Un Nadal universal amb ànima catalana

El Pessebre és l’obra culminant de Pau Casals, el músic català universal que és més reconegut com a intèrpret –és considerat el més gran violoncel·lista del segle XX– que no pas com a compositor. Hi va voler transmetre el seu missatge poderós missatge pacifista. Amb motiu del 50è aniversari de la seva mort i dels 800 anys del primer pessebre muntat per Francesc d’Assís, s’ha estrenat una nova orquestració reduïda d’aquest oratori nadalenc, a càrrec d’Antoni Ros Marbà, que arriba aquest cap de setmana a Igualada, demà (18 h, a la basílica de Santa Maria); i a Manresa, diumenge (18 h, Sala Gran del teatre Kursaal).

La producció, dirigida per Daniel Mestre Dalmau, ha estat possible per la suma d’esforços d’aquestes dues ciutats i també de Vic i Ripoll, on ja s’ha pogut escoltar. Es tracta d’un dels concerts més destacables de la temporada ja que aplega més de 200 intèrprets a l’escenari, entre músics i cantaires del cor i solistes. De l’Anoia hi participen l’Orquestra Terres de Marca i la Coral Mixta d’Igualada. Mentre que del Bages hi trobem l’Orfeó Manresà i la mezzosoprano Mireia Pintó.

«El nostre oratori de Nadal»

Tant Xavier Pagès, director de l’Orfeó Manresà, com Pintó coincideixen en què El Pessebre hauria de ser una obra habitual del repertori nadalenc. «Si cada any es fan Messies de Händel, també estaria bé escoltar als nostres auditoris una obra de Pau Casals d’aquesta magnitud», assenyala Pagès. Pintó, que ja havia fet aquesta obra fa anys amb l’Orquestra de Mallorca i que es va encarregar de preparar els solistes que la van fer a Bordeus amb una orquestra dirigida pel reconegut Marc Minkowski, afirma: «realment penso que hauria de ser el nostre oratori de Nadal, però no el considerem perquè som un país, malauradament, molt acomplexat de les qualitats pròpies. Tant de bo hi hagi la intel·ligència i els suports institucionals per recupera cada any El Pessebre per les dates nadalenques».

Precisament per aconseguir l’objectiu que El Pessebre es programi més, la Fundació Pau Casals en va encarregar la orquestració reduïda a Ros Marbà. «La reducció clamava que és fés», assenyala Pintó, «perquè l’orquestració era desproporcionada. A banda que requerir una gran orquestra [de 80 i 90 músics i la reducció la passa a 55] que feia que fos més costós. Amb aquesta versió hi ha moments de prou densitat, amb un cor prou nombrós».

Absoluta actualitat

L’última paraula d’El Pessebre és ‘pau’, i se subratlla amb «un acord ple, enorme, llarg», apunta Pagès, que afegeix que el violoncel·lista «estava obsedit en fomentar la fraternitat entre les pobles. I destaca la seva aparició a la ONU, des del seu exili. És un missatge que, malauradament, està d’absoluta actualitat».

Ara bé, més enllà d’aquest missatge final, «prou potent i emocionant», en paraules de Pintó, també la música construeix diferents postals del pessebre a partir del poema d’ànima catalana de Joan Alavedra: la dona que fila, Sant Josep, la Verge, la mula... «Tot és molt d’aquí, i hi ha molta cultura popular, com una sardana. Així, el públic també ho viu de prop», diu la cantant.

Feina per a l’Orfeó i per a Pintó

Enmig d’un calendari atapeït, l’Orfeó Manresà ha assajat durant dos mesos El Pessebre, «una obra llarga i complexa». El cor, amb 36 cantaires, està creixent: «estem molt contents i animats, amb la mirada posada al 125è aniversari, d’aquí a dos cursos». El 26 maig estrenaran al Kursaal Innova Cançó, una reinterpretació de la Nova Cançó.

Pintó, que va estrenar la temporada del Liceu amb Eugene Onegin i va ser al novembre a la Maestranza de Sevilla amb Norma, també tornarà al Kursaal: el 3 de març amb el recital Venècia: entre canals i música, acompanyada al piano per Vladislav Bronevetzky i amb Jordi Boixaderas com a narrador. Entre altres recitals, continua fent classe a l’Esmuc i també a l’Acadèmia d’Òpera de Gant. I ja va programant la 30a edició del Festival de Música Clàssica de Sant Fruitós.