Adesiara recupera una novel·la inèdita de Teresa Pàmies sobre la guerra espanyola

Cinquanta llibres després, al corpus literari de Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 1919-Granada, 2012) hi cal sumar un títol inèdit, Una noia i un soldat, culminat el 1972, censurat, oblidat i vivint el somni dels justos fins que Montserrat Bacardí (Ciutadilla, l'Urgell, 1962), preparant la biografia de l’escriptora catalana, va trobar entremig del "caos" de l’Archivo General de la Administración el text sencer d’una novel·la de la qual pràcticament no se’n tenia coneixença. "Aquesta és la típica història del manuscrit trobat", assegura la curadora de l’edició que publica el segell Adesiara, de Martorell.

Ubicat a Alcalá de Henares, l’Archivo és ple d’obres prohibides pel franquisme i d’informes de lectura que van motivar supressions i censures pel seu contingut inapropiat segons el règim. "Allò és un caos, amb una base de dades prehistòrica, amb títols i noms d’autors i autores mal escrits", recorda Bacardí: "és molt difícil localitzar el què busques, però hi va haver un títol que em va cridar l’atenció, ja que no concordava amb cap dels cinquanta llibres que tenim d'ella".

L’autora de la biografia La veritat literària de Teresa Pàmies (Eumo) ho va parlar amb la família i "em van dir que no en sabien res, era un inèdit autèntic". Tot un esdeveniment literari mig segle enterrat per la burocràcia de la dictadura. "La Pàmies sovint reutilitzava capítols per altres obres", indica Bacardí: "percebem el rastre d'aquesta novel·la censurada en dos altres llibres, Va ploure tot el dia i Quan érem capitans". Per tirar endavant la publicació d'Una noia i un soldat, la filòloga va demanar la còpia del text i "al cap d’un any em va arribar", comenta fent el gest de la paciència que s’ha de tenir amb segons quines instàncies.

"Es conserva el manuscrit complet, amb ratllades en dos colors, un bolígraf blau i un vermell, això vol dir que hi havia dos censors diferents", explica Bacardí: "els dos informes que parlen de l’obra són taxatius, era una novel·la que no podia passar la censura". L’experta afegeix que "ja sabia que la Teresa Pàmies havia estat una autora molt censurada, Dona de pres va trigar deu anys a publicar-la, però en aquesta novel·la que ara presentem no hi ha gaires renúncies a fer pel tema que tracta, l’experiència de la guerra des del punt de vista d’una comunista no és fàcilment reelaborable". No en va, l'escriptora no va cedir mai; els censors, és clar, tampoc, i la narració va quedar en els llimbs.

Una noia i un soldat "és la primera novel·la que Pàmies va acabar en tornar de l’exili, el juliol del 1971, la va començar a París i el 1972 ja la tenia acabada". Segons Bacardí, l'escriptora "no li tenia la mida presa a la censura, perquè l’únic llibre que havia publicat era Testament a Praga i ho va fer perquè havia guanyat el Premi Josep Pla, els informes deien que era un llibre revulsiu, però també que prohibir un llibre premiat podria fer que fos pitjor el remei que la malaltia". De fet, va arribar un punt que Pàmies "tenia un censor per ella sola, en Francisco Fernández Jardón".

La novel·la presenta dues veus. D’una banda, "una noia lluitadora, militant, que té una visió monolítica del món"; de l’altra, "un soldat que és un lluitador en crisi perquè ha vist les atrocitats de la guerra". Per Bacardí, "la gràcia d’aquesta doble visió és que la del soldat és un monòleg interior, un recurs que la Pàmies no va fer servir enlloc més". Així mateix, estem davant "d’una novel·la de guerra amb ulls de dona, cosa que no és habitual, i també tenim una mirada de rereguarda que no és la dels resistents sinó d’un combatent". Una història d'amor completa el marc argumental d'una novel·la que inicialment s'havia de titular La xiqueta de Balaguer i que beu de l'experiència personal de l'autora".

El títol del relat remet a la cançó Baixant de la font del gat, i a parer de Bacardí, "això és intencionat perquè hi ha el contrast entre la cosa festiva i la guerra, i evoca l’experiència dels escriptors voluntaris, com Artís Gener, Orwell, Sales, Calders, que van anar a la guerra amb el desig de transformar el món, el mateix al que aspirava ella".

Qualificada de "comunista, socialista i bolxevic" en els escrits reprovatoris dels censors, Teresa Pàmies s'alça ara de nou amb una novel·la que Adesiara inclou en la col·lecció De cor a pensa, dedicada, segons explica l'editor Jordi Raventós, "a recuperar el cànon ocult d'autors catalans oblidats". Bacardí ja va treballar en la recuperació de dos textos rellevants però relegats sobre la guerra espanyola. D'una banda, El riu i els inconscients, de Maria Dolors Orriols, la primera novel·la en català que va parlar de l'experiència de la guerra i la postguerra des del punt de vista dels vençuts; de l'altra, Ombres entre tenebres; de Manuel Valldeperes, el primer llibre en català que va novel·lar la retirada dels catalans camí dels camps de concentració francesos.