Agricultors en la jornada de protesta al Bages: "Ens sentim sols i menyspreats pel Govern"

Els agricultors i ramaders bagencs que van participar aquest dimarts en el tall de la C-16 i la C-25 expliquen la llarga llista de reivindicacions que traslladen al Govern. Concretament, quatre testimonis de la zona parlen sobre la burocràcia, els costos de producció, les restriccions per la sequera i la necessitat d'unitat dins la pagesia.

Josep Maria Simón: «Ens omplen de papers i obliden que la nostra feina és al camp»

L’agricultor Josep Maria Simón, que es dedica a cultivar ordi i blat i a tenir cura de la granja de porcs del mas Arola de Santpedor, és un dels nombrosos agricultors que ahir protagonitzaven el tall a la C-16 i la C-25, al Bages. 

Com està vivint aquesta jornada de mobilització del seu sector?

La veritat és que estic content perquè som molts més dels que esperava. Tots hem vingut aquí amb l’objectiu de reivindicar que som un dels sectors més necessaris, però ens sentim totalment menyspreats per part de l’administració. 

Quines són les reivindicacions que volen traslladar amb la protesta? 

La sensació que tenim és que qui decideix les polítiques agràries i ramaderes no coneix la nostra realitat. Hi ha una desconnexió entre els despatxos on es prenen decisions i el nostre dia a dia que s’ha complicat molt. Les normatives ens obliguen a passar-nos el dia omplint papers, sense que ens puguem dedicar plenament a la nostra feina, i les ajudes es van retallant en un moment complicat per la sequera i l’augment dels costos de producció. 

Confia que les protestes portin canvis?

Si no veiem millores, no ens mourem, tornarem a protestar, farem el que faci falta per defensar el que creiem que és just per als que ens dediquem a cuidar la terra. 

Maria Juste: «El producte que oferim es paga a un preu mínim del tot insostenible»

La ramadera Maria Juste, de la casa Burgueroles de Santpedor, on tenen cabres, ovelles i gallines, no es va voler perdre ahir una de les jornades de protesta més participatives per exigir canvis urgents que salvin la pagesia. 

Quina és la valoració que fa del nivell de participació en la protesta?

La participació és extraordinària, molt més del que imaginava. Es pot dir que gairebé hi som tots els de la zona. De Santpedor, per exemple, som una bona colla. La protesta d’avui ens ha fet alçar la veu a tots, fins i tot, a aquells que normalment es queden a casa. 

Què és el que els ha fet dir «prou»?

Cada vegada ens sentim més ofegats. Més enllà de la burocràcia excessiva, els preus que ens paguen pels productes estan sota mínims, fins al punt que gairebé no podem assumir els costos de producció. I per si encara no en teníem prou, ara ens han imposat unes restriccions per la sequera que ens compliquen més la feina. Tots hem de fer un esforç per reduir el consum d’aigua, però les mesures més restrictives no poden dirigir-se als ramaders que necessitem abeurar el bestiar. 

Quina reacció espera del govern?  

Sabem que les millores no arribaran d’un dia per l’altre, però ens hem de fer escoltar, mostrar el nostre malestar per intentar canviar les coses. 

Enric Fonts: «Ens retallen l’aigua sense donar-nos ajuts per la sequera»

El pagès i ramader Enric Fonts, que es dedica a la terra i a la cria de vedells a la finca Els Sallés d’Artés, posava de manifest lapreocupació del sector per la sequera i les mesures restrictives en el consum d’aigua imposades pel Govern. 

Quin creu que ha estat el detonant de la mobilització del sector? 

Les restriccions per la sequera han estat la gota que han fet vessar el got. Als ramaders ens demanen reduir un 50% el consum d’aigua que utilitzem per abeurar el bestiar sense ser del tot conscients del que suposa aplicar aquesta mesura. Sentim que se’ns exigeix molt sense oferir-nos cap ajut a canvi per afrontar la situació. 

La sequera és només una de les diferents reivindicacions que volen traslladar.

El que volem denunciar és que ens han donat l’esquena sense tenir en compte que som els pagesos els responsables detenir cura del paisatge, protegir-lo. En comptes de posar-nos facilitats, hem hagut de suportar crítiques al sector ramader i deixar que ens trepitgin amb normatives cada vegada més restrictives que ens diuen com hem de fer la nostra feina. 

El sector està prou unit per impulsar els canvis els necessaris? 

Jornades com les d’avui demostren que, si anem junts, som més forts. Si ens ho creiem de debò i continuem fent força, no tindran més remei que escoltar-nos. 

Joan Tatjé: «Mai havia vist tants pagesos junts lluitant per un mateix objectiu»

L’agricultor Joan Tatjé, establert en una finca de Viladordis, amb conills, vedells i terra, destaca l’àmplia participació durant la jornada de protesta amb presència de gent jove al costat dels més veterans. 

La mobilització del sector ramader ha estat l’esperada?

El nivell de participació és realment sorprenent i demostra que la gent està emprenyada. Crec que mai havia vist tants pagesos junts lluitant per un objectiu comú. A més, hi ha molt jovent i això ens omple d’energia als més grans, perquè veiem que hi ha noves generacions disposades a lluitar. 

Quina és la seva lectura sobre la situació actual de la pagesia?

La situació és molt complexa. Principalment, estem tips que l’administració ens posi pals a les rodes per tots els papers que ens demana. Per exemple, ara haurem d’anotar cada dia tot el que fem en un diari digital del departament i això ens suposa una pèrdua de temps molt gran. D’altra banda, també ens trobem que el lliure tractat de comerç amb tercers països que no tenen el mateix nivell d’exigència sanitària que nosaltres venen els seus productes al nostre país a uns preus rebentats i això ens suposa una competència deslleial. 

Què espera que passi els pròxims dies?

De moment seguirem amb mobilitzacions, alguna hora ens hauran d’escoltar, la gent no deixa de treballar perquè sí. 

Subscriu-te per seguir llegint