Es publica la reedició d''Israel, el somni i la tragèdia', actualitzada per Adrià Fortet i J. B. Culla abans de morir

Fa dues dècades, el prestigiós historiador, professor, escriptor i analista polític Joan B. Culla va satisfer amb 'Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina' la necessitat d'una obra que exposés de manera exhaustiva, documentada i precisa el naixement i desenvolupament del sionisme, la topada amb el moviment arabopalestí i l'evolució del conflicte fins a la segona Intifada i la mort d'Arafat. Anys després, i amb el conflicte de Gaza a l'ordre del dia, l'historiador Adrià Fortet ha participat en l'actualització de l'obra –juntament amb J. B. Culla abans de morir– per oferir una nova versió ampliada que recull els esdeveniments més rellevants dels darrers vint anys.

En una entrevista a l'ACN, Fortet considera que els experts tenen la "responsabilitat" d'oferir eines a totes aquelles persones que vulguin aprofundir en aquesta qüestió. "A vegades es parla del conflicte sense tenir una base, però també és lògic que sigui així", sosté, "perquè comentem aquelles coses que ens sorprenen, ens preocupen o trobem injustes". El nou volum recull els fets més importats dels darrers anys, com el fracàs de l'aposta unilateral d'Ariel Sharon, l'impacte de la Primavera Àrab, les topades entre Netanyahu i Obama, els Acords d'Abraham i la greu crisi sociopolítica que ha afectat Israel en l'últim quinquenni i que s'ha manifestat en cinc repeticions electorals i en protestes multitudinàries. El llibre s'acaba amb la guerra de Gaza desencadenada per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023.

L'historiador – que va ser aprenent de B. Culla i amb qui va treballar conjuntament des del 2017 – apunta que el professor considerava necessària aquesta ampliació, ja que l'Orient Mitjà havia experimentat moltes transformacions des del moment en que havia estat originalment redactat. La proposta va venir de la mà del Grup 62 i Península, a través dels quals es va acabar articulant la primavera del 2023. "Quan ell va traspassar ja havia revisat l'esborrany de tot el llibre i només faltaven alguns temes. Però no el va poder veure sencer perquè es va acabar una setmana després de la seva mort", afegeix.

Segons Fortet, aquesta edició permet al lector d'avui "entendre l'Orient Mitjà amb una perspectiva del 2024 i no pas del 2004". Entre els canvis, destaca l'actualització de la bibliografia i els capítols finals que recullen diversos fets transcendents. "Vivim en una societat en que tot arriba molt ràpidament, això crea la necessitat d'informar més profundament dels temes, més enllà del titular, amb un coneixement més profund de les causes o de la visió de fons dels diferents actors", recorda. Per això, creu que el llibre pot aportar aquesta informació al lector, que li permetrà, a la vegada, tenir una opinió "més ponderada i aprofundida".

Una situació sense una sortida clara

Fortet lamenta que ara mateix no existeix una sortida "fàcil i immediata" al conflicte de Gaza, sinó tot el contrari, defineix la situació de "seriosa i preocupant". "Es parla d'un alto en foc, però difícilment cap dels bàndols està disposat a cedir, així que caldrà veure en les pròximes setmanes si hi haurà, o no, una flexibilització de les postures", afirma. D'altra banda, recorda que es tracta d'un escenari amb pocs precedents, malgrat les "turbulències i la història convulsa de l'Orient Mitjà de l'últim segle". "Previsiblement no serà una guerra que s'allargui dos o tres anys, ni tampoc una guerra que s'estanqui en fronts perquè no és com Ucraïna, Gaza té la mida del Maresme i si la conquesta israeliana arriba a consumar-se, no requerirà tot aquest temps", apunta.

Això sí, avisa que es tracta d'un conflicte amb un potencial "escalatori", ja que no hi juguen només els interessos dels dos bàndols. "Hi ha el risc que si un dels dos és derrotat, hi hagi temptacions del bloc que li dona suport d'obrir altres fronts, un fet que allargaria la guerra i la convertiria en un conflicte encara mes destructiu del que hem vist fins aquest moment", sosté. L'historiador també admet que es pot estendre a altres regions com Sirià, Iraq o Iran. En aquest cas, però, també matisa que hi juguen actors amb un ampli espectre del conflicte, que no estan interessats en una guerra general.

Finalment, pel que fa a la posició de la comunitat internacional, Fortet assenyala que ara mateix està "profundament dividida" i que és, precisament, un dels fenòmens que expliquen perquè en conflicte s'està allargant tant i perquè no hi ha una sortida visible. "Fa 10 o 15 anys els Estats Units tenien una hegemonia però avui en dia es troben en un cert declivi. Aquesta dinàmica, que s'ha accelerat, ha portat a tres potencies amb visions polítiques molt diferents – Xina, Rússia i l'Iran- , a debilitar-la encara més", explica.

Tot aquest procés, per l'historiador, porta a un clima de "confrontació global", que no només es pot copsar a Gaza. "El que passa a l'Orient Mitjà, a Ucraïna, les tensions a Taiwan, el que passa entre la Xina i Filipines... no explica totes aquestes coses de per si, però és un ingredient que hem de tenir present", conclou. Per això, considera que "la manca d'una comunitat internacional forta i unida, amb unes idees enfocades a garantir la pau i la seguretat, fa que els conflictes que ja existeixen no tinguin un aturador senzill".