Adesiara treu en català el «Bambi» autèntic que van cremar els nazis

L’entranyable Bambi no els va fer gens de gràcia als nazis ni, de fet, cap de les altres històries d’animals que el jueu d’origen hongarès Felix Salten va escriure a finals dels anys vint del segle passat i fins poc abans de morir el 1945 quan vivia exiliat a Zuric. El règim de Hitler va cremar tots els exemplars que va trobar de la primera edició d’una novel·la publicada com a llibre el 1923 -un any abans havia sortit en fascicles al diari Neueu Freie Presse- i que no estava disponible en català fins avui gràcies a la traducció de la filòloga Montserrat Camps que publica el segell editorial Adesiara, de Martorell.

«La pel·lícula de la Disney té poc a veure amb la novel·la original, la desfigura i li treu la part més punyent», explica Camps d’un llibre que va tenir un èxit immediat però que no ha gaudit, ni de lluny, la fortuna de la versió cinematogràfica creada amb «només el deu per cent de les paraules del text literari». Salten, pseudònim de Zsiga Salzmann (Budapest, 1869-Zuric, 1945), va ser un autor prolífic al qual se li comptabilitzen més de set mil títols entre articles, assaigs, crítiques, guions de cine, obres de teatre i novel·les, entre altres gèneres. «Va ser un gran activista literari i cultural de la Viena de finals del XIX i principis del XX, una figura rellevant que va arribar a presidir el PEN Club de la capital austríaca», afegeix la traductora.

Salten va fer amistat amb Schnitzler i Von Hoffmansthal, fins i tot amb l’arxiduc Leopold Ferran, es va enemistar amb Karl Kraus, va criticar l’antisemitisme de l’alcalde Karl Lueger i va atesorar una merescuda fama de malgastador. «La seva neta explicava que aquest fet els va salvar perquè no tenien propietats, no eren rics, no els podien confiscar res i, per això, no els van enviar als camps de concentració», recorda Camps. Fins i tot se li atribueix una ficció pornogràfica ambientada en una Viena depravada, mai reconeguda per ell però tampoc negada.

Si ens desfem de l’imaginari de Disney -Bambi no era un cèrvol sinó un cabirol-, i ens apropem al Bambi real, descobrim una novel·la de «creixement personal i descoberta del jo» en la qual hi apareix «la figura omnipresent d’Ell, un personatge en majúscula, masculí i forani, un ésser humà que, sota el discurs civilitzador, és percebut com una amenaça». 

Camps apunta que «Bambi, que no era una novel·la infantil, és una al·legoria de l’antisemitisme de l’època» a través d’un animal que s’atansa a la soledat «com a condició de la recerca de la identitat». En aquest sentit, indica que «la mort de la mare de Bambi, que va traumatitzar tantes generacions i té tant pes en la pel·lícula, en la novel·la no és un capítol fonamental més enllà del fet que s’expressa com la certesa que la mort forma part de la vida. El que no és natural és la mort violenta que causa l’acció d’Ell».

Els nazis van cremar Bambi, van confiscar La joventut de l’esquirol Perri i van fer-lo fora de la feina sense indemnització. «Sabem que, a Zuric, el 1942, quan es va estrenar, va veure la pel·lícula de Disney», anota Camps: «Felix Salten es va vendre els drets d’autor per mil dòlars, que aleshores devien ser força diners, però ni ell ni posteriorment els seus hereus van veure un dòlar més».