«Crear habitatge al Pirineu és una qüestió de reequilibri territorial»

La Cerdanya i el Pirineu necessiten una acció decidida de la Generalitat per blindar l’accés a l’habitatge per als seus veïns de primera residència a través d’una política de control del mercat immobiliari i d’ajuda a la població. Aquesta és la recepta del professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica Jordi Franquesa, autor de l’informe «La situació de l’habitatge al Pirineu».

El professor de la UPC ha apuntat que la generació d’habitatge i nous veïns al Pirineu «passa per una estratègia de reequilibri territorial, i això alhora passa per establir una nova centralitat al territori, per millorar les infraestructures, per una oferta d’habitatge com Déu mana, i la llei en aquests moments ens diu que, si tens menys de 5.000 habitants, no cal que facis habitatge dotacional, de manera que la llei no estimula que se’n faci», la qual cosa suposa un greuge comparatiu amb els habitants d’altres zones més poblades, segons apunta Franquesa.

Per afrontar aquests reptes en contra del gran poder de l’economia que s’ha fixat en les cases de segona residència com un producte d’inversió a través del turisme, el professor de la UPC apunta que «hi ha d’haver polítiques des de les altes entitats, des de la Generalitat i les administracions públiques, les quals han d’entendre que apostar per les grans empreses agropecuàries no és una solució, perquè la població del sector primari està patint moltíssim i, per tant, hi ha d’haver una certa atenció al territori, a la producció autòctona i a la proximitat dels productes. També hi ha d’haver una atenció especial al nostre patrimoni, que l’estem perdent... no hi ha una fórmula màgica però hi ha d’haver un canvi de xip. S’ha d’apostar per revalorar el territori i l’actiu que té Catalunya, que és brutal. Cal apostar per la petita i mitjana empresa, pels assentaments que tenen habitatge que cau a trossos i per les escoles rurals, sobre les quals la política ha de ser la inversa, hem d’obrir escoles perquè hi vagin, no anar a remolc tancant les que tenen pocs infants».

«És el moment de fer-ho»

Per a Franquesa ara «és un bon moment» per plantejar projectes d’abast nacional sobre equilibri territorial: «Des de la pandèmia hi ha hagut una regressió en els moviments tradicionals del camp cap a la ciutat, els geògrafs ens estan explicant que ara hi ha més gent que se’n va de la ciutat cap al camp». Franquesa apunta que «això vol dir que estem en un moment molt dolç per parlar de tot això, per fer una conscienciació col·lectiva, perquè no és tan sols un problema d’habitatge sinó de reequilibri territorial; la conscienciació col·lectiva sobre aquesta problemàtica fa que l’empenta sigui molt més important. De fet, tinc el convenciment que el reequilibri territorial és el moll de l’os dels anys que han de venir, perquè si un problema greu té Catalunya és aquest. Invertir en l’habitatge i en aquests pobles és invertir en la qualitat de vida general. Hem de trencar el binomi camp/ciutat i fer-ne un de sol».

Despoblament al Pirineu

El professor de la UPC ha apuntat que a Catalunya hi ha entre 300 i 400 pobles abandonats i que la majoria són a l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu. Aquest despoblament es deu principalment a la manca d’equipaments, infraestructures i facilitats econòmiques per viure a les zones rurals. Davant d’això, la solució rau en una aposta inversora per part de les administracions i l’oferta d’habitatge a fi i efecte que la població de les zones rurals tingui les mateixes oportunitats que la que viu a les ciutats.