil. De fet, en molts punts costa circular-hi correctament. La singular situació de la ciutat i la seva topografia es tradueix en carrers, carreteres i voreres estrets que, a més, en força casos estan en mal estat. La convivència entre vehicles i vianants encara acostuma a deixar els segons més mal parats, especialment aquells que utilitzen cadira de rodes, tenen mobilitat reduïda, o famílies amb cotxet, per exemple. S'han fet poques actuacions importants darrerament per revertir-ho, i la implantació del porta a porta, que ha fet retirar la majoria de contenidors de la via pública, ha comportat multitud de cubells i bosses al carrer, que no deixen de ser una barrera més que entorpeix la circulació dels vianants per la vorera.
La millora de la mobilitat a Berga és difícil fruit de la «singularitat de la seva situació geogràfica, en un vessant, que té dificultats per enllaçar a banda i banda», com explica el regidor de Mobilitat, Eloi Escútia. Per això, «moltes vegades els vials s'han construït adaptant-se a aquesta topografia», diu. D'altra banda, apunta que «per revertir mobilitats calen actuacions que han de ser agosarades, però tota actuació sol generar veus en contra. Per evitar-ho, a vegades no s'ha actuat o s'ha actuat afavorint el vehicle privat, quan han d'avançar en un altre sentit».
La regulació al barri vell, aviat
El barri vell és un dels punts més crítics i, alhora, on és més difícil actuar. Els problemes es multipliquen, i acostumen a ser els vianants els que s'han d'apartar per deixar pas als cotxes, amb incomptables trams de voreres minúscules i inservibles. El regidor assegura que «en un termini curt de temps es farà el tancament de l'accés dels vehicles a certes zones del barri vell» amb «la voluntat de regular molt aquest accés». A més, destaca el cas de la plaça de Sant Pere, la de l'Ajuntament, on considera il·lògic que hi hagi un aparcament: «Cal una actuació per regular-ho. Estem acabant de valorar-ho, no es produirà d'un dia per l'altre, hi ha molts elements que hi intervenen, però ho podem tirar endavant en 3 o 4 mesos, i un cop posat en marxa s'anirà ajustant i polint».
Si els carrers ja són estrets al barri vell, quan s'hi para la terrassa d'un bar o restaurant l'espai per als vianants encara és més petit. Això passa al carrer dels Menorets amb el bar Sant Guim, i al carrer de Puig-reig amb el restaurant La Notta, per esmentar alguns casos on l'espai és estret per caminar, i una cadira de rodes o un cotxet poden triar entre fer alçar els clients o circular amb una roda a la petita vorera i l'altra a la calçada. «No hauria de ser així», reconeix el regidor. «L'ocupació de domini públic per terrasses no pot impedir la circulació normal, ha de deixar determinats metres per als vianants», explica, i remarca que, en tot cas, el que caldria fer és «controlar si les ocupacions que es donen són les que s'utilitzen».
Encara a la zona centre, al carrer de Clavé, per exemple, és evident que no hi pot circular correctament una cadira de rodes o un cotxet, però és que en algun punt la majoria de vianants acostumen a optar per passar per la calçada. Al costat, per anar a l'Escola de Música o al pàrquing de Sant Francesc, han de trepitjar la car-retera de totes totes, ja que no hi ha cap rampa ni vorera per pujar, només escales.
Sortint del barri vell, un punt tan cèntric i transitat de Berga com és la plaça de la Creu, on hi ha la parada -no pas estació- principal de les línies d'autobús, una parada del bus de Berga i la parada de taxis, és un dels grans exemples d'aquesta complexitat. D'una banda, és evident que la vorera de la banda de l'hotel Queralt queda molt estreta, i quan conflueixen diversos vianants l'embús és considerable. Això no queda aquí, ja que les voreres de banda i banda del passeig, per bé que són prou amples, poden presentar algun obstacle que cal esquivar. Per exemple, també hi trobem les terrasses d'alguns bars, especialment a la zona més alta, que fan que per als vianants tan sols resti un fil pel qual transitar, de la mateixa manera que quan a la parada dels autobusos hi ha un grapat de persones esperant no queda altre remei que fer quatre eslàloms per superar els passatgers.
La Rasa dels Molins, pendent
Si seguim en direcció al Vall la situació no millora. La minúscula vorera -especialment en la vessant muntanya- segueix per tota la ronda fins a trobar-se amb la plaça de Viladomat. Es tracta d'un tram que un pla de mobilitat que havia fet l'Ajuntament proposava adequar-lo de sentit únic, des del Vall en direcció al passeig de la Pau. Escútia reconeix que «topogràficament tenim una ciutat que no permet gaires alegries i a la ronda no tenim espai a prop perquè hi hagi comunicació entre la banda est i oest». El seu futur passa per una actuació conjunta amb la Rasa dels Molins, on s'hauria d'ubicar «una rambla i un dels vertebradors de la ciutat, que està per fer, i és un plantejament important per a la ciutat», i que previsiblement podria acollir l'estació d'autobusos. En tot cas, recorda: «No ens fa por dotar la ciutadania que va a peu d'espai, en detriment del vehicle privat, ja que l'espai és el que és».
Cap a l'oest, al camí del Roser, les voreres estretes també obliguen a algun canvi de banda, i topem amb carrers de la zona amb voreres minúscules, per exemple, al carrer Cervantes en el tram del camí del Roser a la Gran Via. «És un eix important, en alguns casos les voreres són ridícules i fan que el vianant hagi d'anar per la calçada», diu el responsable. Escútia destaca que amb la recuperació municipal de diverses vies com el camí del Roser, però també el camí de Solsona, la carretera de Ribes o la de Sant Fruitós, es podran fer actuacions des del consistori.
Altres zones destacables són la banda est del capdamunt del carrer Barcelona, on s'has de passar sí o sí per la carretera, i el carrer Maixerí, el del costat, que va fins a la Gran Via, sortint al restaurant El Caliu, en una via que segueix sent estreta fins a la Rasa dels Molins. També destaca la zona de la Font del Ros, que, tot i ser un lloc on s'han fet algunes de les darreres actuacions importants, presenta unes voreres estretes i amb algunes barreres arquitectòniques.
Millores insuficients
Tot i les dificultats, recentment s'han fet algunes actuacions, com al passeig de les Estaselles. S'hi han eliminat els aparcaments en bateria que dificultaven el pas dels vianants, i ara els cotxes aparquen a l'altra banda. La vorera segueix sent estreta en general, però s'ha aprofitat l'espai que abans ocupaven els vehicles perquè hi transitin vianants. «La voluntat és adequar millor aquest espai en el futur. S'ha fet una primera actuació, però cal propiciar espais segurs per als vianants, és a la nostra agenda», diu Escútia. El regidor reconeix que encara hi ha molta feina per fer: «L'objectiu és propiciar espais de circulació còmoda per als vianants. Hem de propiciar que hi hagi una mobilitat més saludable, respectuosa amb la ciutat i que afavoreixi més les relacions socials», argumenta el representant.
