La Corrida de Puig-reig tem per un excés de regulació que dificulti la festa

Puig-reig ha tancat un cap de setmana d’èxit amb la tradicional Festa de la Corrida, però amb la vista posada més que mai en el seu futur i en els efectes que puguin tenir a mig i llarg termini les mesures cada cop més restrictives derivades de la nova normativa de benestar animal. «L’han fet per un bé i la volem complir», assegura el president de la comissió organitzadora, Joan Soler, però considera que és excessiva en algunes qüestions, amb mesures que troba poc útils i que podrien acabar sent contraproduents.  

Aquesta ha estat la primera edició de la Corrida que s’ha celebrat des que el setembre va entrar en vigor la nova llei de benestar animal, i també la «Guia d’actuació pel bon funcionament dels Tres Tombs i altres concentracions amb èquids de naturalesa similar a Catalunya». En aquest cas, es tracta només de recomanacions, però enteses com un referent al què s’haurien de cenyir aquest tipus de festes per garantir el benestar físic i emocional dels animals d’acord amb el que marca la llei. 

La Corrida de Puig-reig arrenca amb més animals i un ambient atapeït

La guia, que s’acaba de fer pública, ha estat elaborada pel veterinari berguedà i expert en benestar equí Josep Subirana, a patir d’una posada en comú entre el Departament d’Acció Climàtica, la Federació Catalana dels Tres Tombs, l’entitat animalista FAADA, i l’Associació de Veterinaris Especialistes en Èquids. L’objectiu, explica Subirana, és precisament ajudar a garantir la continuïtat d’aquestes festes, com una eina de transparència «que asseguri el benestar animal amb coneixement científic». Diu que si això no es garanteix i no s’explica, «pot ser un pretext a favor d’aquells que voldrien prohibir la festa», en referència, per exemple, a sospites de maltractament que no es puguin desmentir amb proves.

L’organització de La Corrida veu bé que es vulgui garantir el màxim el benestar de l’animal a partir de la nova llei o de la pròpia guia, però «hi ha punts que no ens convencen ni a nosaltres com a Comissió, ni a propietaris d’animals». No entén per exemple, «que ens facin posar punts d’aigua a mig recorregut [amb la despesa afegida que comporta] quan els cavalls, mentre estan en moviment, no beuen perquè agafen flato». També considera incongruents unes limitacions «excessives» de pes «amb cavalls que treballen diàriament al bosc i que estan entrenats».

Entre les mesures adoptades per adequar-se a la nova normativa, enguany també s’ha modificat part del recorregut per evitar el pendent d’un tram entre el carrer Major i el passeig de la Via (davant els bombers). Així mateix, s’adapta la posició de les bandes de música tenint en compte que, segons la nova guia, han de guardar una certa distància amb els animals i s’han de posar davant, i no darrere «o es podrien espantar i fugir», sosté Subirana.

Llogar animals, més costós

Més enllà d’aquestes mesures, la llei de benestar animal també dificulta la participació en festes com La Corrida de particulars que no disposen dels requisits que es demanen perquè els animals puguin desfilar. 

«Cal un registre o els animals no poden venir», diu Soler. Això vol dir que cada animal ha de disposar d’un xip identificatiu, i que l’explotació compleixi amb una normativa com «tenir un punt d’aigua corrent, o un femer en condicions...». A més, cal complimentar una guia de transport, «mitjançant una comunicació al DARP indicant, entre altres, el número de xip, l’explotació a la qual pertany, i assenyalar a quin lloc portes l’animal, i nosaltres, com a organització, també hem d’elaborar una llista per garantir que tot s’està fent bé», diu Soler. No es queixa del control, però sí de l’excés de tràmits i de burocràcia. «Són massa pals a les rodes, i al final la gent es cansarà de tenir animals i nosaltres d’organitzar esdeveniments».

Soler pensa que això pot ser una trava als pocs particulars que encara tenen animals susceptibles de participar en festes com la Corrida. I és que, ja fa temps que a Puig-reig s’han de llogar a grans explotacions o hípiques de fora per mantenir el volum d’animals que hi desfilen. Suposa gairebé la totalitat dels 120 animals que han participat a la festa d’enguany, amb rucs que s’han importat de Fraga, o ponis que s’han llogat a Olot...

I això és car. Ho corrobora la regidora de Festes, Imma Comas. Explica que enguany el cost de la festa s’ha incrementat cap a un 50%, en part per l‘encariment que suposa aquest transport. I no és pel volum d’animals, sinó per l’afegit que hi ha hagut degut a la inflació. Les explotacions han vist com el preu de la palla i el farratge amb què alimenten els animals s’ha multiplicat, i això acaba repercutint en el lloguer.

Comas és partidària d’«unes lleis que protegeixin els animals» i que en general troba molt encertades , si bé admet que «en alguns casos són un a més a més que potser no caldria».

Una veterinària a la supervisió

La presència de veterinaris també consta com a precepte clau en la normativa, i La Corrida fa temps que ho compleix. 

Fa uns anys que l’Ajuntament contracta els serveis de Vicky Morales, que té una clínica veterinària a Berga, i que es cuida de redactar el programa sanitari de la festa. Revisa que els animals estiguin correctament vacunats de la grip equina, que estiguin ben desparasitats, i de garantir que es puguin descartar possibles contagis entre ells. 

Pels anys que porta treballant a La Corrida, garanteix el bon funcionament de la festa, sense tenir constància «de cap maltractament ni cap abús dels cuidadors respecte dels animals...». Tanmateix, és partidària d’una normativa que reguli el benestar animal, que no sempre ni a tot arreu està garantit. Diu que «en festes com La Corrida, en què això sempre s’ha tingut en compte, no ha de suposar cap dificultat. Simplement, suposa afegir algun element més al que ja feien».

Subscriu-te per seguir llegint