Els Amics de Ballarin li fan un nou homenatge amb un monument a la tomba

Nou homenatge del Berguedà a mossèn Ballarin. El col·lectiu d’Amics del popular religiós i escriptor que va centrar la seva trajectòria vital entre Queralt i Gósol han fet instal·lar al cementiri d’aquest poble on està enterrat una columna amb un capitell en el seu record.

El nou monument d’homenatge a l’autor de Mossèn Tronxo és justament sobre la seva tomba. Es tracta d’una columna en relleu instal·lada a la paret que reposa sobre la làpida i un capitell que en reprodueix un molt lligat a la vida íntima de Ballarin. El capitell i la columna simbolitzen un capitell romànic del monestir de Sant Cugat del qual el mateix Ballarin en tenia una imatge a les seves estances personals. El capitell és obra de l’escultor Lluís Cendra i la col·locació al cementiri de l’arquitecte Paolo Vitti.

Dos símbols en un monument

El col·lectiu d’Amics de Mossèn Ballarin ha estrenat el monument aquest agost en una cerimònia íntima en la qual l’activista cultural i pintor Josep Maria Hontangas li ha dedicat unes paraules de record: «Mossèn Ballarin ens va deixar a tots la seva bonhomia, el seu aire vital, la seva càlida companyia. Tocat per una gràcia tan naturalment cristiana no podia fer altra cosa que estimar de cor el batec de les ànimes, la humanitat sencera però sobretot cada persona que se li acostava i tothom que es trobava pel camí. En ell hi reconeixíem l’amic que ens acollia, escoltava, participava de les cuites i talment amb aquella mirada tan especial, neta i murri a la vegada, ens marcava el camí. Però el secret estava en la seva delitat de ser capellà, d’estimar-se l’oci, d’haver rebut, ara sí, la gràcia més alta. Aquella pau treballada al llarg dels anys, a sol i a serena, amb silencis i cants, a nits fosques i ventades, era i va ser una pau del fons de l’ànima amb besllums d’eternitat. Es va estimar la terra i el país on hem crescut i on ens hem fet poble i casal. Avui i aquí el seguim estimant i reverenciant per no haver renunciat a les seves delitats».

Pel que fa al pilar i el capitell, Hontangas ha explicat que «vam triar els dos motius, conscients de la simbologia tant arrelada en el seu pensament. La columna o pilastra era per a ell un símbol de la fe ben fonamentada, amb una idea de veritat, solidesa, fermesa, arrel. Una fe conada, com un estar dret, dempeus i conadament damunt la paraula de Déu. El capitell esmentat representa la imatge bíblica quan el patriarca Abraham és visitat per tres personatges angèlics als que acull, reverencia i serveix a l’entrada de la seva tenda i amb Sara, la seva dona, que cou un pa per a ells».