Començaven a caure els quatre flocs de neu a Manresa quan, a l'interior del Casino, s'inaugurava aquest vespre l'exposició "Els fonaments del catalanisme polític. Les Bases de Manresa. 125 anys", una mostra amb una «joia» que es desplega als ulls del visitant en entrar a la sala: la bandera modernista de la Unió Catalanista, la peça icònica al voltant de la qual han girat, en bona part, els discursos que donaven la benvinguda a un estendard «passejat pel país en moments claus i amagat en els foscos», com resumia Francesc Comas, comissari amb Jordi Rodó, de la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa. Els actes van començar el passat mes de març i es clouran aquest abril. L'exposició, que comissaria la berguedana Rosa Serra, està concebuda com un dels plats forts de la celebració.
Per explicar les peripècies històriques d'aquesta bandera, que s'exhibeix a Montserrat però que a Manresa es pot veure desplegada per primer cop en vuit dècades, el periodista manresà Jordi Finestres està elaborant un audiovisual, com va explicar Comas, que ressegueix l'itinerari des de la seva concepció i fins avui dia. La mostra, pensada per explicar, no tant les Bases de Manresa, sinó «el context que les va fer néixer», segons Comas, ha estat produïda per la Diputació de Barcelona expressament en motiu de la celebració i es podrà visitar a Manresa fins al 2 d'abril, abans de viatjar a Can Serra, seu central de la Diputació. És per això que, ahir, al costat de Rodó i Comas, de la regidora de Cultura, Anna Crespo i de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, també inaugurava la mostra el diputat Jaume Ciurana, que va definir les Bases de Manresa del 1892 com «el primer intent de represa política després de la desfeta de 1714», i el primer pas per arribar, 25 anys més tard, a la Mancomunitat: «la perspectiva històrica no s'ha de perdre». El que es planta avui no sempre es recull l'endemà però, segons Ciurara, els pobles mereixen dir-se pobles quan «recorden el que han estat». El diputat encara es va fer més seva l'exposició quan va explicar que un rebesavi seu, Enric Mestre i Vinyals, notari a Tivissa, va participar en l'assemblea de Manresa i que, cinc generacions després, el que s'ha«preservat a la família» del seu avantpassat és una carpeta amb «els documents relatius a les Bases de Manresa».
Si els parlaments els obria la regidora de Cultura recordant que fa 125 anys Manresa era al rovell de l'ou i que, avui, es torna a «reivindicar» amb motiu de la capitalitat cultural, l'alcalde de Manresa els tancava subratllant la centralitat política, econòmica i cultural de la capital del Bages el 1892 i posant el focus en un objectiu: «potenciar la ciutat per recuperar el protagonisme que tenia al país» fa 125 anys. La inauguració es tancava amb la Capella de Música de la Seu, sota la direcció de Mireia Subirana i amb Montserrat Lladó als teclats, interpretant l'Himne de la bandera de la Unió Catalanista, amb música de Lluís Millet i lletra de Joan Maragall. Just després, Rosa Serra iniciava un recorregut guiat de l'exposició que començava per un estendard que, a banda de la seva significació política, la comissària definia de «joia del patrimoni tèxtil modernista català». Més que un símbol.
