Els afectats per la contaminació de la tèrmica de Cercs dissolen l'associació i lliuren el romanent a dues ADF

L’Associació de propietaris afectats per la contaminació de la tèrmica de Cercs s'ha dissolt i ha acordat repartir el romanent entre les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de les zones afectades per la contaminació de la central perquè puguin destinar els diners a la compra de material o equipament.

El romanent són més de 60.000 euros d'indemnitzacions provinents de finques que no s'havien pogut entregar perquè no s'havia identificat el propietari o no existia, i d'interessos de les quantitats dipositades al llarg dels anys. S'entregaran a l'ADF Alt Berguedà i l'ADF Sobrepuny, en proporció de la superfície dels municipis afectats que aplega cadascuna.

L'associació de propietaris afectats per la contaminació de la tèrmica de Cercs va lligada als pràcticament 40 anys d’existència de la central, que va ser inaugurada l’any 1971, es va posar en servei el 1972 i va tancar a finals de l’any 2011. Des d'aleshores, l'associació havia perdut la seva finalitat, i per això el 16 de desembre del 2022 ja va acordar la seva dissolució.

En tot el període de 40 anys, l'associació ha rebut i repartit indemnitzacions per un import de gairebé 3 milions d'euros, pels efectes de les partícules contaminants a l'arbrat.

La història de l'associació

En els inicis de la posada en funcionament de la central tèrmica, els propietaris forestals dels municipis adjacents (Cercs, Vallcebre, Gisclareny, Saldes, Bagà, Guardiola de Berguedà, Fígols i la Nou de Berguedà) en van patir els efectes. Partícules contaminants que desprenia la central mataven el seu arbrat. Per això, els propietaris es van unir per reclamar les pèrdues i van crear primer una comissió negociadora, encapçalada per Eudald Parceria Dern, del Sindicat de la Pagesia i, posteriorment, per l'advocat Joan Mas Vendrell, els quals es van dirigir a la companyia propietària de la tèrmica, que en aquells moments era Fecsa, per demanar danys i perjudicis.

Tot i que van ser unes negociacions dures i tenses, van aconseguir el primer conveni indemnitzatori amb Fecsa l'any 1981. El desllorigador va ser trobar una fórmula en què no es pagava ni s’avaluava la pèrdua total que tindrien, sinó que es va pactar que s'anirien avaluant i pagant les pèrdues que patia l'arbrat per períodes.

Es va dividir el bosc en la zona no afectada, poc afectada, mig afectada i molt afectada, es van delimitar parcel·les d'unes desenes d'arbres de cada zona, i un enginyer forestal cada cinc anys comparava com havien crescut els diàmetres dels pins escollits en la zona no afectada en comparació amb el dels pins escollits de les altres zones. A partir d'aquí, es calculaven els metres cúbics de fusta que s'havien perdut en cada zona afectada a conseqüència de la contaminació per indemnitzar als propietaris forestals a un preu per hectàrea, que variava segons la zona on tinguessin l'arbrat.

El primer conveni indemnitzatori va ser l'any 1981 i la primera indemnització que va abastar les pèrdues fins a l'any 1979 va ser de 26.708.500 pessetes (160.521 euros). Anys més tard, el 20 de desembre del 1990, es va constituir formalment com a associació, sent els socis fundadors i que ja formaven part de la comissió negociadora Joan Amills Farré, Josep Fontquerni Capdevila, Josep Llobet Cunill, Joan Tor Tomàs, Joan Marginet Bernadas, Josep M. Freixa Casals, Àngel Viñas Prat i Jaume Capella Perarnau.

De la primera indemnització el 5 de maig del 1981, en van succeir tres més amb Fecsa (períodes 1980-1984, 1985-1988, 1989-1994). Una amb Endesa, les pèrdues dels exercicis 1995-1999; posteriorment, la propietària de la central Enel Viesgo va indemnitzar el període 2000-2004; i amb la companyia E-On, última propietària de la tèrmica de Cercs, es va negociar la indemnització final del període 2005 fins al tancament de la central amb l’últim pagament indemnitzatori el 2012.