La mortalitat del 2022 a casa nostra va ser encara el 15% més alta que la d’abans de la covid

El 2022 va tancar un trienni en què, per impacte directe de la covid-19, les xifres de defuncions es van situar, any rere any, clarament per damunt de la mitjana. Malgrat que quan va arrencar l’any ja feia 12 mesos que s’havia començat a vacunar població, el 2022 encara va arrossegar de ple la incidència mortal de la pandèmia. No només això, sinó que la xifra final de defuncions encara va ser superior a la de l’anterior. Així ho posen de manifest les dades de defuncions corresponents a l’any passat, que recentment ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya.

El descens més important va ser al Solsonès, amb una quarta part de defuncions menys que el 2021, fins a un total de 143

De fet, se’n pot fer una lectura de dues cares. Es posa de manifest que el 2022 (com es deia, el segon amb vacunació de la covid) hi va haver un descens notable de l’impacte mortal respecte el del 2020, primer any de la pandèmia. Però alhora s’hi fa evident la forta incidència que encara va tenir la pandèmia amb un panorama de registres molt elevats de defuncions, la qual cosa es constata quan es compara amb les mitjanes dels vint anys d’aquest segle anteriors a l’arribada de la covid-19.

La dada que ho resumeix és la següent: a les set comarques de casa nostra hi va haver l'any passat un total de 4.268 defuncions, mentre que la mitjana anual d’aquest segle abans de la pandèmia era de 3.708. Per tant, parlem encara de mig miler més, el que vol dir que la mortalitat del 2022 va ser encara el 15% més elevada que en els anys d’abans de la pandèmia.

A més a més, com es deia, en aquest global també hi ha un lleuger augment en relació amb el 2021. En concret, 107 defuncions més, que equivalen a un augment del 2,5%. Si bé és veritat que, si ho comparem amb el tràgic primer any de la Covid (amb un efecte de nou mesos i mig), la xifra és infinitament més positiva, ja que parlem de prop d’un miler menys de defuncions (el 18% menys). Però és que el registre del 2020 en aquest conjunt de territori de l’àrea d’influència de Regió7 feia feredat: van ser un total de 5.217 morts, el 40% més que la mitjana dels vint anys precedents.

Òbviament, no tot l’increment per damunt de la mitjana és degut a la pandèmia, però al mateix temps no hi ha dubte que sobre ella cal carregar la major part d’aquesta accentuada variació a l’alça respecte de les mitjanes precedents.

El 2022 hi va haver quatre de les set comarques on el nombre de defuncions va tornar a repuntar en relació amb l’any anterior. Una d’elles, el Bages. Hi van morir 31 persones més que el 2021, fins a un total de 1.847 (un increment de l’1,7%). En termes relatius, l’augment més important es va registrar a l’Anoia, on hi va haver 103 defuncions més (1.178 en total) el que suposa un augment de gairebé el 10%. Igualment, n’hi va haver més al Berguedà (+3,9%) i a l’Alt Urgell (+1,7%). El descens més important va ser al Solsonès, amb una quarta part de defuncions menys, fins a un total de 143. També va baixar en relació amb el 2021 a la Cerdanya (-7,8%) i al Moianès (-3,3%). En el cas del Solsonès, que ara presenta aquesta baixada notable, cal tenir present que el 2021 va ser l’única que va tenir un registre de defuncions encara més alt que el primer any de la pandèmia, quan no hi havia vacunes.

Pel que fa a la referència respecte de la mitjana dels 20 anys anteriors a l’aparició de la covid-19, el nombre de morts al Bages el 2022 (1.847) va ser un 13,4% més elevat (la xifra anual del 2000 al 2019 era de 1.628). L’Anoia i la Cerdanya són els territoris que, clarament, van tenir l’any passat unes xifres de mortalitat més per sobre de la mitjana. Gairebé el 28% en el primer cas, i una quarta part més en el segon (24,2%). L’excepció és l’Alt Urgell, que tant l’any passat com el 2021 va tenir xifres de defuncions just per sota de la mitjana anterior a la pandèmia.

Si posem la lupa als municipis (agafant com a referència els més grans, en els quals les variacions són més simptomàtiques), al Bages crida l’atenció, en la comparació entre el 2022 i el 2021, l’augment de defuncions a Sant Fruitós (gairebé el 40%) i Santpedor (un terç més). A Manresa hi va haver un lleuger descens del 2,5%. Un total de 741 defuncions que, si les comparem amb les de l’any de l’arribada de la covid-19 (958), suposa una caiguda de la mortalitat del 22%. Entre el 2022 i el 2021, la capital de comarca que ha registrat una baixada més important de defuncions és Solsona (de 139 a 84, gairebé un 40% menys). A la que més ha augmentat és a Igualada (el 9,07%) seguida de Berga (4,2%).

Gener, el mes fatídic

Al conjunt de Catalunya, l’any 2022 es van registrar 70.706 defuncions, de les quals 35.395 eren homes i 35.311 dones, amb una taxa bruta de mortalitat de 9,02 defuncions per 1.000 habitants. En relació amb el 2021, es va registrar un augment de 1.364 defuncions, l'1,97% en termes relatius.

Per mesos, els d'hivern van ser els de més mortalitat, tot i que també es va registrar un segon pic a l'estiu. L'any 2022, el mes de gener va registrar el màxim de defuncions (7.452), seguit del mes de desembre (6.866) i dels mesos de febrer (6.031) i juliol (6.450), tots dos amb el mateix nombre mitjà de defuncions diàries (215). Els mesos amb menor mortalitat van ser setembre (4.828) i octubre (5.358).

El nombre mitjà de defuncions diàries va ser de 193. El 18, 26 i 27 de gener van ser els dies amb més defuncions (272 cadascun). Les defuncions diàries van superar el nombre de 250 nou dies de gener i, fora d'aquest mes, tres dies de febrer (els dies 3, 4 i 9), dos de desembre (els dies 15 i 20) i el 19 de juliol.

Per setmanes, la mitjana anual de defuncions va ser de 1.350. Les primeres 5 setmanes de l'any van ser les que van registrar més defuncions, amb un pic la setmana 4 (1.790 defuncions). Fora del mes de gener, les setmanes 50 i 51 (desembre) van ser les de més defuncions, seguides de la setmana 29 (juliol).

Per àmbits territorials, les Terres de l’Ebre (12,18‰), l'Alt Pirineu i Aran (10,56‰) i Ponent (10,25‰) van registrar les taxes brutes de mortalitat més altes, si bé cal tenir en compte que són els àmbits que presenten una població més envellida. D'altra banda, el Camp de Tarragona (8,78‰), el Penedès (8,89‰) i l’Àmbit Metropolità (8,90‰) van registrar les taxes més baixes.

Per comarques i Aran, les taxes brutes de mortalitat més altes es van registrar a la Terra Alta (17,53‰), el Priorat (15,48‰), les Garrigues (15,10‰) i el Pallars Jussà (15,07‰) i les taxes més baixes a Aran (5,69‰), el Vallès Occidental (7,81‰) i el Vallès Oriental (7,94‰).

Subscriu-te per seguir llegint