Mor el director de cinema Ventura Pons als 78 anys

El productor català va dirigir una trentena de pel·lícules i va adaptar textos d'autors contemporanis com Belbel, Torrent o Cunillé

El cineasta Ventura Pons amb les dues litografies de Picasso al fons

El cineasta Ventura Pons amb les dues litografies de Picasso al fons / Arxiu / Mar Vila

ACN

El director de cinema, guionista i productor català Ventura Pons ha mort aquest dilluns als 78 anys. Director d'una trentena de pel·lícules -la majoria a través de la seva productora Els Films de la Rambla S. A. fundada el 1985- es va convertir en un dels cineastes més prolífics en llengua catalana.

Pons es va iniciar en el món del teatre i va dirigir la seva primera obra teatral el 1967. Va debutar al cinema amb els documentals ‘Ocaña, retrat intermitent’ (1977) i ‘Informe sobre el FAGC’ (1978). Després de la comèdia ‘El vicari d’Olot’ (1980), va crear la productora Els Films de la Rambla el 1985, amb la qual va produir llargmetratges com ‘La rossa del bar’ (1986), ‘Puta misèria’ (1989), i les comèdies ‘Què t’hi jugues Mari Pili?’ (1991), ‘Aquesta nit o mai’ (1991) i ‘Rosita, please’ (1993).

També formen part de la seva filmografia ‘El perquè de tot plegat’ (1994, Premi Nacional de Cultura i Butaca 1995) i ‘Mil cretins’ (2011), sobre relats de Quim Monzó; les adaptacions de les obres teatrals de Josep M. Benet i Jornet, ‘Actrius’ (1996, premi Butaca 1997) i ‘Amic/Amat’ (1998, premi Butaca i premi Ondas 1999), i de Sergi Belbel, ‘Carícies’ (1997), ‘Morir (o no)’ (1999, premi Ciudad de Huesca 2000) i ‘Forasters’ (2008); les adaptacions d’obres de Lluís Anton Baulenas, ‘Anita no perd el tren’ (2000), a partir del relat ‘Bones obres, Amor idiota’ (2004), sobre la novel·la homònima, i ‘A la deriva’ (2009); la coproducció internacional ‘Food of love’ (2001), estrenada en català sota el títol ‘Menja d’amor’, basada en una novel·la de David Leavitt; el documental musical ‘El gran Gato’ (2002); ‘Animals ferits’ (2005, premi Zinegoak); ‘La vida abismal’ (2006), sobre una novel·la de Ferran Torrent, i ‘La vida en l’abisme; Barcelona (un mapa)’ (2007), a partir de l’obra teatral de Lluïsa Cunillé.

El cineasta va estrenar l’any 2011 la comèdia ‘Any de Gràcia’ i el 2013, ‘Un berenar a Ginebra’, ficció documental sobre Mercè Rodoreda per a la televisió. També aquest any va estrenar el documental ‘Ignasi M.’ Posteriorment, va dirigir ‘El virus de la por’ (2015), el documental ‘Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)’ (2015), ‘Oh, quina joia’ (2016), ‘Sabates grosses’ (2017) i ‘Miss Dalí’ (2018), biografia de la germana del pintor. L’any 2020 va estrenar el musical ‘Be Happy!’.

Premis

La seva prolífica trajectòria va ser reconeguda amb el Premi Nacional de cinema de la Generalitat (1995), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del govern espanyol (2001), el premi Honorífic del festival de cinema gai, lèsbic i transsexual de Bilbao Zinegoak (2005), la Creu de Sant Jordi (2007), el premi Gaudí d’Honor (2014) i el premi Jordi Dauder a la creativitat (2016).

Cinemes Texas

Pons va impulsar l’obertura al setembre de 2014 dels cinemes Texas al barri de Gràcia, que estaven tancats des del 1995. Uns cinemes projectaven reestrenes en versió original subtitulades en català i, per a films en català, en anglès. En aquella ocasió, Pons va assenyalar que es tracta de fer un cinema per la gent en versió original de reestrena preferent i de "recuperar uns cinemes que són molt populars i que la gent pugui venir a veure bones pel·lícules". "Les tres 'b' que deien les nostres àvies, bo, bonic i barat", va afirmar.

Va reprendre la iniciativa el març del 2017 als cinemes Albatros de València, sota el nom d’AlbaTexas, que el desembre del 2018 va adoptar el de Las Vegas, i que va tancar el març del 2019 per manca de públic. L’abril del 2018, amb el mateix format, va reobrir els cinemes Las Vegas a Figueres, que va tancar també poc després.

L'octubre de 2020 van tancar definitivament els cinemes Texas de Barcelona a causa de la pandèmia de la covid-19 .

Ventura Pons rep el Premi Mayahuel del Festival de cinema de Guadalajara per la seva trajectòria, el 13 de març del 2018

Ventura Pons rep el Premi Mayahuel del Festival de cinema de Guadalajara per la seva trajectòria, el 13 de març del 2018 / Pere Francesch

En un comunicat, l'Acadèmia del Cinema Català, que va concedir a Ventura Pons el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2015, s'ha referit al difunt com "un dels cineastes més importants del nostre país i el que més ha fet pel cinema català i en català".

"Referent de moltes generacions pel seu talent, sensibilitat i capacitat de connexió amb el públic, la seva prolífica carrera ha estat reconeguda tant dins com fora de Catalunya", afegeix l'Acadèmia.