Gal·la Garcia recupera la Manresa desapareguda: Quan celebràvem en blanc i negre

La façana dels magatzems Jorba engalanada per a les Enramades del barri el juny del 1902 és la fotografia més antiga de les 175 que recull el tercer volum de la col·lecció Catalunya Desapareguda dedicat a Manresa i, en aquest cas, al seu calendari festiu. Editat per Efadós, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i l’Arxiu Comarcal del Bages, la museòloga i historiadora manresana Gal·la Garcia Casarramona (1974) signa novament un llibre eminentment gràfic que segueix el fil dels dos anteriors, publicats el 2017 i el 2014, que vol ser una porta a la memòria col·lectiva.

El nou volum analitza la societat a través de l’«evolució i la transformació de la ciutat des de la vessant de la festa i de la cultura popular i tradicional». Unes imatges que, diu, són «molt agraïdes», que mostren espais però sobretot persones en moments de celebració: festes anuals però també puntuals o oblidades des de principis del segle passat i fins els primers anys de la dècada dels setanta. Algunes ja desaparegudes, com aquestes:

Guàrdia urbana, 1950: Obsequis

Obsequis per a la Guàrdia Urbana a la dècada dels 50, del Biela Club. Era tradició per Nadal que empreses del transport i entitats obsequiessin els guàrdies urbans amb lots, begudes o menjar embolicats al carrer.

El pregoner, 1962: De viva veu

El pregoner, una figura ja desapareguda, anuncia el programa de la Festa Major del 1962 envoltat de canalla a la plaça Major. El pregoner era el senyor Casañas, que en aquest cas, era també l’agutzil.

La festa de Domund, 1950

El Domund se celebrava cada tercer diumenge d’octubre i es reservava la jornada per dedicar-la a l’oració i a la postulació pública per ajudar les missions religioses. A la imatge, integrants de les congregacions femenines disfresades d’esquimals dalt d’una carrossa guarnida per l’ocasió.

Festes i tradicions: del 1902 al 1970

El blanc i negre conforma el color d’aquests reculls gràfics, volums de petit format, tapa dura i curosament editats, que proposen al lector un viatge al passat. El primer volum va sortir publicat el 2014 i en ell l’autora recuperava les millors imatges que havia recopilat l’any 2000 en l’exhaurit col·leccionable L’Abans de Manresa. Recull Gràfic (1876-1965), editat també per Efadós, que el 2019 va tenir una continuació, amb un miler de fotografies, del 1960 al 1990. En el segon de la Catalunya Desapareguda, publicat el 2017, la tria se centrava en carrers i paisatges en un recorregut per la transformació urbana de Manresa des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. Ara, en el 2024, el protagonisme se situa en les festes i tradicions amb imatges que beuen d’aquella exhaustiva recerca prèvia que Garcia va fer a principi del segle XXI. Són imatges, la majoria poc divulgades, que provenen dels diferents fons de l’Arxiu Comarcal del Bages però també de col·leccions d’entitats o particulars. La selecció és sempre, apunta l’autora, el més complicat en qualsevol recull gràfic perquè implica «descartar moltes fotografies», el que vol dir, també, que la ciutat «té un arxiu fotogràfic històric extens».

L'evolució de la societat

Manresa. Festes i tradicions està dividit en cinc capítols per «facilitar la lectura» agrupant les celebracions. El volum divideix les imatges (cadascuna amb un petit text per situar el lector) en festes majors; vinculades a la Pasqua (de Carnaval a Corpus Christi), gremials (oficis), de tardor i hivern (les arrelades al calendari festiu) i socials (úniques i populars). La fotografia de la portada és, precisament, una imatge que s’allunya de la representació festiva més tradicional de l’imaginari col·lectiu: es tracta d’una cursa de pneumàtics organitzada per treballadors de la Pirelli per la Festa de Sant Cristòfol del 1955. Una fotografia que «no és la típica, que crida l’atenció» i que explica el pas del temps (Pirelli ja no és aquella fàbrica), a més de servir com a declaració d’intencions del llibre: «les tradicions es mantenen però evolucionen», explica l’autora. I tot i que el volum està pensat per «gaudir» de les imatges, una segona lectura permet fixar la mirada en com «ha canviat la societat, com vivivim ara unes festes i com les vivien els nostres pares, avis o besavis; com ocupem l’espai públic i com ha canviat el paper que hi tenien reservat els homes i les dones». Elles, argumenta Garcia, no sempre surten a les fotos «però hi eren».

Del desaparegut pregoner que anunciava la festa, a les desaparegudes enramades de molts barris, el volum porta implícit com s’ha diluït el component religiós de les festivitats que «marcava la societat fa un segle i que va canviar a partir de la transició» per dotar-les d’una celebració més «cívica». Un «àlbum de records col·lectiu», defineix Garcia, d’una ciutat i d’un temps extint però sovint, encara, reconeixible.

La Manresa del passat

L'autora

Museòloga i historiadora, la manresana Gal·la Garcia Casarramona és llicenciada en Humanitats i postgrau en Direcció Estratègica de Museus. És autora de catorze llibres vinculats a la història local en diferents aspectes, com El moviment feminista a Manresa o El moviment obrer al Bages (1939-1982). També, L'Abans, vol.1 i 2 de Manresa; Els bombers a Manresa: 150 anys d'història; En veu de dona: la Fàbrica Nova; Hospital Sant Joan de Déu de Manresa: 75 anys; Ampans: 50 anys o els tres volums de Manresa despareguda.