Un terç dels naixements de l’any passat al Bages van ser de mare estrangera

Un de cada tres nounats que van arribar al món l’any passat al Bages son fills de mare estrangera. És una xifra que se situa pràcticament en sintonia amb la mitjana de Catalunya (que és del 32,7%), mentre que la resta de comarques de casa nostra se situen la majoria clarament per sota d’aquest índex. La que més, el Berguedà, on la proporció de mares estrangeres que van donar a llum l’any passat va ser d’una de cada cinc (22,2%). Molt lluny, per tenir una referència, de la demarcació que encapçala aquest rànquing, com és la Segarra, on del total de naixements el nombre de mares estrangeres ja va ser majoritari, el 52,8%.

És un dels aspectes rellevants de les xifres de natalitat de l’any passat a Catalunya, que acaba de fer públiques l’Institut d’Estadística (Idescat). Balanç que, en la dada global, mostra que aquest 2022 van néixer a Catalunya 56.316 nadons, el que representa una disminució del 2,3% en relació amb les dades definitives de l’any anterior i una taxa bruta de natalitat de 7,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Segons les dades provisionals, 2 de cada 3 nadons (37.903) són de mare espanyola i han disminuït un 3,9%, mentre que 1 de cada 3 (18.413) són de mare estrangera i han augmentat un 1,1%.

Reprenent el detall comarcal, de l’àmbit d’influència de regió7 la que s’apropa més al Bages és l’Alt Urgell, on la proporció de nascuts fills de mare estrangera és del 31,9%. La resta se situen totes per sota del 30%. A la Cerdanya van suposar el 28,6%, mentre que al Solsonès i a l’Anoia són exactament un de cada quatre naixements. Finalment, al Moianès el nombre de mares estrangeres que van parir el 2022 equivalen al 22,8% dels que es van registrar a la comarca, molt lleugerament per sobre del cas abans esmentat del Berguedà. El conjunt de la vegueria de les Comarques Centrals se situa més per sobre de la mitjana catalana, ja que en aquest cas inclou també Osona, que és un dels que està al capdamunt, amb el 40% de mares estrangeres en els parts de l’any passat.

Al conjunt de Catalunya, els nadons de mares estrangeres van ser 18.413 l’any 2022. Segons el país de la nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon al Marroc (4.931 nascuts vius), seguida del Pakistan (1.253), Romania (922), Hondures (921) i Colòmbia (800).

Per grans regions geogràfiques, es compten 6.339 naixements de mares amb nacionalitat d’algun país del continent africà. Pel que fa als nadons nascuts de mares de nacionalitats americanes, 3.813 corresponen a nacionalitats d’Amèrica del Sud i 1.345 d’Amèrica del Nord i Central. Els nascuts de mare estrangera de nacionalitats de la Unió Europea són 2.846 i de la resta d’Europa 1.231. Finalment s’han registrat 2.781 nadons nascuts de mares amb nacionalitats asiàtiques i 14 nadons de mares amb nacionalitats d’Oceania.

Xifres estancades, lleugerament a la baixa

Un any, el 2022, en què el balanç global de la natalitat a les comarques de l’àrea d’influència de Regió7 mostra un lleuger descens respecte l’anterior, ja que en el conjunt de les set demarcacions hi va haver prop d’un centenar de naixements menys. De 3.026 es va passar a 2.939 (el 2,8% menys). Aquesta situació molt estàtica en el balanç de natalitat entre un any i l’altre es posa de manifest en el fet que d’aquest total de set comarques, tres han crescut en natalitat i les altres altres han caigut, mentre que l’Alt Urgell ha repetit xifra (116 nounats). El cas més rellevant és el del Moianès, que en termes relatius és la segona que més creix de tot Catalunya, gairebé l’11%, perquè ha passat de 83 naixements el 2021 a 92 l’any passat. Només el supera l’Urgell, que encapçala el rànquing de creixement natalici amb el 18,3%. El Solsonès va superar el centenar de naixements (101, un augment del 3,1%) i el Bages en va registrar una vintena més que l’any anterior (+1,4%). La gran caiguda es va produir al Berguedà, amb 31 naixements menys (-12,1%), només superat en el registre negatiu per la Conca de Barberà i l’Alta Ribagorça. En comparació amb tot just fa dos anys (2020), la caiguda de la natalitat berguedana és del 20% (una seixantena de naixements menys). També han baixat la Cerdanya (-4%) i l’Anoia (-8,1%), que l’any el 2021 havia superat el miler de nounats i que el 2022 en va quedar lluny (933).

El nombre de naixements l’any 2022 ha disminuït en 5 dels 8 àmbits del Pla territorial. El Penedès és el que en registra una major disminució (-5,2%), seguit del Camp de Tarragona (-3,2%), les Comarques Gironines (-2,8%), l’àmbit Metropolità (-2,4%) i l’Alt Pirineu i Aran (-1,9%). El nombre de naixements ha augmentat a les Comarques Centrals (1%), les Terres de l’Ebre (0,8%) i a Ponent (0,5%).

L’any 2022, Ponent i les Comarques Centrals són els àmbits del Pla territorial amb més fecunditat (1,40 i 1,35 fills per dona, respectivament). Els segueixen les Comarques Gironines (1,31) i les Terres de l’Ebre (1,30). La fecunditat més baixa correspon a l’Alt Pirineu i Aran (0,98 fills per dona), seguit de l’àmbit Metropolità (1,13).

Índex de fecunditat

En general els territoris amb més fecunditat tenen també una edat d’entrada a la maternitat més jove. Així, l’edat mitjana de les mares en néixer el primer fill és més baixa a Ponent (30,4 anys), seguit de les Comarques Gironines (30,7 anys) i les Terres de l’Ebre (30,9 anys). A l’altre extrem, l’edat més alta és a l’àmbit Metropolità (32 anys) i l’Alt Pirineu i Aran (31,9 anys).

L’índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,17 fills per dona (1,21 fills l’any 2021), un valor més baix que els nivells assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia (a l’entorn d’1,3 fills per dona els anys 2018 i 2019). La fecunditat de les dones de nacionalitat espanyola és d’1,12 fills, mentre que la de les dones de nacionalitat estrangera és d’1,39 fills per dona.

Subscriu-te per seguir llegint