«La Clotilde Cerdà era una gran arpista i una dona altruista que va molestar la burgesia»

El llibre que en fa 69 de la vasta trajectòria literària de Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) redescobreix la figura de Clotilde Cerdà, arpista precoç i de gran talent i dona compromesa amb causes perdudes que va viure amb un cognom famós però controvertit i un àlies artístic d’origen del tot peculiar. L’autora de ficcions com A punt d’estrena, on va fer de Can Jorba un escenari de novel·la, i Barcino signa Les illes interiors, que va presentar dies enrere a la Llibreria Parcir de Manresa.

Per què mereix una novel·la la filla d’Ildefons Cerdà, l’autor de l’Eixample barceloní? 

Bé, filla seva no ho era. Tot i que la va reconèixer, en néixer el 1861, i la va incloure al testament, la va desheretar uns mesos després quan va saber que la Clotilde no era filla seva. La nena, que sempre va estar protegida per la seva mare, la pintora Clotilde Bosch, tenia aleshores tres anys. Al marge del cognom, la Clotildina, que tenia tres germanes grans, va ser una personalitat il·lustre del món de la música. Tocava l’arpa i va actuar arreu del món. Va morir el 1926 i se la va oblidar.

Per què?

En el tombant de segle, se la va proscriure. La Clotilde va ser una dona avançada al seu temps, una defensora dels oprimits que tenia molts contactes i treia gent de la presó. De fet, el president de Mèxic, Porfirio Díaz, va quedar tant encantat d’ella després d’un concert que li va dir que li demanés el que volgués. La Clotilde va demanar l’indult per José María Téllez, un pres condemnat a mort i Díaz li va concedir la petició.

Tot un personatge, certament.

Amb 24 anys, va obrir l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la dona Esmeralda Cervantes, a la ciutat de Barcelona.

Esmeralda Cervantes?

Era el seu nom artístic. L’escriptor Víctor Hugo, que va quedar meravellat en escoltar com tocava l’arpa, li va dir que s’hauria de dir com el personatge de la seva novel·la Notre Dame de París, Esmeralda. I la reina Isabel II, que va assistir al concert en què Clotilde, amb només 12 anys, va interpretar a Viena amb motiu dels funerals de Cervantes, va pensar que en comptes de Clotilde Cerdà s’havia de presentar com a Esmeralda Cervantes. I li va quedar. Era una nena prodigi, que va captivar Wagner, qui la va qualificar de geni, i va tocar en l’orquestra de Johan Strauss fill.

Filla de la burgesia, fruit d’una aventura extramatrimonial de la mare, com va encaixar la seva classe social que es dediqués a fer el bé entre els desfavorits?

La seva mare, que va pertànyer a una lògia maçònica com també ho va fer la Clotildina, va veure que podia ajudar la seva filla tot i viure en una societat patriarcal. La noia, en adonar-se que tenia un cert poder, ho va voler aprofitar, però això a la burgesia no li agradava gaire, la va molestar.

Com en Verdaguer, oi?

Es coneixien, i mossèn Cinto la consolava. La Clotilde va viatjar per tot el món, va fer concerts arreu, crec que era una bona persona però una mica ingènua. La van proscriure políticament. De fet, el secretari de la reina regent Maria Cristina li va enviar una carta dient-li que s’ocupés de l’arpa i es deixés de causes diverses.

Feminista, consciència de classe, ... no devia ser una personalitat fàcil d’encaixar en els ambients que havia freqüentat.

Decebuda, la Clotilde va haver de tancar l’acadèmia per falta de diners, i se’n va anar. Fins i tot va treballar donant classes a les dones de l’harem del sultà de Constantinoble. 

Enmig de tot aquest desplegament de dades biogràfiques, on ha ficat la banya la novel·lista?

Hi ha molts buits, com per exemple qui era el pare biològic, i jo he volgut fabular per apropar-me a una possible veritat. Fa sis anys jo no havia sentit a parlar de la Clotilde Cerdà, hi vaig anar a parar cercant informació de la Dolors Monserdà. A partir d’aquí vaig conèixer el llibre d’Isabel Segura Els viatges de Clotilde Cerdà i Bosch, la tesi doctoral de la Zoraida Ávila i l’àlbum que va fer la mare amb fotos, escrits, programes de concerts, ... que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La Clotilde Cerdà va ser una dona extraordinària i espero contribuir a reivindicar-la.