La poesia de Vallverdú, al descobert

Poemes autobiogràfics com Perquè em dic Josep o Pare, dedicada als seu progenitor; de caire amorós, com No té remei o Roses; i també reivindicatius com La minúscula, sobre la indiferència cap al drama migratori al Mediterrani, o Clam, que inclou el vers Viure dempeus, que dóna nom al recital poeticomusical que demà (18 h, Espai Plana de l’Om) protagonitzaran els manresans Xavier Serrano i Jordi Ribot en el marc de la 17a edició del festival literari manresà Tocats de Lletra. Josep Vallverdú, de qui enguany se celebra el seu centenari (l’escriptor lleidatà va néixer el 9 de juliol del 1923 a Lleida), és més conegut com a narrador, assagista i traductor, però aquest escriptor prolífic i polifacètic també ha escrit nombrosos poemaris.

Viure dempeus permetrà degustar una trentena dels poemes de Vallverdú, en una selecció feta per l’escriptor manresà Jordi Estrada. Serrano, que admet que l’obra poètica del lleidatà ha estat «una descoberta», assegura que la tria de poemes «és boníssima. No hi ha sobrat res, si de cas hem fet el recital una mica més llarg. Però dura entre 35 i 40 minuts».

Com que el tema del Tocats de Lletra d’enguany és Musicats, en referència a l’origen de la tradició literària, quan poesia i música anaven de la mà, Serrano i Ribot, que han compartit projectes musicals (especialment reeixida va ser la seva trajectòria com a Els Convidats), oferiran un recital poètic amb el so de la guitarra acompanyant la lectura i, a més, han posat música a un parell de poemes: Vine amb mi i No ploris, amor (cançó), en estil «cantautor acústic».

La tria de poemes també inclou Quina de les dues. Elegia a Josep Maria Aloy, que Vallverdú dedica al manresà que va ser el seu amic, biògraf i curador de la seva obra (vegeu desglossat). Serrano recorda com, sent alumne d’Aloy, aquest els havia fet llegir llibres de Vallverdú i «crec que fins i tot ens va portar a conèixer-lo».

Recitar davant Vallverdú

De fet, és previst que l’escriptor lleidatà, «amb unes facultats mentals enormes en una persona de 100 anys», assisteixi a l’acte de demà, «i ens fa molta il·lusió dir els poemes davant de l’autor. Tot i que és arriscat. Espero que li agradi molt! Jo tinc un lema vital: «espero no haver espatllat res». Perquè si una cosa és bona, no cal remenar-la gaire. Farem el que podrem, des de l’experiència com a rapsode, sumant-hi intenció i sentit a les paraules, perquè la gent ho gaudeixi».

El manresà, que treballa a la ràdio des dels 14 anys, confessa que ho ha passat «molt malament» en el món de la música perquè «a l’escenari em poso molt nerviós», però que quan ha de sortir a llegir «tinc els nervis gairebé a zero perquè em sento molt segur i còmode. És la meva feina. I això ho he descobert gairebé als 50 anys!».

Així, s’ho ha passat «extrordinàriament bé» amb l’espectacle La vida a ritme de bolero, que compartia amb la cantant Celeste Alías i el guitarrista Dani Pérez llegint textos de Teresa Pàmies, i en els homenatges a Lluís Calderer (amb Alías i Manel Camp) i a Joan Segon (amb Camp). Pel que fa a musicar poemes ho ha fet altres vegades, també dins del Tocats. Pel desè aniversari, amb Els arbres que m’estimo, i fa un parell d’anys, amb el guitarrista Jordi Busquets. «No és fàcil musicar poesia, però és una experiència molt xula, que m’ajuda a descobrir o redescobrir poetes».