«Rebutgem ofertes de lloguer turístic pel doble; volem fer poble»

Una altra economia és possible a la Cerdanya. Una economia en la qual els propietaris d’habitatge prioritzin els primers residents i, així, fomentar la vida del poble, als preus disparats de la temporada turística. Aquest objectiu, que ho és alhora del Sindicat de l’Habitatge i d’altres entitats de la nova base popular a la comarca, és el que ha marcat una família amb cinc propietats a Gréixer.

Gratant el mercat immobiliari del boca orella és possible trobar a la Cerdanya habitatges fora del circuit de les agències que s’escapen de les butxaques del turisme i la segona residència: estudi de seixanta metres quadrats, amb dues habitacions, ben situat i nou per 450 euros al mes; casa gran de 300 metres quadrats a 650 euros al mes. La meitat del que fixaria el mercat lliure de mitjana i un terç del que es pagaria el mes d’agost o durant la temporada d’esquí en règim turístic.

La família Xancó te al poble de Gréixer, al municipi de Ger, cinc habitatges en propietat que ha construït rehabilitant-ne d’anteriors. La vinculació de la família amb el poble es remunta a fa quaranta anys, quan el pare, Miquel Xancó, ja traspassat, hi va comprar una casa antiga que es deia Cal Xancó per romanticisme. Després d’aquesta compra, la família va comprar-ne una altra de contigua que s’estava ensorrant per fer-ne tres habitatges més i dos estudis. Des de llavors els germans van parlar de posar-les al mercat de lloguer amb la determinació que tan sols les llogarien per tot l’any i a preus raonables.

El portaveu de la família explica que «al principi tothom ens deia que lloguéssim els habitatges pels caps de setmana i per les vacances d’hivern i estiu, però amb el pare vam considerar que això no era bo pel poble. Així és com vam llogar el primer a una família de Gréixer que s’hi van quedar a viure i ja hi porten dotze anys. Pels altres habitatges, ja cap a l’any 2015, vam intentar de trobar aquesta demanda que hi ha de pisos per a tot l’any, de gent que vingui a treballar i els necessiti. Així és com va començar a sortir persones com ara un cambrer de Ger i, després, professors de l’escola. L’any passat ja s’hi va instal·lar una professora i aquest any n’hi ha dues noies més que s’hi estaran tot el curs». El portaveu de la família Xancó argumenta que «demanem uns lloguers que ens paguin la hipoteca i prou, no hi volem guanyar; no ho volem llogar a preu de mercat, que podria ser de mil o 1.200 euros al mes, un preu impossible si ja és el que guanya de sou una persona».

La raó d’aquesta filosofia solidària del lloguer rau en la que els va transmetre el seu pare: «no volem anar a especular, vam dir que el lloguer ens pagui la hipoteca i ja n’hi ha prou, fins i tot hi afegim l’IBI, i ja en tenim suficient; i això que hem tingut ofertes d’empreses immobiliàries i d’agències de Puigcerdà que els llogaven pel doble, però els hem dit que no ens interessa, aquesta no és la nostra filosofia. El que volem és oferir-los a gent que treballi a l’hospital de Puigcerdà o a les escoles, això sí que ens va be, que hi visquin sempre, és el que ens va inculcar el nostre pare i tota la família».

«S’ha de poder viure aquí»

Des de fa més d’un any s’ha vertebrat a la Cerdanya un Sindicat de l’Habitatge, vinculat al Sindicat de Llogateres de Catalunya. Una de les seves accions és una Borsa Ètica de l’Habitatge. Els seus impulsors apunten que «el projecte neix de la necessitat, però també de l’optimisme, de creure que es pot treballar per la Cerdanya i que podem crear un futur per a la comarca; creiem que tota la classe treballadora que vol viure a la Cerdanya ho podrà fer malgrat que els sous siguin els que siguin; volem que la comarca deixi de ser el pati del darrere de Barcelona».