"Tinc una edat en què ja he de començar a pensar a tancar alguns camins creatius"

Josep Barés (Manresa, 1945) és un prolífic pintor, escultor, fotògraf, gravador i dissenyador gràfic i industrial, i ara, també escriptor. Vencedor de la Biennal Nacional l’any 1972 i segon premi al Concurs de Cinema Infantil de la Generalitat de Catalunya el 1981, Barés recull tot el seu bagatge artístic i com a docent a la Guia de l’aula del color. Un manual de caire teòric pensat per a persones amb un interès especial en el coneixement del color, que acaba proposant un espai específic ideal per a la formació.

Com sorgeix la idea d’una obra d’aquestes característiques?

Amb el temps i els anys reculls materials que et semblen interessants. L’important de la qüestió no és només trobar el material, sinó saber transmetre'l en un llibre.

Per tant, a qui definiria com el públic objectiu?

Per a un estudiant superior, les explicacions del llibre representen la base del coneixement. Excloent persones amb formació universitària, tothom qui pugui estar interessat en el tema que es tracta és públic objectiu. Des de docents fins a alumnes. Sobretot als docents.

Per això destaca els exemples pràctics i làmines que complementen les explicacions teòriques...

Exactament, em sembla molt interessant que la persona que es dedica a la docència tingui les làmines fetes. Em pot fer de noves, però els facilito la feina. Que el text sigui el mínim necessari, és també una circumstància volguda, no tenia sentit fer farciments.

La seva experiència com a docent l’ha ajudat a veure totes aquestes coses.

I tant, he buscat que tots els materials siguin pràctics. A més, avui en dia, crec que també és molt important que l’accés als recursos sigui ràpid.

Al llibre, reforça la idea de considerar només colors primaris bàsics: el vermell, el verd i el blau.

Sí, és un fet que em sembla molt destacable. Hi ha manuals de divulgació que hi inclou el cian, el magenta i el groc, que són colors primaris quan pintem, són colors pigment, o en tot cas, són colors bàsics secundaris.

Defineix els nostres ulls com «uns òrgans meravellosos», però alhora comenta que ens enganyen. Com ho fan?

La veritat és que qui ens enganya més és el cervell. L’ull és l’encarregat de transmetre la imatge al cervell, però és la percepció és el que fa que ens adonem, o no, de tota la informació que transmeten els ulls. La percepció és captar una imatge i tenir la capacitat d’entendre-la. El cervell tendeix a la simplificació, i això ens pot portar a cometre errades.

Dedica el capítol final del llibre a definir com seria l’aula del color.

L’aula del color és un espai que permet treballar el color amb una mínima profunditat. Un lloc amb tot el material necessari per ensenyar i entendre el color com a objecte d’estudi. Faig una descripció de material mínim que hi hauria d’haver. L'explicació del color no necessita aparells d’última generació, al llibre proposo solucions molt simples que permeten veure el mateix.

Tot és material bastant accessible...

Exactament, aquesta era la idea des de l’inici. Que no fes falta comprar grans aparells, i que les làmines es poguessin imprimir en una impressora, que en tenim tots. Si es vol, considero que es pot fer força bé amb molt poca cosa.

Sap d’alguna escola o institució que es plantegi construir-la?

De moment no. Quan era docent sí que era una aula per on passaven tots els meus alumnes, i fins on sé, tots van acabar contents. Però de moment no tinc coneixement que cap escola hi estigui interessada.

Des d’un punt de vista creatiu, és el primer llibre que fa tot sol. És una nova faceta a partir de la qual continuar creixent com artista?

No, estic obert a col·laborar en altres llibres si se’m demanen il·lustracions. Més aviat, l’aula del color és una manera de tancar camins. Ja tinc una edat, i no puc seguir massa camins alhora. Fa poc vaig fer la donació del Sant Ignasi a La Cova, col·laboro un cop l’any al Pou de la Gallina...

Què ha sentit mentre l’escrivia?

Por. Temor que no agradi o no acabi de valer la pena. Crec que és la por normal quan crees una obra original.

Quan va acabar l’obra, va continuar sentit aquesta por?

Sí, tens menys por, però no acaba de passar. El temor marxarà quan s’hagin venut totes les unitats i ningú el critiqui massa [riu].

Subscriu-te per seguir llegint