5 curiositats que segurament no saps

La Gisela i en Toni estan a la nostra disposició per oferir-nos cada dia noves curiositats i també per rebre les nostres col·laboracions a info@curiositats.cat. Més de cinc-centes curiositats classificades en vint-i-cinc categories, que aquí, com a mostra, presentem en cinc exemples variats.

Dutxar-se amb aigua freda o calenta?

La majoria preferim l’aigua calenta, ja que té un efecte relaxant, alleuja el dolor muscular, combat insomnis, etc. No guareix un refredat ni la grip, però el vapor d’aigua utilitzat a uns 34 °C a 38 °C descongestiona les vies respiratòries, té poder de neteja, encara que no arriba a obrir els porus com se li atribueix erròniament.

En el cas de l’aigua freda, buida la ment i el cos, ajuda a la concentració en activitats intel·lectuals o que requereixin molta energia. El fred activa la circulació de la sang i incrementa el flux als òrgans i teixits; i també estimula la producció de noradrenalina, una hormona relacionada amb l’estrès.

Segurament que la resposta seria el terme mitjà, i els dermatòlegs hi estan d’acord, recomanen l’aigua temperada. Com més calenta sigui la temperatura, la pell es resseca més. El millor que podem fer és col·locar el termòstat a uns 30 °C.

Quantes cèl·lules hi ha al cos humà?

Hi ha milions i milions de cèl·lules en un cos humà, a causa de la seva mida petita. Fins fa poc temps es donava una xifra molt dispar, segons a qui es preguntava podien arribar als 200 bilions. Finalment, uns biòlegs europeus han intentat afinar millor aquests càlculs i el resultat del seu treball indica que el cos humà té uns 37 bilions de cèl·lules, de 200 tipus diferents. Cada tipus de cèl·lula es distingeix dels altres per la seva forma, la mida o la distribució de les seves estructures internes.

Al mateix temps han descobert que el nombre de microbis que es poden trobar al nostre cos gairebé triplica la xifra de les cèl·lules, donen la xifra d’uns 100 bilions.

Fer la migdiada té beneficis?

Per a alguns fer la migdiada és cosa de mandrosos, per a d’altres és un dels petits plaers de la vida. La veritat sembla que és increïblement saludable i que ens ajuda a tenir una millor qualitat de vida.

No obstant, cal ser prudents. Per obtenir- ne beneficis, la migdiada no s’ha d’allargar més de 30 minuts; dormir aquest temps ens atorga el 34% de major rendiment i retornar a l’activitat amb totes les energies recuperades. En canvi, si s’allarga més l’estona de migdiada es comença a alterar els cicles del somni.

Altres beneficis que ens aporta la migdiada són:

• És relaxant i només amb mitja horeta s’aconsegueix buidar la ment, descarregar el nostre cos de l’estrès i de l’ansietat acumulada durant el matí.
• Fer la migdiada millora la nostra creativitat i la capacitat de resoldre problemes.
• Aquest petit descans al migdia ens allibera de l’opressió i ens relaxa; ens sentim millor i veiem les coses amb més claredat. Millorem el nostre rendiment laboral.
• Millora la nostra digestió, ja que afavoreix la relaxació muscular i ajuda l’aparell digestiu a funcionar amb més efectivitat.

L’ordinador més petit i el més potent

L’ordinador més petit del món –ara com ara– és un cub que mesura 0,3 mm de llarg (molt més petit que un gra d’arròs). Es troba a la Universitat de Michigan i conté un processador, memòria RAM, una font d’alimentació solar i un emissor sense fil que utilitza polsos de llum per enviar i rebre informació, ja que és massa petit per donar cabuda a un emissor i receptor de ràdio. S’utilitza com a sensor de temperatura per mesurar si els tractaments a un grup de cèl·lules canceroses són efectius en funció de com variï la temperatura. Aquest ordinador també es pot emprar a l’interior de l’ull per estudiar el glaucoma.

Contràriament, l’ordinador més potent del món és el superordinador Summit d’IBM, amb una potència de càlcul de més de 200 petaflops (1 petaflop és capaç de fer 1.000 bilions d’operacions cada segon) o sigui 200.000.000.000.000.000 d’operacions per segon i disposa de 800 GB d’emmagatzematge. També s’ha presentat l’ordinador més ràpid del món, el japonès Fugazu, que arriba a una capacitat de procés de 415,5 petaflops, més del doble de l’IBM Summit.

A Catalunya disposem del Mare Nostrum, amb capacitat de procés de 13,7 petaflops, i a la llista entre els 10 més ràpids d’Europa.

Estudis de científics americans indiquen que, no obstant, el cervell d’una persona és 30 vegades més ràpid que els millors superordinadors del món.

Al món existeixen més de 1.000 superordinadors, la majoria utilitzats en labors científiques com són la contaminació, el canvi climàtic, la cura de malalties, implantar intel·ligència artificial, però també en algunes per desenvolupar armes nuclears o accelerar l’espionatge a ciutadans o a altres països.

Com ens troben els mosquits de nit?

Dormim, o intentem fer-ho, i el petit soroll d’un mosquit ens desperta. Nosaltres no el veiem en la foscor, però ell sí que sap on som. Per trobar un humà a qui picar, el mosquit es guia bàsicament per l’olor del diòxid de carboni (CO2) que exhalem, de l’àcid làctic i també perceben la de la suor. L’insecte és capaç de detectar petitíssims canvis en les concentracions d’aquest gas (calor, humitat) i rastrejar-los fins al punt on hi ha l’alè humà. Igualment, el consum d’alcohol, fer àpats contundents, augmenten la nostra temperatura corporal i incrementa la concentració de CO2 a la pell i atreu molt més els mosquits.

L’entomòloga Rosario Melero-Alcíbar, gran experta en mosquits, indicava a RAC1.cat que es proposa moltes vegades l’ús de flors i altres olors que hi hagi al voltant nostre, així com fregar-se amb colònia, però tots aquests components no influirà en la possibilitat que ens piquin els mosquits. Alguns repel·lents provoquen una distorsió de l’olor del nostre voltant i la capacitat de percepció dels mosquits, com les espelmes de citronel·la, els ambientadors elèctrics, les polseres, etc. però cal tenir en compte que tenen un radi d’acció petit, poc més de mig metre, o en cas contrari els mosquits sí que s’acostaran.

El més efectiu són els repel·lents de pell, que fan que els mosquits es confonguin i així evitem que s’apropin i ens piquin. L’experta recomana triar un producte més o menys natural i més o menys potent en funció del que necessitem i preferim. Alguns dels repel·lents de pell utilitzats són els que porten el producte químic DEET (és una toluamida), que s’aplica sobre la pell o la roba per evitar les picades dels mosquits, amb l’advertiment de no aplicar-ho sobre la pell si hi ha alguna ferida. L’IR3535 (és una alanina), un repel·lent d’insectes que s’aplica de manera tòpica per evitar picades de mosquits i altres insectes.

Altres repel·lents de mosquits són la picaridina, l’oli d’eucaliptus elaborat a partir de plantes que ofereix una protecció similar a productes amb concentracions baixes de DEET, i molts altres. La majoria poden ser en forma d’esprai, barra o gel.

El problema és que els mosquits no només són molestos; també transmeten malalties, com la malària, el dengue o la febre vermella, i la febre groga. Això ha portat els científics a buscar repel·lents i insecticides més efectius contra els insectes i més innocus per a l’ésser humà.