La gala de premis del CLAM clou una edició de rècord

Anatomy of a Fall i Perfect Days són els films premiats en una edició amb rècord d'assistència

Sílvia Munt agraeix el Premi d'Honor concedit pel festival

Sílvia Munt agraeix el Premi d'Honor concedit pel festival / Marta Pich

Lluc Grandia

La edició d’enguany del Festival CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, passarà a la història. No només perquè s’han batut rècords d’assistència que, a l’espera de xifres exactes, s’estima que podria ser de més d’un 20 per cent superior a l’any passat, sinó també perquè és la primera vegada que un premi, el del Millor Film, s'atorga ex aequo, és a dir, a dues pel·lícules diferents. La cerimònia de premis d’ahir acomiada l’edició del festival d’enguany, tot i que avui encara hi ha dues sessions al Bages Centre i una, la de cloenda, a Navarcles.

La gala, que es va celebrar ahir al vespre al Bages Centre i va ser conduïda per Sílvia Sanfeliu i Joan Barbé, va reconèixer l’alt nivell de les pel·lícules atorgant dos premis al Millor Film, per Anatomy of a Fall, de Justine Triet i Perfect Days, de Wim Wenders. Esteve Soler, director del certamen, va reconèixer que «Quan el jurat va presentar la decisió, hi va haver un cert moviment de trucades per si ho acceptàvem». El president del jurat, el periodista cinematogràfic Àlex Gorina, assegurava que «la programació ha estat realment extraordinària. Molts festivals, fins i tot més grans, voldrien tenir aquesta graella». Segons Soler, en cap de les divuit edicions anteriors s’havia donat un reconeixement ex aequo.

La nit es va iniciar amb el premi al Millor Curtmetratge, que va ser per a La Herida Luminosa. El seu director, Christian Avilés, va recollir el premi personalment i va agrair el reconeixement. «Som un grup de persones que acabem de graduar-nos», va explicar. Precisament, dijous es va saber que aquest curtmetratge forma part de la llista de nominats als European Film Awards. El jurat de curtmetratges estava format per la gestora cultural Laia Ramos, la cineasta Isabel Casanova i l'artista Anna Crespo.

El següent galardó va ser el Premi Insert, promogut per la fundació AMPANS i que premia la creació audiovisual de persones amb capacitats diverses. El vencedor en aquesta categoria va ser Pla Imperfecte, de la Fundació MAP de Ripoll. Van agraïr el premi el director i els actors. El jurat d’aquesta categoria el presidia la directora teatral Sílvia Sanfeliu, juntament amb la periodista Lara Bedmar, l'educadora Dolors Garzón i la pedagoga Rosa Ortega.

El jurat dels premis a llargmetratges, format per Gorina, l'actriu Núria Gago i el cineasta David Victori, van decidir concedir. Premi Toni Serra al llargmetratge més innovador a Sur l’Ademant, de Nicholas Philibert. El llargmetratge Io Capitano, de Matteo Garrone, va fer doblet, amb el Premi Fundació la Caixa als valors humans i el Premi del Públic a la millor Pel·lícula. Cap dels directors de llargmetratges van poder recollir els seus premis.

Finalment, va ser el torn d’un dels moments més emotius de la nit, amb el Premi d’Honor a l’actriu i directora Sílvia Munt de mans del director del CLAM. Munt va rebre la ovació del públic assistent i, visiblement emocionada, va agraïr el guardó. «Feu-me el carnet del CLAM, perquè aquest és el meu festival», va dir. La vetllada, amenitzada pel grup Fulfilleds, va finalitzar amb la pel·lícula Rosalie.

Aquest any ha sigut una edició de rècord. El seu director explicava que «L’any passat no ens esperàvem la bona rebuda que vam tenir, i ara estem en línia ascendent. Som un festival que aspira a ser mitjà, amb una estructura molt petita i amb uns objectius enormes que els aconsegueixen superar perfectament». Soler ha recalcat les visites d’Olivier Assayas o Rodrigo Sorogoyen com a moments estel·lars d’aquesta edició. A més, enguany s’ha sumat com a seu Món Sant Benet, de la mà de l’ÓH Festival, «amb qui hem trobat una afinitat que volem mantenir» i s’han consolidat les seus de Manresa, «que és el cavall que tiba del festival» i de Sant Fruitós, que «marca una línia molt ascendent», mentre que la seu original, Navarcles, «ha experimentat un repunt».