Mor el berguedà Florenci Besora, el 'Fenxu', exprofessor de l'Institut Guillem de Berguedà i exregidor

Ha mort Florenci Besora Torradeflot, el “Fenxu”, va néixer el 1937 al poble de Freixenet, municipi de Riner, comarca del Solsonès, en el si d’una família pagesa. El seu pare era un “carlí convençut” que es va allistar voluntari al Terç de Nostra Senyora de Montserrat. El nen Florenci va anar a l’escola del poble i al Santuari de Miracle ‒una hora a peu des de casa‒ on un frare feia classes. Als 11 anys va ingressar al Seminari de Solsona, on va tenir de professor mossèn Ballarín. Acabada la carrera, el bisbe el va enviar a estudiar teologia a la Universitat Gregoriana de Roma. Hi va ser dels 20 als 24 anys, durant els quals va poder viure des des d’un lloc privilegiat uns quants fets transcendentals de la història de l’església: mort de Puis XII, elecció de Joan XXIII i convocatòria del Concili Vaticà II.

En tornar al bisbat, va ser vicari de mossèn Climent Forner a Navàs, superior del Seminari de Solsona en substitució de mossèn Ballarín, que havia estat destituït pel bisbe Tarancón i enviat com a “càstig” al santuari de Queralt. Quan la trentena d’estudiants del Seminari Major de Solsona van ser traslladats als jesuïtes de Sant Cugat hi va anar amb acompanyat d’un altre capellà diocesà, Antoni Guixé.

Després de Sant Cugat va pujar a Berga com a membre de l’equip parroquial integrat pels mossens Ramon Alsina i Josep Serra. El primer va ser l’impulsor de l’escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt; el segon va anar viure al barri obrer de Santa Eulàlia. En aquests anys va ser elegit vicari episcopal per la zona de Berga. Però ell i els altres dos van dimitir per discrepàncies amb el bisbe Bascuñana. Aquest fet va provocat un article de l'erudit mossèn Josep Perarnau a Tele/eXprés, "Dimisiones en Solsona", on deia que la situació era insostenible i que era urgent posar-hi remei. Perarnau, especialista mundialment reconegut en Llull i Arnau de Vilanova, va ser assessor del doctor Pont i Gol a les sessions conciliars del Vaticà II.

Florenci Besora es va secularitzar als 37 anys i es va casar amb una de les primeres treballadores de la Llar, Teresina Sans. Va oficiar la cerimònia mossèn Ballarín al monestir de Sant Jaume de Frontanyà. El matrimoni són pares de tres fills.

Un cop casats, el Florenci i la Teresina es van quedar a viure a Berga. Ell va fer classes a les Vedrunes de Berga i a l’Escola de Formació Professional de Manresa, també treballava unes hores a la gestoria Buscallà de Gironella. Però on treballar més anys i esdevenir tota una institució va ser a l’Institut Guillem de Berguedà, on va fer classes de religió fins que es va jubilar. En el camp polític va militar uns anys i va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament de Berga. Malgrat haver abandonat el sacerdoci, com a conferenciant es va continuar dedicant a la teologia, matèria sobre la que escrivia articles, fins i tot ja jubilat, papers que romanen inèdits. El bisbe Deig el va nomenar representant del bisbat de Solsona al Concili Provincial Tarraconense: era l’únic capellà secularitzat.

Sobre el celibat, el Fenxu pensava que era una llei que amb els anys canviaria, que no era normal, perquè casar-se no és dolent i a més el primer Papa era casat... “però la llei encara no ha canviat”. Sobre l’Església deia que “Molts l’han deixat i hi estan en contra. Jo no, no sóc ‘anticapellans’ sinó tot el contrari, jo voldria que anés millor”. En fi, com a mostra del seu pensament, valgui aquest tema d’una de les seves conferències: “Per als pobres i necessitats, l’esperança ha de tenir un nom: els deixebles de Crist!”.

Florenci Besora, de 86 anys, tindrà sala de vetlla al Tanatori Ferran, de Berga (Sala 2), aquest dissabte, dia 23, de 10 h a 13 h. La cerimònia funeral tindrà aquest dissabte, a les 17:30 h, a l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga.