Els escriptors constaten el bon moment de la novel·la històrica a la festa literària de Puig-reig

Una catorzena d'autors van participar en taules rodones que van comptar amb nombrosos assitents atrets per un gènere que permet fer un salt en el temps, aprofundir en la història i entretenir el lector amb ficció. La venda de llibres va ser un èxit

Compradors en una de la parades de llibres d’ahir a la plaça Nova de Puig-reig | MIREIA ARSO

Compradors en una de la parades de llibres d’ahir a la plaça Nova de Puig-reig | MIREIA ARSO / Anna Costa

La novel·la històrica en català té interès. Té un públic fidel i viu un moment dolç en vendes. Aquesta és la percepció de la catorzena d’escriptors i escriptores que ahir van participar a la sisena edició de la Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig.

Autors i autores de novel·la històrica que ahir van participar a les taules rodones de la Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig | MIREIA ARSO

Autors i autores de novel·la històrica que ahir van participar a les taules rodones de la Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig | MIREIA ARSO / Anna Costa

Autors consagrats d’aquesta narrativa i altres que s’han estrenat recentment van compartir taules rodones a l’espai La Sala de Puig-reig, davant l’interès de nombrosos assistents atrets per aquest gènere. Per als autors i autores, no hi ha una sola clau de l’èxit però coincideixen a destacar que la barreja d’història i ficció és molt llaminera. «Als lectors els atrau poder fer un viatge en el temps, sobretot si l’autor o autora té prou força per comunicar el moment, descriure el paisatge i explicar com es mouen els personatges en uns temps passats», va apuntar Sylvia Lagarda-Mata, autora de «Veus de mort als encants vells», obra guanyadora de la segona edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona.

Maria Carme Roca, una veterana de la novel·la històrica, va assegurar que és un gènere que fa anys que funciona bé per l’interès i la curiositat dels lectors. Tot i que l’objectiu no és divulgar història, l’exercici de documentació que fan els escriptors i escriptores es tradueix en un rigor històric molt preuat per al lector, que busca fer un salt en el temps i entretenir-se a la vegada. Per a Juan Francisco Ferrándiz, la barreja de gèneres és un altre reclam de la novel·la històrica: «Històries atractives, dinàmiques amb certes dosis de thriller, de misteri o d’aventures motiven al lector, que pot aprofundir en la història i alhora passar-s’ho bé».

Per a l’escriptora Coia Valls, que ahir actuava com a moderadora, «la qualitat, la versemblança, recórrer a fonts històriques i ser un bon novel·lista» és fonamental per publicar una bona novel·la de gènere. Molts autors hi aposten i n’és un exemple que a Puig-reig cada any creix la participació: «Surten nous autors de novel·la històrica i els vells en continuen publicant. Això és positiu, vol dir que se’n consumeix i que funciona bé. Un dels motius és perquè en algunes generacions la nostra pròpia història en ha estat ocultada i hi ha interès per conèixer allò que no s’explicava a l’escola», destacava Laia Perearnau, guanyadora l’any passat del premi Néstor Luján i una de les autores que va vendre més llibres ahir a Puig-reig. La seva nova novel·la, La passadora, va despertar interès segons constatava Montse Garcia, de Llibreria Montserrat, que és una de les organitzadores de la festa i que ahir tenia parada de llibres a la plaça Nova de Puig-reig: «La temàtica ha cridat l’atenció». El llibre tracta sobre la figura èpica de la passadora, que a la II Guerra Mundial ajudava a passar la frontera a jueus i persones que fugien dels nazis per poder-se salvar.

Un Sant Jordi anticipat

És un dels molts títols que atreien l’atenció de les persones que es van acostar a les parades de llibres. Les vendes van funcionar bé i la jornada d’ahir es va viure com un Sant Jordi anticipat, amb converses amb els autors i signatures de llibres. L’escriptor Vicenç Villatoro, que assistia per primer cop a la festa, en feia un balanç molt positiu: «Qualsevol iniciativa que aconsegueix que el llibre vagi a buscar la gent és important. És una proposta que posa el llibre al carrer i que vincula el lleure i la lectura». Iniciatives com aquesta «són importants per potenciar la lectura», coincidien a destacar alguns dels assistents. També és un espai que permet als autors fer xarxa: «Són trobades formidables, permeten teixir complicitats», remarcava Coia Valls.

L’alcaldessa de Puig-reig, Eva Serra, feia un bon balanç de la jornada: «És una festa ja consolidada i l’objectiu continuar-la fent créixer i que tingui cada cop més ressò». Segons Eva Serra, «segur que hi ha més públic potencial de novel·la històrica i hi hem d’arribar, i més tenint en compte que a Catalunya és l’única festa que es fa d’aquest gènere, en el qual s’emmarquen una gran quantitat d’autors en català a qui val la pena promocionar».

Concurs de relats breus

Un any més, la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig va donar suport a la festa, que també és una oportunitat per promoure la seva tasca. Al llarg del matí es van lliurar els premis del concurs de relats breus, que es dividia en tres categories (infantil, júnior i adults) i la temàtica girava al voltant d’un fet o personatge històric, real o de ficció.

El primer premi de la categoria infantil va ser per a Clara Reig Mauri amb Secrets de Biblioteca, i el segon se’l va endur Sara Requejo Matamala, amb Una nova vida.

En la categoria júnior, la guanyadora va ser Núria Niubó Sallés pel relat «L’essència de la dona salvatge», i el segon premi se’l va emportar Queralt Pujols Bacardit per a «Història d’Anna Frank».

Pel que fa a la categoria d’adults, es va lliurar un únic premi per al treball «El Guernica» de Judit Lucas Clotet.

Amb un dia primaveral, Puig-reig va ser ahir un bon aparador literari i va atraure públic de totes les edats, ja que els infants també van poder participar d’una activitat fent ninots articulats.

També hi van tenir presència els Templers de Puig-reig, una mostra del llegat històric del municipi.

Qüestionari

Qüestionari / R7