Fira Mediterrània: Del foc de l'olivera als làsers de "Correllums"

Les formes belles i capricioses que pot adoptar la llum han omplert la nit manresana en la segona jornada de la Fira Mediterrània. L’esperat Correllums protagonitzat per Xàldiga, colze a colze amb la companyia barcelonina Bàcum, ha posat la rúbrica a l’activitat de carrer en un divendres que ha estat el preludi d’un dissabte que es preveu multitudinari. Com ha dit el cantant dels Mediterranean Bagpipes a l’inici de l’actuació a l’escenari de Sant Domènec, «benvinguts a una tardor que sembla l’estiu».

Uns centenars de persones, encuriosides pel misteri de la proposta, eren a les nou del vespre a la plaça de la Música per assistir a l’arrencada d’un Correllums concebut com un espectacle itinerant a tall de rèplica d’un Correfoc. Pero allà on hi ha el foc, aquesta proposta en clau de revisió d’un element carismàtic de la cultura popular, hi va haver llum de làser i fum. Sis diables de Xàldiga i una ballarina, amb l’acompanyament de tres tabalers, han realitzat una rua fins la plana de l’Om en la que hi han sobrat fanals oberts però que, així i tot, ha exhibit les virtuts del projecte.

En la primera de les quatre desfilades previstes (una segona aquesta mateixa nit i dues més el dissabte, a les 21 i les 23 h), el Correllums ha dibuixat coreografies lumíniques en parets, sostres i a l’aire a molta alçada gràcies a la combinació del làser i el fum, essent aquest darrer el factor que més ha recordat el correfoc de la festa major. Durant una hora, la cercavila ha avançat seguida pel públic i davant la mirada dels qui estaven tranquil·lament passant la nit en terrasses i comerços, atrets pel soroll d’unes músiques de tabal inèdites i inspirades en les que amenitzen la celebració manresana.

Una estona abans, a la plaça Major ha cremat una olivera de ferro en una peça de dansa al·legòrica de la tensió entre la convivència i la guerra que es viu a la mar Mediterrània i en els pobles que banya. Davant d’uns centenars d’espectadors, els que hi cabien en les dues fileres de cadires disposades en triangle i a peu dret amb visió de l’escena, les ballarines Sònia Alejo i Paula Romero -amb la música en directe composada per Efrén López- han interpretat a parts iguals la fraternitat i la rivalitat en una proposta anomenada Visitants. El foc que ha encerclat l’olivera metàl·lica i que, posteriorment, la ha incendiat ha estat la metàfora de la desintegració de l’harmonia entre civilitzacions i de l’emergència climàtica que marquen avui en dia la realitat d’un mar que sovint és notícia per les seves dissorts.

Molts manresans han viscut la fira a peu de carrer des de primera hora de la tarda, com els assistents a les dues sessions de 360, l’espectacle de dansa amb el que Raquel Gualtero ha giravoltat sobre si mateixa durant minuts i minuts recreant des del moviment el record de la seva infantesa i de les arrels familiars colombianes.

«El gir és, des que som petits, un moviment molt genuí, i divertit, jo m’hi he volgut apropar des d’una mirada contemporània i molt personal», ha explicat l’artista, que ha lluït un vestit amb dues peces superposades de color blau i groc en homenatge a la popular cançó del país sudamericà La pollera colorá. A la taula de so, Lina Bautista ha interpretat la voluntat de Gualtero a partir de la repetició i la barreja d’estils colombians.