Olivier Assayas reivindica el cinema compromès

Olivier Assayas (París, 1955) té clar que «en un món que ha perdut allò que és essencial, jo busco amb les meves pel·lícules una mena de fe, d’espiritualitat». El cineasta a qui Canes va premiar fa set anys amb el guardó al millor director, pel film Personal Shopper, ha exposat avui les línees mestres del seu pensament sobre el setè art en una xerrada oberta al públic abans de recollir el Premi d’Honor del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, a Bages Centre de Manresa. El realitzador francès s'ha mostrat molt agraït per la distinció en un certamen, el Clam, que «recolza i promou uns valors amb els que jo m’hi sento identificat».

En un acte conduït per la doctora en Comunicació Imma Merino, Asayas ha parlat del component autobiogràfic del seu cine, que no va dubtar a situar lluny, «en els llindars de la tolerància», dels «blockbusters de Hollywood» i va elogiar repetidament la influència de la Nouvelle Vague en «la modernitat del cinema».

Assayas ha lamentat en la conversa amb Merino que «la relació del jovent amb el cine és cada cop més una relació de lleure, d’entreteniment, de fàcil accés, i això ho veiem a les sèries». L’autor de títols com Después de Mayo, L’enfant de l’hivern i Viaje a Sils Maria ha comentat que actualment hi ha «suports que tenen una cultura que s’apropa de manera demagògica a un públic que ha esdevingut addicte a un tipus de cine que ofereix facilitat i no exigència, i jo crec que si el cine és art, s’ha de construir sobre la base de l’exigència, i això s’està dissolent». En aquest sentit, Assayas ha reconegut que «tinc nostàlgia del cine que era un art amb el qual el jovent s’hi identificava i dialogava amb la seva història i el seu futur».

El convidat del Clam s'ha sinceritat sobre la precarietat dels seus coneixements tècnics. «Amb prou feina sabria què fer amb una càmera», ha comentat, admetent que l’únic que controlava era un sistema de muntatge ja en desús. Una confessió prèvia a desglosar la seva manera de fer cinema basada en el «caos». Assayas ha recordat que, als inicis de la seva trajectòria, volia tenir-ho tot més controlat «per inseguretat», però que es va anar adonant de la necessitat d’introduir la improvisació en l’acte interpretatiu. «No vull escoltar els meus diàlegs a la boca dels actors, vull que afinin i reinventin el que jo escric», ha dit. 

Els assistents han canviat després de sala després de la trobada per anar a la 1, on el Clam ha lliurat el premi d’Honor a qui el director del certamen, Esteve Soler, ha definit com «un dels retratistes més incisius del cinema contemporani».