Surten a la llum 34 militars republicans i 2 civils enterrats a l’ossera de Monistrol

La documentació existia però ningú no ho sabia. Fins ara, que una recerca de l’Associació Memòria i Història de Manresa ha posat al descobert, amb nom i cognoms, edat, professió, causa i lloc de la mort, 34 militars republicans i dos civils enterrats a l’ossera del cementiri de Monistrol. Tots ells havien mort -majoritàriament per infeccions- als hospitals de Montserrat entre el 1937 i el 1938 i es desconeixia completament la seva existència. Memoria.cat publica avui un nou web (https://www.memoria.cat/valle-caidos-monistrol/), que signa el periodista monistrolenc Salvador Redó, antic cap de fotografia d’aquest diari i membre de l’entitat, on s’explica la història d’aquesta troballa «inèdita» que, apunta l’autor, havia quedat sepultada per la «pàtina del temps». Una llista que, subratlla Redó, «posa a l’abast de 36 famílies d’arreu de l’estat notícies dels seus desapareguts que potser desconeixien».

La carpeta.

Tot comença en una carpeta que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages en la qual, explica Redó, «hi ha cartes enviades el 1958 per les autoritats franquistes als ajuntaments reclamant que aportessin morts de guerra dels dos bàndols per a farcir els nínxols del Valle de los Caídos». La carta adreçada a Monistrol, enviada per l’alcalde de Manresa Joan Prat Pons el 14 de novembre del 1958 la contestava l’alcalde monistrolenc Jaume Oller Subirana quatre dies després. I explicava que no podien satisfer la demanda: d’una banda, d’herois de guerra no en tenien; de caiguts per Déu i per Pàtria, sí, 20, però que les seves famílies volien que continuessin a Monistrol. I aquí la sorpresa: la carta diu que de morts als hospitals militars hi ha «treinta y siete enterrados en el Cementerio municipal, resultando imposible el determinar el lugar donde se encuentran enterrados y de difícil rescate la mayoría por creer fueron inhumados en la fosa común». Qui eren aquestes persones?

34+2 o 37 noms?

Continuem. Si els morts en els hospitals de guerra de Montserrat, explica Redó, estaven enterrats al cementiri de Monistrol i si els jutjats de pau «tenen l’obligació de registrar les defuncions al seu terme», l’estudiós va pensar que potser, als arxius del jutjat monistrolenc trobaria la documentació que acredités aquests decessos. I així va ser. Però un cop repassades totes les actes de defunció, va veure que dels 37 expedients, tres no corresponien a militars ferits o emmalaltits en els fronts de guerra». Dos eren de «refugiats»: Miguel Asencio García, de 37 anys, «resident accidentalment a Montserrat»; i Severino González Solís, de 63 anys, la filla del qual seva estava refugiada a Monistrol. I el tercer? Robert Gerhrad, pare del comissari de la Generalitat a Montserrat, Carles Gerhard i del compositor Robert Gerhard. Aquesta sí, una defunció coneguda de la qual, amb la de la seva nora, Teresa Hortet, també van trobar la documentació al costat de les actes de defunció dels morts a Montserrat (vegeu desglossat).