Crònica de Patum: De la mà del gegant vell fins al mig de la plaça per reviure la festa amb ulls de nena

Tercer salt de la Patum Completa de dijous. Acaba un ball de l’àliga un pèl accidentat per la patinada del ballador. Després, surten a plaça els nans vells. Me’ls miro des de sota el balcó de l’ajuntament, al costat dels gegants i els geganters. M’arrambo cada cop més al gegant vell com si fos un pare protector, mentre els geganters organitzen l’entrada al centre de la plaça.

Els toca ballar i jo també vull ser-hi. No a sota la faldilla però sí a primera fila. No hi posen cap pega, al contrari. Ressegueixo la memòria fins a l’edat infantil i em miro aquella alta figura amb la mateixa il·lusió d’aleshores, amb ulls de nena que descriuen l’emoció de ballar amb els gegants al mig de la plaça de Sant Pere, pràcticament donant la mà al gegant vell.

Impressionant. La perspectiva és privilegiada, no és un salt de Patum qualsevol. No ho és perquè no tothom té l’oportunitat de seguir el ritual d’un ball de gegants. Gegant vell, geganta vella, gegant nou, geganta nova. Tots quatre al seu lloc habitual sota el balcó de l’Ajuntament envoltats de gent i de mirades.

Els geganters es donen ordres i instruccions de com obrir passadís i fer-se un lloc al centre de la plaça. Entre ells l’alcalde i geganter Ivan Sànchez, que tot i l’esquinç al turmell es veu valent per deixar les crosses i entrar a plaça. «Som-hi!», exclamen. I ja som al mig de la multitud, obrint pas. Tot i algunes empentes, no hi ha dificultat per plantar els gegants al rovell de l’ou de la plaça. Són el centre de totes les mirades. Imposen i desperten unes emocions que es potencien en el moment que els gegants prenen vida i fan vibrar la plaça.

La presència del gegant vell a tocar em fa tornar a mirar els gegants amb ulls de nena i sentir pell de gallina. Es dona el senyal als músics, s’alcen els gegants i sona «Les Nenes Maques». Tinc la millor visió per compartir l’entusiasme i l’entrega dels patumaires, i per observar les indicacions i la motivació que els geganters transmeten als balladors, així com el moment d’eufòria final. I les felicitacions després de retornar a les portes de l’Ajuntament.

De sota el gegant vell, que fa un pes de 90 quilos, en surt Oriol Macià, que s’estrenava ballant el gegant en una Patum a la plaça. Es mostrava «molt satisfet». Amb ganes de més, segur. Jo, també.