La Fundació Miranda comença un trasllat de tres dies amb 30 cavalls per passar l'hivern a una finca de Viver
És una transhumància d'emergència des del Pla de l'Orri fins al municipi de Viver i Serrateix, al baix Berguedà, on els equins es podran quedar gràcies a un acord amb els amos dels terrenys

ACN
Lourdes Casademont/Laura Busquets (ACN)
Una trentena de cavalls de la Fundació Miranda i deu voluntaris han començat un trasllat de tres dies per instal·lar-se a una finca de Viver i Serrateix on passaran l'hivern. Cada dia faran 25 quilòmetres.
Aquest divendres al migdia, s'han aturat a Vilada per refer-se i tornar a reprendre el camí. La presidenta de la fundació, Rosa Galindo, ha explicat que finalment no hauran de passar un tercer hivern "més que difícil" al Pla de l'Orri a l'alt Berguedà, a 1.400 metres d'altura. Després d'anys de buscar alternatives i amb plena sequera, finalment han trobat una "oportunitat" gràcies a l'acord amb uns propietaris d'una finca que volen impulsar agricultura regenerativa mentre els cavalls pasturen i desbrossen el terreny.
La transhumància d'emergència la fan caminant, circulant per carreteres transitades i també rurals. "El més fàcil seria pujar-los en un camió, però no és la nostra filosofia", detalla Galindo, que explica per què aposten per la transhumància: "És un corredor ecològic, amb un sentit de cultura, natura i memòria i hem de seguir per aquí". Admet que alguns cotxes els piten i insulten quan es troben els cavalls a la carretera i alenteixen la seva marxa mentre que d'altres els surten a rebre i aplaudeixen en veure'ls. En total baixaran 30 exemplars, si bé alguns més vells -cavalls i burros- ja els han transportat amb vehicle perquè no podien fer tot el recorregut per sí sols.

Rosa Galindo, presidenta de la Fundació Miranda, acompanya dos cavalls blancs / ACN. Laura Busquets
Laura Riera, una de les voluntàries participants, comenta que és el primer cop que fa una transhumància i que és especial perquè entre els animals també n'hi ha un que van poder rescatar des del projecte de rehabilitació que ella lidera. "Hi un vincle molt intens amb els cavalls, perquè anem junts, no els muntem i es fa amb molt de benestar", afirma. Riera també forma part de la Fundació per a l'Assessorament i Acció de Defensa dels Animals (FAADA), una entitat que fa anys que treballa colze a colze amb la Fundació Miranda.
Riera defineix el projecte de la Fundació Miranda com a "molt autèntic" perquè, d'una banda recuperen cavalls comissats, maltractats o abandonats i per l'altra, té un benefici ambiental perquè "recuperen pastures i continuen la tradició de la transhumància que és molt antiga i que s'està perdent".
Un nou començament
Galindo es mostrava molt satisfeta per haver trobat una finca a Viver per poder deixar enrere els hiverns durs al Pla de l'Orri. "No per als cavalls, que els creix el pèl i estan bé, sinó per les persones que els han de cuidar, que és duríssim, perquè els han de fer arribar l'herba per suplementar", remarca. El fred atura el creixement de pastures i això obliga a transportar farratges amb moltes dificultats i riscos per l'orografia del terreny. Feia temps que buscaven una alternativa i la sequera perllongada ha estat una dificultat afegida. Cada cop tenien menys espais de rotació per a la vuitantena de cavalls que tenen en total, distribuïts també en terrenys al Garraf.
L'acord a què han arribat amb els propietaris de la nova finca representa una "oportunitat". Galindo destaca que implantaran un model de gestió "molt sostenible", que esperen que serveixi d'inspiració per a altres explotacions. Fins ara conreaven cultius per produir cereals d'engreix per a bestiar. "Ara volen sembrar amb agricultura regenerativa per la pastura dels cavalls, un model molt més sostenible", afirma.
La idea és reparcel·lar la finca -d'unes 1.000 hectàrees- en parcel·les de 200 hectàrees per deixar que hi pasturin. De moment, ara quan arribin, s'estaran en una petita parcel·la d'unes 20 hectàrees fins que puguin tancar-ne una de 200 perquè s'hi puguin moure amb més llibertat. Per fer-ho, però, necessiten 20.000 euros per destinar als tancaments i ja han començat una campanya per recollir diners. La fundació existeix, segons la presidenta, gràcies al suport de voluntaris, padrins i mentors que els ajuden a sufragar les despeses i tirar endavant. "Sense ells no podríem tenir aquesta dispersió territorial, no arribaríem a fer tota la feina", admet Galindo.
- Fa fallida una cooperativa històrica en la qual treballaven 400 persones: «No sortien els números i el gerent pagava webs de cites amb els nostres diners»
- El jove mort a la resclosa de l'Ametlla de Merola era veí de Navàs
- La terra s’obre sota els peus: els 700 forats gegants que espanten Turquia
- Mor ofegat el jove de 18 anys que saltava a la resclosa de l'Ametlla de Merola
- Alcalde la Pobla de Lillet: 'El que ens està passant amb l'Any Gaudí és espectacular. La Fira Modernista ha arribat per quedar-se
- Atropellen una dona a l’avinguda Tudela de Manresa
- El ventilador que et salva de la calor també et pot portar problemes amb els veïns
- Ibuprofèn sense recepta: puc substituir el de 600 per 400 mg i mitja pastilla?