Els Amics de les Arts: "Hem après a fer allò que volíem sense estar pendents de si les cançons sonaran a la ràdio"

Els Amics de les Arts han publicat aquest dimarts el nou disc 'Les paraules que triem no dir' (Pistatxo Records), que completa l'àlbum estrenat fa un any 'Allà on volia'. Les set noves cançons radiografien el grup des d'una perspectiva íntima i contundent amb temes que esdevenen un cant a l'amistat com 'Sort que sou aquí', la nostàlgia amb 'Aquests dinars' o la delicadesa de 'Dormir al teu costat'. A les portes del vintè aniversari de la formació i en una entrevista a l'ACN, el músic Dani Alegret assegura que en un món on tothom està exposat a la resta és difícil abstreure-se'n. Tot i això, Alegret celebra que amb els anys el grup ha après a treballar amb llibertat creativa "sense estar pendents de si les cançons sonaran a la ràdio".

El cantant Joan Enric Barceló reconeix que el darrer any ha estat "molt productiu" pels Amics de les Arts perquè han plantejat una quinzena de temes en dos discs. El compositor recorda que mentre que a 'Allà on volia' es reflexionava en veu alta d'on estava el grup, ara a 'Les paraules que triem no dir' es mostra que hi ha silencis que hi són sempre i aspectes que no s'acostumen a dir.

El viatge de retorn a l'essència que van realitzar amb l'anterior disc es pot tornar a concebre amb l'actual. Pels Amics de les Arts el més indispensable és el "joc" i plantejar projectes que els motivin a tots tres. "Les cançons han de ser molt polièdriques, hem de trobar coses que ens motivin a tos tres. Però la premissa segueix sent la mateixa, explicar històries i intentar jugar a una cosa diferent a cada nou disc", concreta Barceló a l'ACN.

Així, doncs a cada treball els Amics de les Arts busquen un joc "diferent" que neix a partir d'històries que els arriben de tot arreu. "Hi ha histories que són nostres però al final les experiències que podem arribar a tenir tres persones són finites. Intentem nodrir-nos de qualsevol cosa com la literatura, el cinema, l'art i d'altres compositors", expressa.

"Intentem identificar una emoció que mereix ser explicada. Fer una cançó de pop en el fons és molt senzill: has de trobar allò que t'ha passat a tu que li pot haver succeït a un altre i vestir-la de la manera més eficient", exposa Barceló.

Plantejar una qüestió que interpel·li al músic o a la gent no és només l'únic ingredient perquè una cançó dels Amics de les Arts "flueixi bé". La clau de tot plegat passa per tenir clares les "coordenades" del disc que volen fer. "Hi ha un moment que has de posar-te unes normes i decidir a què jugaràs. Quan ja saps a què jugues, delimites bé el camp de joc. Paradoxalment ets més lliure i productiu perquè saps on et vols moure", ha explicat el compositor.

Un disc de contrastos

Segons els Amics de les Arts, 'Les paraules que triem no dir' és un disc de contrastos que planteja, per exemple, un diàleg entre la primera i l'última cançó del disc. La cançó que porta per títol el nom del disc i 'Un gran cometa' comparteixen una tornada amb una mateixa lletra però presentada amb un "embolcall diferent".

"La idea que vertebra el disc no és tant la sonoritat si no el concepte del silenci. El silenci d'aquelles coses que en aquell moment hagués hagut de dir. On van a parar aquelles paraules que no vas voler dir. Algun dia tot acaba explotant", apunta Barceló.

Hi apareix, per exemple, un personatge que es reprimeix davant la parella, la família i els amics i que finalment tot el que amagava li acaba explotant a la cara. A 'Dormir al teu costat', es presenta un tema més tranquil sobre les qüestions que les persones han triat no fer i que més tard se'n penedeixen quan és tard.

Sigui com sigui, per Barceló el nou disc suposa un "bon final" d'etapa a punt pel que hagi de venir en un futur. "Les cançons del nou disc creen ritmes i atmosferes ben diferents. És un bon resum del que hem après i una bona porta d'entrada al que vingui", afirma.

En una línia similar, Alegret celebra que són un "afortunats" per haver compartit 20 anys de formació i haver fet possible el somni que tenien de joves. Amb el tercer disc del grup en format trio i el segon que s'autoditen acabat de publicar, Alegret reivindica que el grup viu una etapa on volen tenir un control "absolut" de l'obra.

Alegret confirma que no hi haurà un altre disc d'aquí a un any perquè tenen projectes que requereixen "molt de temps i esforç" com la gira del nou àlbum i el nou musical. Sense donar gaire detalls, el grup ja pensa en la celebració dels 20 anys on impulsaran alguna cosa "sonada" descentralitzada arreu del país.

Sobre el nou disc, exposa que s'han deixat portar per fer allò que els venia de gust amb temes "més ballables amb barreges que poden recordar a ritmes dels 80" i "cançons que semblen més una banda sonora que una peça de pop".

"Ens venia de gust fer-ho així. Cada cançó l'hem mimada amb llibertat i fer el que convingués, sense pensar en si això havia de sonar a la ràdio. Simplement que ens agradés a nosaltres. Crec que la gent valora que sigui una música honesta", reflexiona. L'embolcall de les cançons, doncs, ha canviat però el grup manté que l'essència és la mateixa encara que s'hagin fet canvis d'estil i barreges.

Finalment, el músic Ferran Piqué destaca que en un context social "sense gaire esperances", la funció de la música pot passar per entretenir a la gent i que mentre gaudeix d'un concert s'oblidi de tot allò que li succeeix en el seu interior.