"L'objectiu és liderar l'alternativa de la CUP a Berga"

Abel Garcia Marín, de 45 anys, repeteix com a cap de llista del PSC a Berga. A l’estiu ja va anunciar que tornaria a ser el candidat d’una llista que combinarà experiència i cares noves. Abel Garcia és graduat en Història i treballa, des del 2007, al món de la gestió pública. Fins al 2011 va estar a la Diputació. Del 2011 fins a l’actualitat és el cap de l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, on també coordina l’àrea de Joventut. Pel que fa a la política municipal, del 2003 al 2011 va ser primer tinent d’alcalde a la Pobla de Lillet; i del 2011 al 2019 va ser regidor a l’oposició a la Pobla. Paral·lelament, era el portaveu del PSC al Consell Comarcal. Des del 2015 és vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, on el PSC governa amb Junts. I des del 2019 és l’únic regidor socialista a l’Ajuntament de Berga, a l’oposició (governa la CUP i ERC). Abel Garcia és militant del PSC i primer secretari del partit al Berguedà.

El 2019 el PSC va aconseguir un regidor. Quins objectius es marquen per a les eleccions municipals del maig?

Estic convençut que traurem uns resultats molt més bons que el 2019, quan a Berga em coneixien poc i tot i això vam quedar a 2,5 punts d’ERC, que governa amb la CUP (ERC: 11,54% dels vots, amb dos regidors. PSC: 9,07%, amb un regidor). La feina feta com a regidor a l’oposició a l’Ajuntament de Berga donarà els seus fruits, ja que no he deixat de treballar des del primer dia per millorar Berga. He fet una oposició constructiva, denunciant sempre les males pràctiques i la mala gestió de govern, però allargant la mà quan he considerat que era necessari remar plegats (per exemple votant a favor dels pressupostos del 2020). Amb la feina d’aquest mandat, on he estat el líder de l’oposició, l’objectiu és liderar l’alternativa de la CUP a Berga. I més, tenint en compte que a les municipals es voten a les persones que tenen voluntat de sumar per canviar.

Creu que hi ha desencís a Berga amb la CUP al capdavant?

Crec fermament que Berga necessita un canvi. Tant el 2015 com el 2019 la CUP va obtenir una majoria social legítima que compartia un model de ciutat, però a dia d’avui, per les trobades i reunions que he anat tenint i pel que veig a peu de carrer, hi ha una majoria que pensa diferent, que vol alguna cosa diferent, que creu en un canvi de model i en deixar enrere la Berga del no. Aquesta alternativa podem ser el PSC, proporcionem garanties de canvi i ho avala la feina ben feta a l’oposició els darrers quatre anys. Els ciutadans no han de pagar els plats trencats d’una mala gestió política, cal una visió responsable i vocació de fer política responsable.

Retreu al govern una «mala gestió». En què és crític?

Berga no ha millorat en els últims anys. No només s’ha quedat aturada en molts àmbits sinó que ha perdut capitalitat, lideratge i possibilitat de donar oportunitats a la ciutadania. La gestió ha estat un desastre, per exemple amb el traspàs de la gestió de l’Hospital de Berga, l’execució de les obres de la Ronda de Moreta, la prorrogació dels crèdits ICO fins al 2024, el contracte del servei de neteja viària (caducat des del 2015), les obres del polígon de la Valldan, l’aparcament de l’hospital, o el projecte d’estació d’autobusos, entre d’altres. A part de la mala gestió del dia a dia i les irregularitats en la contractació.

Pel que diu, Berga enceta el 2023 amb mancances? 

Sí, amb la manca d’un projecte de ciutat, i d’una ciutat amb perspectives de futur. Berga té capacitats, té poder i té teixit social, però el govern de Berga no ha fet res per treure’n rendiment. Encetem el 2023 amb problemes que fa temps que s’arrosseguen, com ara que tenim una ciutat bruta i insegura, i no s’hi ha fet res. 

Quines són les seves prioritats en els propers quatre anys?

La prioritat és Berga i la ciutadania de Berga. Partint d’aquesta base, calen millores i canvis: desencallar infraestructures necessàries i enquistades com l’estació d’autobusos, revitalitzar el barri vell, apostar pel teixit comercial, social, econòmic, esportiu i cultural. I, sobretot, posar ordre a nivell de gestió. 

Es veu alcalde de Berga?

Com a persona progressista, amb convicció de servei públic, no hi ha major satisfacció que formar part de la teva corporació municipal. Qui més capacitat té per influir i millorar la vida diària de la nostra ciutadania és l’administració local, i per tant, em veig alcalde de Berga. Per a mi, més que una responsabilitat i una feina, és una convicció, i la meva convicció és canviar Berga perquè torni a ser una referència a nivell de comarca i de Catalunya Central.

Estan treballant amb la llista i el programa electoral. Com va?

Va molt bé. De fet, ho portem fent des de l’inici de mandat, amb molt bona feina des de l’oposició. Compto amb el suport de molta gent i estem construint l’alternativa al govern municipal. Ja som un bon equip i anem sumant a totes aquelles persones que senten que cal un canvi. Molta gent m’ha dit que no vol ser còmplice de la inacció de l’equip de govern i m’han donat el seu suport. Ja som unes disset persones a la llista i estic molt content perquè vol dir que fem les coses bé.

Ens pot avançar algun nom?

Com a número dos m’acompanyarà un altre cop el Marc Ortega. La resta de noms els revelarem més endavant, però vull deixar clar que més que un projecte de partit som un projecte de persones, on hi té cabuda tothom que tingui voluntat de construir i treballar per millorar Berga.

Després de les eleccions municipals del 28 de maig, si s’escau, estarien oberts a pactes?

El pacte és normal i natural en democràcia. Així he actuat aquest mandant com a regidor a l’oposició, allargant la mà quan ho veig necessari i considero bones les propostes del govern, i criticant i proposant alternatives davant de males pràctiques o si penso que no s’estan prenent les decisions adequades. Aquest és el meu tarannà, també pactista al Consell Comarcal (és el segon mandat amb govern de coalició Junts i PSC). La gestió municipal no és altra que sumar i pactar amb aquella gent que té una visió compartida, indiferentment de les sigles polítiques. No vinc a fer política de partit sinó de ciutat. 

Subscriu-te per seguir llegint