La Innocentada aborda l’okupació amb molt humor en la 67a edició

«Algú pot treure l’escala d’allà al mig?» pregunta el director Jordi Gener des del fons de la sala. El tècnic de llums ja ho té tot llest i entre bastidors els actors estan preparats. L’escala desapareix i l’assaig, un dels que durant la setmana prèvia a l’estrena ajuden a polir l’engranatge, és a punt de començar. Fa 67 anys, Agustí Soler i Mas es va inventar una farsa manresana de títol prou explícit -Innocentada- i 67 anys després encara té molta corda gràcies a l’empenta d’un nombrós grup de gent, els darrers dels quals la colla que va entomar el repte de fer el relleu generacional fa set anys. Avui, la Innocentada, torna a l’escenari amb la primera de sis funcions que prometen moltes rialles i una mirada irònica a la quotidianitat local. Sobrerroka 13 alça el teló.

«Quan ens hi vem posar teníem tres premises: renovar la durada de l’obra, afavorir l’encaix dels balls i potenciar la part de xou», expliquen Adrià Guitart i Txell Vall, responsables de la producció del muntatge i membres de la Comissió que, dins de l’Agrupació Cultural del Bages, motor de la Innocentada, va agafar el timó després que l’espectacle bufés seixanta espelmes. Aquest organ rector està format, a més d’ells dos, per Dolors Baró, Jordi Gener, Ferran Esquirol, Aina Guitart, Júlia Juncadella i Ariadna Guitart.

La Innocentada ha tingut la virtut de surfejar totes les inclemències, la darrera de les quals la pandèmia de la Covid, que tampoc va aturar la seqüència ininterrompuda que permet parlar avui de 67 edicions sense pausa. «Vem tenir un moment de dubte, però també les ganes de no deixar-ho estar», expliquen: «vam fer una obra de petit format, 40 minuts, amb 12 sessions per a 50 espectadors cadascuna a l’escenari del Conservatori, 2 repartiments i les mesures sanitàries que s’esqueien». 

La comèdia que cada any té un argument diferent, sempre amb l’intangible de la manresanitat sobrevolant el text, s’alça dempeus avui en dia amb un pressupost de 18.000 euros que sufraguen el taquillatge -en els darrers anys, una mitjana de 1.800 espectadors al llarg de les sis funcions- i la subvenció que l’Ajuntament atorga a l’ACB. «Set anys després de posar-nos-hi, podem dir que ho hem aconseguit», assegura Guitart, i Vall afegeix que «això no és un muntatge professional, som una gran família, tothom hi té una feina i l’engranatge funciona sol».

La Innocentada és una aventura que no s’atura mai i, a partir del setembre, el grup de whatsapp de la Comissió treu fum. Ells vuit tenen la responsabilitat de portar el vaixell a bon port, però l’obra és una realitat gràcies a molta altra gent que hi aporta els seus sacs plens de granets de sorra. La 67a edició s’ubica al número 13 del carrer Sobrerroca de Manresa i explica que a la comunitat de veïns de l’edifici que hi ha en aquesta adreça «hi arriben un parell d’okupes, però una veïna no els hi vol tenir de cap manera perquè el pis on entren el vol ella per fer-se un dúplex», apunta Agustí Franch, que des de fa quatre anys escriu el guió a quatre mans amb Carles Claret, l’ideòleg de l’argument. «Tant ella com ells intenten convèncer la resta de veïns dels seus motius», afegeix el dramaturg.

El tema de l’ocupació de propietats privades és d’actualitat i l’obra, escrit en clau de comèdia, «no parla de bons i dolents», apunta Franch i indica que «hem buscat la comicitat». El text no busca culpables sinó la constatació que «a la vida tot són interessos, maneres de pensar i, sobretot, hipocresia, ja que hi ha persones que són comprensives amb els ocupants però ho veuen un gran problema si passa al costat de casa seva i d’altres que els tracten de perroflautes però quan els tenen al davant no els diuen res».

A la recerca de la comicitat, el coguionista reconeix que «hem premut fort, creant uns personatges molt estereotipats per a una obra coral, amb personalitats remarcades que tothom podrà identificar amb gent que coneix». Diàlegs «a ritme de sitcom» i la voluntat de «no posicionar-nos» són els altres elements d’una peça que parteix de la base que «cadascú mira pels seus interessos». Al servei de la causa de fer riure la platea durant una hora i mitja hi haurà sobre la fusta del Tori Jordi Segon, Joan Domènech, Maribel Montardit, Xavier Gamisans, Montse Segon, Roser Rojas, Núria Miras, Ferran Valdivia, Ignasi Rius, Anna Fabrés, Txell Vall, Albert giralt, Ferran Ribera i Nèlia Rincón.

Partit a partit

Adrià Guitart reconeix que hi ha moments de nervis però que arriba un punt que s’ha de fer «com el Cholo Simeone i anar partit a partit», és a dir, una cosa i després l’altra. «La nostra feina consisteix a anar trobant opcions per tal que tot encaixi i evitar que la producció es desmarxi del pressupost», apunta. «Si no s’escolta els actors, doncs mirem què costen els micròfons», apunta a tall d’exemple: «fa set anys va ser difícil posar-ho tot en marxa, però ara ja va rodat».

Els queda molta metxa però avisen que «estem oberts a què s’incorpori més gent a la part organitzava de la Innocentada». Cada any és una aventura, i «arriba un punt que tot plegat et resulta feixuc i passes nervis, però estrenes, et puja l’adrenalina i et promets que l’any vinent hi tornaràs».