Els patrons de la Patum són escèptics sobre l’opció de celebrar-la a la tardor

Membres de l’òrgan de govern de la festa opinen que l’Ajuntament s’ha precipitat llançant la idea i no veuen clar com es determinaria l’aforament

Salt de turcs i cavallets en l’última Patum celebrada, l’any 2019

Salt de turcs i cavallets en l’última Patum celebrada, l’any 2019 / ARXIU/OSCAR BAYONA

Guillem Camps

L’any 2021, el de la vacuna contra la covid-19 i l’esperança pel retorn a una certa normalitat, també podria ser el de la tornada de la Patum. Tanmateix, no seria del tot normal, com a mínim per les dates en què se celebraria. Anul·lada per Corpus per segon any consecutiu, ara la incògnita és saber si es farà realitat la idea llançada per l’equip de govern de la CUP i ERC de celebrar-la després de l’estiu, quan es preveu que hi hagi immunitat de grup contra el coronavirus. Els membres del Patronat que han estat consultats per Regió7 creuen que l’anunci de l’Ajuntament ha estat prematur i veuen poques opcions que pugui ser una realitat.

Al ple de l’Ascensió, on es va fer oficial que no hi hauria Patum per Corpus, l’alcalde accidental de Berga, Ivan Sànchez, va obrir la porta que es pugui celebrar després de l’estiu. De fet, el mateix consistori ha sol·licitat a la Generalitat que la festa s’utilitzi com a assaig clínic per reprendre la cultura popular. En aquest sentit, Sànchez va destacar que «és la demostració més important de cultura popular dels Països Catalans i del món».

El patronat de la Patum va determinar -de manera acordada entre tots els seus membres- suspendre la festa a finals del mes de febrer. Curiosament, en aquest mateix mes l’Ajuntament -segons la regidora de Patum- va arrancar les converses amb el govern de la Generalitat per negociar l’opció que la Patum fos utilitzada com a assaig clínic de la represa de la cultura popular. En aquell moment, però, el consistori no va anunciar que sospesava aquesta via.

Un altre interrogant és com podria afectar la celebració de la festa a les arques municipals. L’Ajuntament de Berga sol destinar uns 330.000 euros a una Patum rutinària. Enguany, d’aquesta quantitat, uns 100.000 euros s’han utilitzat per sanejar els comptes de la residència Sant Bernabé, mentre que s’han invertit uns 60.000 en els actes alternatius de Corpus. Això significa que, en cas que hi hagués Patum, el consistori només disposaria del 50% del finançament respecte a una edició normal, tret de si optés per destinar-hi diners d’una altra partida.

Poca viabilitat

El patró i cap de colla dels Turcs Cavallets, Jaume Casadesús, considera que l’Ajuntament es va precipitar a fer pública aquesta possibilitat, i és reticent respecte al fetque se celebri una Patum amb els condicionants sanitaris. Casadesús recorda que es tracta d’una festa «oberta a tothom», i no veuria amb bons ulls que s’estipulés un límit d’aforament a la plaça. El cap de colla creu que seria preferible esperar que es pugui portar a terme en plena normalitat.

 En termes semblants s’expressa el cap de colla dels Nans Vells, Óscar Guijarro, que considera que no es podria controlar el que passa fora de la plaça. «Ara mateix ho veig inviable», sosté. Tot i no ser la seva opció desitjada, Guijarro pensa que s’haurien de prioritzar els veïns de Berga si s’establís un màxim d’aforament.

Per la seva banda, el cap de colla dels vestidors de Plens i Maces, Joan Sala, dubta que sigui possible concentrar en tres mesos tots els preparatius de la festa adaptats a la pandèmia, i coincideix amb els seus companys a remarcar, que ara com ara, la poca viabilitat de l’esdeveniment. A més, Sala assenyala que també s’obririen una sèrie d’incògnites tractant-se d’una Patum extraordinària, i demana debatre-ho més àmpliament.

Molta feina prèvia

El membre del patronat en qualitat de patumaire, Jordi Selga, opina que celebrar la festa al marge de les dates preestablertes «podria comportar alguns detractors», tot i que assegura que comparteix les ganes de molts berguedans de tornar-la a viure després d’aquest parèntesi. A banda, recalca que suposa «molta feina anterior», i que si es treballa amb la intenció de tirar-la endavant ja s’haurien de posar en marxa alguns preparatius.

Mentrestant, Ramon Felipó, estudiós de la festa, diu que «no hi ha cap problema per fer Patum al setembre», tot i que la tradició digui que el que és habitual és fer-la per Corpus. D’altra banda, en to més humorístic, Felipó ha defensat que es faci Patum per celebrar el final de la pandèmia. De fet, l’historiador afegeix que ja se’n va celebrar una d’extraordinària per la fi de la guerra contra Napoleó. 

Amb aquesta incògnita sobre la taula, els pròxims dies està previst que el Patronat faci una reunió per entomar la qüestió. La darrera sessió va ser el mes de març, quan es va tractar el plantejament dels actes alternatius pels dies de Corpus així com la proposta d’adequació de l’actual reglament del patronat de La Patum com a òrgan de participació sectorial. En aquest sentit, es va acordar iniciar el procediment administratiu per a la seva adequació en el proper patronat.