«Els gags de més èxit són els que parlen de Manresa»

Jordi Gener (Manresa, 1985) és a punt d’estrenar la setena Innocentada com a director, un espectacle del que va participar com a intèrpret en un parell d’ocasions fa gairebé vint anys. En el seu currículum també hi figuren muntatges com els Pastorets del Poble Nou, on hi ha dirigit espectacles com Flor de nit, i les tres obres anuals a Manresa Teatre Musical.

La Innocentada es va apropant a les set dècades de vida. Per què creu que continua funcionant? 

Perquè, com en totes les comèdies, ens hi reconeixem, hi veiem situacions molt properes. I a la Innocentada hi ha plus afegit, un mirall que ens parla com a manresans. Això, en més o menys mesura, sempre hi és. I els gags més celebrats són els que parlen de coses properes de Manresa.

Què han d’esperar els espectadors de «Sobrerroka 13»?

Riure molt. L’any passat ja feia riure, però aquest cop més. Llegint-la ja rèiem i això és un estímul per muntar-la i per interpretar-la.

El director intervé en el text?

L’autor escriu de manera independent i quan té la primera versió del text fem una lectura a la Comissió, donem la nostra opinió. I després es fa una segona, una tercera versió, ... però aquest cop amb una ja n’hi va haver prou.

La Innocentada és per a tothom, la gent del nucli històric i la dels barris, els qui estan al rovell de l’ou i els qui no van mai al teatre?

Nosaltres fem teatre per a tothom, i en el públic hi veiem un relleu generacional, ve la gent de sempre i també gent nova. Ara bé, tant de bo que siguem molt transversals i vingui gent d’arreu. 

Els arguments parlen d’aquests barris més allunyats del centre?

Enguany situem l’acció en un edifici del barri antic, un barri que ha aflorat en els últims anys, però potser fa falta que a nivell de ciutat mirem cap a aquests barris que no són cèntrics, com la Balconada, la Mion, ... El mirall que posa la Innocentada reflecteix el que hi ha.

La Innocentada és teatre amateur de factura professional?

La frontera entre el teatre amateur i el professional és que aquest és una feina. En el teatre sembla que hi siguis perquè t’agrada, però en alguns àmbits professionals això s’hauria de trencar perquè si t’agrada o no t’agrada el que fas és més o menys igual a l’hora de dur a terme la feina. Reivindico l’amateur més enllà de les fronteres, es fan muntatges de qualitat on es treballa de manera rigorosa. A la Innocentada el nivell d’exigència és molt alt. Fer comèdia, farsa, no és fàcil, cal tenir en compte el ritme, el nivell de precisió i de concentració, la capacitat per escoltar el públic, respirar el gag. A cada assaig em faig un fart de passar notes, i a cada funció, filem prim. El públic t’ajuda perquè et marca la pauta, veus que funciona i què no. Hi ha molta exigència, però no ens hi obsessionem tampoc, perquè això ho fem per passar-nos-ho bé.