La dignitat del cinema compromès

Cineclub Manresa projecta aquest proper diumenge, amb la col.laboració de la Mostra de cinema espiritual de Catalunya, Lunana, un iac a l’escola (2019), el primer llargmetratge de Bhutan nominat a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Una veritable proesa perquè la indústria audiovisual és pràcticament inexistent en aquest país asiàtic, en què la televisió va estar prohibida ... fins l’any 1999. El protagonista del film, Ugyen, és un jove mestre resident en la capital que rep una sanció perquè en el seu darrer any de formació es va escaquejar de les seves funcions perquè només pensava en emigrar a Austràlia per poder triomfar com a cantant. És enviat com a càstig al poble més remot, Lunana, a l’Himalaia, amb només cinquanta-sis habitants i a gairebé cinc mil metres d’alçada. Haurà de portar una escola sense calefacció, ni finestres, ni material per als nens. El xoc inicial serà brutal, però anirà coneixent una realitat humana amb una calidesa insospitada que li permetrà esmicolar molts estereotips i descobrir la seva vocació pedagògica. L’òpera prima de Pawo Choyning Dorji adopta l’estructura i el contingut d’una paràbola lluminosa i edificant que tracta qüestions universals i intemporals (l’eterna dialèctica entre la ciutat i el món rural, la tradició i la modernitat) amb humilitat i delicadesa. El principal encert del film rau en la seva capacitat per submergir-nos en un univers llunyà sense caure en l’exotisme fàcil, i reivindicar la bondat i la innocència amb una mirada coherent i respectuosa. El cineasta novell va voler rodar a la mateixa Lunana malgrat que va haver de lluitar amb unes dificultats logístiques extremes (no hi havia electricitat i només s’hi podia accedir a peu), i comptava amb un pressupost modest perquè no va tenir cap tipus d’ajuda oficial.