El canvi climàtic amenaça les pistes d’esquí del Pirineu

El canvi climàtic és un concepte que està a l’ordre del dia i que pot arribar a afectar a la societat de maneres molt diverses. L’augment de les temperatures provoca onades de calor extremes com les que s’han viscut durant aquest estiu, però això també afecta l’hivern i, per tant, al turisme d’esquí i de muntanya.

En aquesta línia l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) ha publicat un estudi anomenat El canvi climàtic en els Pirineus: Impactes, vulnerabilitats i adaptació. El primer que fa l’informe és advertir sobre l’augment de la temperatura en aquesta serralada. Segons l’OPCC des de l’any 1949 i fins al 2010 la temperatura mitjana ha anat augmentant uns 0,2 °C per dècada. Paral·lelament, cal destacar que, mentre que la temperatura puja, les precipitacions baixen. Els Pirineus és una zona inestable i en algun any ha arribat a ploure molt, però en general durant les últimes dècades han predominat anys secs. De fet, la tendència és a la baixa, les precipitacions han disminuït un 2,5% per dècada en els últims 50 anys.

En aquest sentit, l’estudi preveu que l'escalfament global s’intensificarà en les pròximes dècades, sobretot a les zones de muntanya. Això podria suposar que el clima sigui més volàtil i que la temperatura i les precipitacions continuïn amb la mateixa tendència. Si això passa, segons l’estudi, podria tenir «importants efectes en les característiques climàtiques, hidrològiques, ambientals i paisatgístiques» dels Pirineus.

Tot això podria afectar directament el turisme, ja que les pistes d’esquí podrien estar en perill a causa de les conseqüències del canvi climàtic. Segons aquest mateix estudi de l’OPCC, els efectes de l’escalfament global afectarien en els dies esquiables -els dies amb una acumulació de neu de 30 cm, suficient per poder esquiar. Entre 1960 i el 2010 el nombre de dies esquiables va disminuir, del 5 al 70% en les estacions de cotes baixes, i del 4 al 20% en les de cotes mitjanes. Per tant, això també té un efecte directe en la temporada d’esquí, ja que, si hi ha menys neu, pot ser que l’inici de la temporada s’endarrereixi i que, en conseqüència, aquesta disminueixi. Segons l’OPCC, l’inici de temporada es pot retardar entre 5 i 55 dies en les estacions de cotes baixes i entre 5 i 30 dies en les de cotes mitjanes.

Això, sumat al fet que la neu ha pujat a cotes més altes, pot fer que a les pistes d’esquí dels Pirineus hi hagi escassetat de neu. Una solució provisional és l’ús dels canons de neu, però, tal com indica l’informe, aquests aparells poden posar en perill la rendibilitat de les estacions, tant econòmicament, com pel que fa a recursos hídrics (necessaris per crear la neu artificial).

A part de tot això, també pot haver-hi problemes en les infraestructures turístiques i de seguretat de les persones que practiquen aquest esport, ja que poden haver riscos hidrològics, geològics i derivats d’elements climàtics externs perquè poden ser més inestables i, per tant, provocar danys més greus. Alguns exemples podrien ser inundacions sobtades per precipitacions més intenses, així com els lliscaments de terra relacionats amb els cicles de gel i desgel dels Pirineus.

La qüestió del canvi climàtic no radica només en la viabilitat pràctica de les pistes d’esquí, sinó que el canvi en els paisatges pirinencs i en la seva flora i fauna podria suposar una reducció de l’atractiu visual de la zona. Malgrat tot, segons l’informe, pot ser que els destins turístics de muntanya augmentin el seu atractiu, atès que, com que les temperatures són més suaus a la tardor i a la primavera pot fer que més gent vulgui anar a la muntanya, sobretot aquelles persones que fugen de la calor extrema que es viuen en algunes zones.

Davant de tot això l’OPCC, en el seu informe, també ha facilitat una sèrie de recomanacions per intentar pal·liar aquests efectes del canvi climàtic en el turisme d’esquí. Alguns exemples serien: readaptar els models de desenvolupament turístic, per fer front a la disminució dels dies esquiables; potenciar un turisme més enfocat en la muntanya i la naturalesa; promoure una gestió equilibrada dels recursos hídrics; i assegurar la integritat física dels turistes davant del possible increment dels efectes del canvi climàtic com les onades de calor, l’empitjorament de la qualitat de l’aira o l’aigua, entre d’altres.

Subscriu-te per seguir llegint