Lourdes Perramon, manresana i superiora general de les Germanes Oblates: "Per a nosaltres era important destacar l'explotació sexual de les dones avui dia"

Bages Centre projecta aquest dijous "Si todas las puertas se cierran", un film basat en fets reals que recull la vida de la fundadora de l'orde amb dues històries més de plena actualitat

Un fotograma del film que es projecta aquest dijous al Bages Centre

Un fotograma del film que es projecta aquest dijous al Bages Centre / Imatge promocional

Susana Paz

Susana Paz

Multicinemes Bages Centre estrena aquest dijous, inicialment en una única projecció (Sala 4, 20 h), la pel·lícula Si todas las puertas se cierran, un film dirigit per Antonio Cuadri (Operación Concha, Corazón ardiente) que, basat en fets reals, aborda la història d'Antònia Maria d'Oviedo i Schöntal, fundadora de la Congregació de Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, el segle XIX, amb dues històries més ambientades en l'actualitat que pivoten sobre la "missió" de les oblates: acollir i acompanyar dones en contextos de prostitució, explotació sexual i exclusió social. El film, que es va estrenar el 14 d'abril als cinemes i es projectarà també a Berga el 19 de maig, arriba a les pantalles de la Catalunya Central amb el Premi Signis Espanya del 12è Festival Internacional de Cinema Educatiu i Espiritual de Ciudad Rodrigo (FICEE), un guardó que han rebut cintes com Nomadland, Estiu 1992 o Truman. La congregació religiosa té com a superiora general a tot el món des del 2013 la manresana Lourdes Perramon, vicepresidenta també del 2021 de la Conferència Espanyola de Religiosos. Montserrat Perramon, la seva germana, serà l'encarregada aquest dijous de presentar el film a Manresa, llegint un text de Lourdes Perramon, aquests dies a Bogotà.

Produïda per Ulises Producciones, en col·laboració amb la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), i distribuïda per Proyecfilm, el repartiment del film l'integren Roberto Álvarez (Cuéntame cómo pasó, Ana y los siete), Ruth Gabriel (Días contados), Pastora Vega (Velvet, El Ministerio del Tiempo), Carlos Iglesias (Un franco y 14 pesetas, Abuelos), Gonzalo Trujillo (Acacias 38, La Peste) i l'actriu francesa Alexandra Ansidei amb Paula Iglesias i Toyemi. La producció executiva és de Tono Escudero, productor d'Abuelos. Com explica Lourdes Perramon des de Bogotà a aquest diari, la primera proposta que van rebre per rodar un film els va semblar "una bogeria" però després "vam pensar que podria ser una bona idea" per donar a conèixer a través d'una ficció basada en fets reals la tasca d'una congregació present en 16 països que acaba de celebrar el seu bicentenari.

L'enfocament, inicialment un film molt biogràfic sobre la fundadora, va evolucionar quan, ara fa tres anys van decidir tirar endavant i involucrar-se en el projecte: "La fundadora de les Germanes Oblates era una dona formada, culta, avançada al seu temps però la realitat és que, a banda del pes històric, la problemàtica de l'explotació sexual de la dona continua tenint vigència avui i la pel·lícula podia anar més enllà de l'aproximació biogràfica. Per a nosaltres era important destacar la realitat d'avui dia". El film es va rodar entre el juny i el juliol de l'any passat, la part històrica entre Ciudad Rodrigo i Salamanca; l'actual a Madrid i algunes escenes a Roma i Suïssa, país on va néixer el 1822 Antonia María d'Oviedo i Schöntal, explica Perramon.

Fotograma del film

Fotograma del film / Imatge promocional

Per a l'elaboració del guió es van recopilar documents de la Biblioteca Històrica de la Congregació sobre la vida de la fundadora i testimonis del treball d'acompanyament a les dones. El guió ha estat escrit per Claudio Crespo i el director, Antonio Cuadri i, explica Perramon, "ha tingut la col·laboració de dues germanes Oblates", Inmaculada Ruiz de Balugera i Marisa Cotolí. Ha estat un treball, apunta "de construcció col·lectiva". Fins avui, la cinta, explica la manresana, ja ha estat projectada en una quarantena de sales de cinema i els beneficis de taquilla del film que han promogut es destinaran a projectes socials de la congregació. "Estem sorpreses perquè sabem de la dificultat d'entrar al circuit comercial", remarca.

Antònia Maria d'Oviedo i Schöntal va fundar la congregació amb el pare Josep Maria Benito Serra, mataroní que va ser bisbe a Austràlia. El títol del film, apunta Perramon, "neix d'una frase del fundador: 'si totes les portes es tanquen, jo n'obriré una". I lliga amb el propòsit de la congregració: "Nosaltres estem al costat de totes les dones, independentment de com arribin a la prostitució perquè sigui volguda, per necessitat o explotació, que la pateixen moltes dones immigrants, sempre hi ha un estigma social. Les dones, facin el que facin, tenen uns drets i necessiten suport sigui amb el nostre projecte o un altre".

Cartell de "Si todas las puertas se cierran"

Cartell de "Si todas las puertas se cierran"

L'argument

Antònia Maria d'Oviedo, una jove suïssa arriba a Espanya a mitjan segle XIX per a treballar en la Cort com a institutriu de les filles de la reina governadora María Cristina de Borbó. La seva vida canvia radicalment quan coneix al Pare Josep Maria Benito Serra, un sacerdot benedictí que ha estat bisbe a Austràlia.

El Pare Serra té una gran influència sobre Antònia, dona de gran preocupació social i inquietud espiritual, que acaba per abandonar la còmoda i luxosa vida cortesana fundant amb Serra una casa d'acolliment per a dones que exerceixen la prostitució.

Anys després, en ple segle XXISharik, una jove nigeriana víctima de tràfic amb finalitats d'explotació sexual i Rebeca la jove professora de la filla de Sharik, acabaran connectant les seves vides i connectant amb Antònia Maria i la seva obra.

La manresana Lourdes Perramon Bacardit

La manresana Lourdes Perramon Bacardit / URC

La manresana Lourdes Perramon: Superiora General de les Germanes Oblates

Perramon, que va néixer a Manresa el 1966, és filla de les Escodines. El 2013 va ser triada com a superiora general de l'orde, servei per al qual va ser reelegida el 2019 i fins al 2025. Abans del nomenament el 2013 i el seu trasllat a Madrid, la manresana havia dirigit el Lloc de la Dona del Raval de Barcelona, un projecte social de l'orde de les oblates que oferia atenció a centenars de prostitutes. La seva trajectòria ha destacat per la seva innovació pedagògica i per publicar diversos llibres sobre "intel·ligències múltiples" i experiències docents.

La manresana, que també és antropòloga, continua exercint aquesta tasca social a Madrid, des d'on coordina les comunitats de monges oblates de tot el món. La congregació té presència en 16 països. L'orde es va fundar el 1864 a Madrid per acollir dones prostituïdes i en situacions marginals.