Un any de preparació, dues setmanes de viatge i cinc hores de material gravat convertides en un vídeo vint minuts. Santorini, el paradís del parkour és el segon documental que els bagencs Biel Macià i David Escobar publiquen amb l'objectiu de donar a conèixer el parkour entre aquells que desconeixen la pràctica arreu del món.

El primer projecte que van fer junts el van enregistrar ara fa tres anys. Va ser a finals del 2018 quan els dos joves, de 19 i 25 anys, van preparar les motxilles i van viatjar a Lisses, un poble francès de poc menys de set mil habitants per fer salts «de llegenda». D'aquella experiència va sorgir París, la meca del parkour que l'any passat va ser premiat amb un dels principals guardons de la cinquena edició dels premis VOC 2021. En els últims minuts d'aquest primer documental els bagencs van revelar que Santorini seria la destinació de la pròxima aventura que emprendrien plegats.

Els seus plans de creuar el Mediterrani, però no es van fer realitat fins a l'octubre del 2020. Sacsejats per la covid, Macià i Escobar van haver d’ajornar el viatge que volien fer a la primavera. Quan el segon confinament es va aixecar i les restriccions es van relaxar, els dos bagencs van aprofitar per canviar els carrers i edificis de Manresa per l'oceà de teulats blancs i blaus de l'illa de Santorini.

Els adeptes del parkour consideren la localitat grega el paradís de la disciplina. És en aquest indret on anualment se celebra la competició Red Bull Art of Motion de freerunning, una disciplina molt similar al parkour en què els seus participants utilitzen l'entorn urbà i el paisatge rural per a realitzar moviments i acrobàcies a través de les seves estructures.

L'arquitectura asimètrica de l'illa, formada per edificis de diferents volums amb parets denses i petites obertures, converteix Santorini en l'indret ideal per fer salts d'infart. "Hi poden haver moltes zones increïbles, però Santorini té una màgia que cap altre lloc té" és una de les primeres declaracions que fa Escobar en un curtmetratge on hi passa de tot.

Hi poden haver moltes zones increïbles (per practicar parkour), però Santorini té una màgia que cap altre lloc té

Equipats amb poc més que una motxilla i el material de gravació necessari, els dos joves van iniciar l'aventura amb un bitllet només d'anada "pel que pogués passar". La intuïció dels bagencs va ser bona, ja que després de fer escala a Nàpols van quedar atrapats a Itàlia per una cancel·lació inesperada del vol que els portaria al "paradís" grec. Amb pocs recursos, dormint pels terrats de la ciutat italiana i menjant al carrer, els dos joves mostren les aventures, ensurts i les amistats que van forjar en els primers dies d'aquell viatge que sempre havien somiat i que no sabien si havien de donar per perdut.

La sort va arribar cinc dies més tard quan finalment els dos atletes van poder posar rumb a Santorini. Lluny dels carrers massificats pel turisme, l'aventura dels joves va tenir lloc íntegrament a les cúpules i terrats de la ciutat. Entre salt i salt, els bagencs utilitzen el projecte audiovisual per explicar les motivacions que els du a entrenar el parkour en qualsevol indret del món malgrat les adversitats que es puguin presentar.

"La gent et veu saltar i no acaba d'entendre que és exactament o perquè ho estàs fent" comenta Escobar en un dels moments més crítics del vídeo on se'ls veu escapant d'un home que els va amenaçar amb un ganivet.

De cop va sortir un home armat i amenaçant-nos de mort

“El parkour és la nostra manera d’entendre la vida, d’expressar-nos, de sentir-nos lliures i ser creatius” explica Macià al final del documental, en el qual també anima la gent a "no prendre's la vida tan seriosament" i anima a tothom a "treure el nen que tenim dins i jugar".

Més d'un miler de reproduccions a Youtube

Els bagencs van presentar el resultat del projecte a mitjans de desembre en el marc del festival de parkour del gimnàs In Extremis de Barberà del Vallès (Barcelona) davant de desenes d'aficionats de la modalitat esportiva. A aquests espectadors se n'ha de sumar el miler que ja han visualitzat el documental al llarg d'aquestes festes de Nadal a través de Youtube. L'objectiu ara dels dos joves és moure el projecte a través de festivals d'arreu.

Macià i Escobar fa anys que es dediquen al sector de l'audiovisual, però en fa molts més que practiquen parkour. Els bagencs ja han avançat que continuaran treballant junts per crear projectes més grans, entre els quals hi ha fer una pel·lícula i organitzar tallers en centres escolars per educar sobre aquesta disciplina.

Entretant, ambdós tenen projectes individuals en marxa. Escobar informa sobre la modalitat a través de les xarxes socials, on alguns dels seus vídeos ja acumulen més d'un milió de "likes". D'altra banda, Macià es troba immers en l'elaboració de Montserrat, projecte integral 107, un documental sobre el procés d’escalada i de descoberta de punts de l'emblemàtica muntanya bagenca que podria veure la llum la tardor del 2022.