Teatre de luxe amb Flotats

Excel·lent tarda de teatre el passat dissabte al teatre Kursaal de Manresa per una suma d’elements que la feien una ocasió única i irrepetible. Primera vegada que es porta a escena la peça del dramaturg francès Jean-François Prévand en català. Propina. Segon, el muntatge passa per Manresa abans d’arribar a mitjans de febrer al teatre Romea de Barcelona. Propina. I darrer apunt, aquest Voltaire/Rousseau. La disputa venia de la mà, dirigit i interpretat per un incombustible i sempre esplèndid Josep Mª Flotats, juntament amb un excel·lent Pep Planas, i que des de la darrera estada al teatre manresà l’any 2016 amb Ser-ho o no, ja tornava a tocar gaudir, embadalir-se, certament, de teatre, de la mà de Flotats.

I el muntatge no era fàcil; Flotats ha convertit la peça amb tedioses reticències en un interessant i fascinant muntatge que en finalitzar, desperta inquietuds, preguntes i desvetlla curiositat.

L’acció se situa a la finca de Voltaire (Flotats), exiliat, entre la frontera francesa i suïssa. Corre aquells dies un pamflet satíric i denunciant sobre Rousseau (Planas), en el que se l’acusa d’haver contret la sífilis per les seves constants visites a bordells i haver abandonat els seus cinc fills en un orfenat. Per aquest motiu, Rousseau, visita Voltaire: vol que l’ajudi a saber qui és l’autor de l’insultant escrit. El que inicialment és una conversa aparentment banal per cercar el culpable, va trascendint en la trobada dels dos filòsofs cap a un diàleg sobre art, Déu, ciència, literatura, educació i igualtat en un loquaç, trepidant i apassionant enfrontament dialèctic entre els dos homes.

El pronunciat antagonisme entre els dos personatges queda palès en les interpretacions dels dos actors amb un resultat fascinant. Flotats deixa tangible el seu extraordinari art interpretatiu, amb un gran poliedrisme que caracteritza i imprimeix aquest Voltaire que interpreta: sarcasme, ironia, d’esmolada llengua i pensament lleuger, en un combat del qual s’alça guanyador davant la flaquesa mental, de principis i d’ideals del seu rival Rousseau, encertadament interpretat i ofert per Pep Planas que en aquesta disputa, malgrat saber-se anticipadament perdedor, denota valentia i desafiament per la seva banda. Cal donar especial èmfasi aaquesta rivalitatt entre Voltaire i Rousseau que es fa nítida paraula, excel·lent combat dialèctic que és el que fa esdevenir captivador aquest Voltaire/Rousseau. La disputa. Una tarda de teatre de luxe en què les ovacions no van trigar a fer-se presents amb dos agraïts Flotats i Planas.