«És compatible la promoció turística amb la conservació»

Per a Jordi Garcia Petit, el Parc Natural del Cadí-Moixeró ha estat un projecte de vida. Biòleg de professió, el novembre del 1985 va deixar Barcelona per establir-se a Bagà. Va passar de treballar al departament d’educació del Zoo de Barcelona a ser tècnic d’un espai que acabava de ser declarat parc natural (el 1983). L’evolució dels 40 anys del parc va lligada a la tasca de Jordi Garcia Petit, que n’ha estat el director des del 1990 fins a finals de febrer d’aquest 2024. Amb 65 anys, fa un mes que està jubilat.

Com recorda els inicis del parc i quina ha estat l’evolució?

Als meus inicis, la gent amb prou feines coneixia que hi havia un parc natural, però de mica en mica el territori se’l va anar fent seu. Ara, la gent ja el veu com a generació de riquesa, de dinamització del patrimoni natural, d’atractiu turístic i de suport a activitats del sector primari. Quan vaig entrar a treballar al parc, per a mi va ser un repte professional molt atractiu i una oportunitat per treballar per a la protecció del patrimoni natural i cultural i per dinamitzar el territori.

Quina és la relació entre el parc i l’activitat ramadera?

És molt positiva. El parc inverteix per donar suport als ramaders (mantenint abeuradors per als animals, passos canadencs...), ja que són grans aliats. Amb les pastures ajuden a mantenir els hàbitats dels prats i la biodiversitat, i això és fonamental perquè hi ha espècies animals i vegetals que no trobem a la part de bosc. 

La dinàmica forestal d’abandonament de camps ha fet que els boscos guanyin terreny?

Sí, actualment al parc tenim més bosc del que voldríem i menys prats dels que voldríem, cosa que s’ha d’intentar revertir.

Quin paper fa el parc com a protector d’espècies?

S’ha millorat molt en el coneixement de la flora i la fauna. Se sabia que era una zona d’alt valor natural i, per això, es va declarar parc natural l’any 1983, però hi havia mancança d’informació de moltes espècies, sobretot de vegetals i d’invertebrats. Això ha canviat, ara tenim coneixement de moltes espècies, també de rares, i es contribueix a la preservació d’espècies protegides que eren molt escasses. 

I en l’àmbit turístic, quina és la funció del parc?

Inicialment, no s’entenia gaire que el parc donés suport a productes turístics, però nosaltres hi vam creure. Un exemple és el Camí dels Bons Homes, que s’ha convertit en un producte turístic d’èxit. També amb Cavalls del Vent el parc va donar suport als guardes dels refugis perquè poguessin dinamitzar uns equipaments que cada cop tenien menys usuaris. S’ha constatat que és compatible la promoció turística amb la conservació, sempre que el promotor d’una activitat es posi en contacte amb l’equip del parc per dissenyar-la de manera que afecti el mínim possible el patrimoni natural.

Tenir en compte el territori és també una premissa, oi? 

I tant, el col·laborador sempre és el territori. És impossible aplicar una política de protecció sense tenir en compte la gent que viu a la zona que es vol preservar i, per tant, és important que els veïns assumeixin el valor del parc i que cal preservar-lo perquè és capaç de generar riquesa i millorar les condicions socials i econòmiques. El 2023 vam invertir 2,1 milions d’euros al parc (inclosos els sous), i hi ha estudis que diuen que es generen entre 6 i 8 euros de benefici per cada euro invertit en un espai protegit.

Què té el parc del Cadí-Moixeró que no tinguin altres parcs?

La característica principal és la seva gran biodiversitat, amb espècies mediterrànies que trobaríem a la vora del mar, altres que trobaríem a tocar del centre polar àrtic i altres al centre d’Europa. D’altra banda, cal destacar l’aposta per la pedagogia, per exemple amb material didàctic sobre el llop, tenint en compte que vam tenir llops al parc durant pràcticament deu anys. I, entre d’altres, remarcar els grans esforços en la promoció de la geologia del parc, rica amb fenòmens relacionats amb volcans, glaceres, coves o antigues explotacions mineres. I tampoc no hem d’oblidar que el parc ha estat un nexe importat d’unió entre tres comarques amb realitats socials i econòmiques diferents, el Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Quin ha de ser el futur del parc?

Una assignatura pendent és fer recular una mica el bosc per guanyar zones de prats i conreus. També s’ha de seguir treballant per al coneixement del patrimoni natural i cultural del parc, i fer que el territori s’impliqui més en la presa de decisions, que els 17 municipis del parc aportin propostes de millora sense perdre de vista l’objectiu de la preservació.

Quants visitants rep anualment el parc?

Uns 340.000. És una bona xifra i encara podríem créixer més perquè no arribem al límit en cap dels tres punts més freqüentats, que son Prat de Cadí, el Pedraforca i Els Empedrats. Es poden assumir més visitants sempre que el seu comportament sigui respectuós.

El visitant no és prou respectuós?

Malauradament, hi ha visitants que no són respectuosos. Hi ha persones que van en moto per senders on no podrien circular, autocaravanes i furgonetes que passen la nit en llocs on no està permès, gent que llença deixalles a terra, que fa pintades o que es banya en gorgs on s’altera el curs de l’aigua i hi ha una afectació per als amfibis que hi viuen. Diverses accions incíviques que fan necessària una major vigilància, i aquesta és una mancança que tenim, s’hauria de reforçar la presència d’agents rurals al parc. Sí que a l’estiu es contracten guardes i informadors. 

El parc rep uns 340.000 visitants l’any i els punts més freqüentats són Prat de Cadí, el Pedraforca i Els Empedrats»

Què ha representat per a vostè treballar al parc? 

Ha estat un privilegi, un somni fet realitat. Destaco que la gent parli amb orgull del Parc Natural del Cadí-Moixeró i valori la importància d’un espai protegit.

Quina relació hi té com a jubilat?

Continuo sent usuari del parc i col·laborant amb l’observació de la fauna i amb altres activitats que necessitin voluntaris d’un parc que he deixat en molt bones mans. Hi ha un equip potent, motivat i amb ganes de seguir treballant per a la seva preservació.

Quants treballadors hi ha?

Una plantilla de 14 treballadors. I a part, treballadors d’una brigada a través de l’empresa pública forestal catalana i del Taller Coloma, que també fa tasques de conservació del parc. I a l’estiu, es contracten informadors, a peu de muntanya i en poblacions.

Quina és la millor època per visitar el parc del Cadí-Moixeró?

Totes tenen el seu encant. La primavera per l’exuberància. L’estiu, per les flors subalpines que neixen a la part alta. La tardor, pels colors de les fagedes i rouredes. I l’hivern, pel silenci de la neu i poder contemplar les petjades dels animals. 

Subscriu-te per seguir llegint