Cabrianes resol l’odissea del riure perdut en el 19è muntatge de Teatre Mòbil

El teatre El Centru va haver d’encabir més persones de les que s’havien previst i que no es volien perdre l’espectacle, dirigit per Marcel Gros

Anna Hernàndez i Garriga

El teatre El Centru de Cabrianes es va fer petit ahir, en la preestrena de la 19a obra de Teatre Mòbil, que va tornar a pujar als escenaris després dels dos anys de pandèmia.

Arribava l’hora de l’inici i cada cop hi havia més gent, que va haver d’acabar seient en cadires col·locades als extrems i al mig del passadís de la sala. Ningú, ni petits ni grans, no volia perdre’s l’obra L’odissea del riure, dirigida per Marcel Gros i protagonitzada per Jordi Girabal i Atilà Puig.

Cabrianes es va convertir, durant poc més d’una hora, en el país imaginari de Bufilàndia, un indret alegre, agradable i on tothom somriu. Ara bé, fa uns quants dies que hi passa un fenomen estrany: han perdut el riure i, en conseqüència, res ja no funciona. El rei Pepet i el seu bufó inicien, doncs, l’odissea del riure, un viatge per tot el món per intentar trobar-lo amb l’ajuda de tot de personatges.

A partir d’aquesta trama, Girabal i Atilà van iniciar un camí per terra, mar i aire per tal de retrobar el riure. Entre tots dos van encarnar tots aquests personatges en funció del lloc on eren en cada moment, i van utilitzar desenes de complements per escenificar cada espai de la millor manera.

Finalment, i després d’arriscar pràcticament la vida, el rei i el bufó retornen a Bufilàndia, desesperançats. Allà descobreixen l’arrel del problema: un robot que absorbeix els riures de la gent i els guarda en una caixa. Diu que «el riure fa perdre la raó. Si riem, deixem de pensar, i això per a un robot no és bo».

El rei i el bufó, després de desfer-se del robot, alliberen tots els riures de la caixa, com si es tractés d’un tresor. Així es donava per conclòs l’espectacle tot dient «Bufilàndia és un país que el tenim a la imaginació, però que tots portem a dins i que no hem de deixar perdre». El riure va desaparèixer en aquesta terra d’alegria, però de segur que el van trobar a Cabrianes, on el públic no va parar de riure, ballar, cantar i interactuar amb els dos pallassos .