El manresà Joan Jordi Miralles rep el Serra d'Or de novel·la per "Triomfador"

El manresà Joan Jordi Miralles ha estat guardonat aquest migdia amb el Premi Crítica Serra d'Or de Novel·la 2024 per l'obra Triomfador (Males Herbes). L’acte de lliurament dels premis, que enguany arriben a la 58a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; del P. Abat Manel Gasch; de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, el manresà Joaquim Noguero. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2023, i sense que s’hagin presentat a concurs. El 2021 i a títol pòstum, el va rebre el berguedà Jordi Cussà per El primer emperador i la reina Lluna.

A més de Miralles, els premis han distingit, en l'apartat de Literatura i Assaig, l'obra La llum mirada (Perifèric), de Vicenç Llorca, amb el Serra d’Or de Poesia; Fèlix Fanés, amb La cinta vermella (Ensiola), amb el d'Assaig; Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), s'han endut el Premi Crítica Serra d’Or de Còmic per El museu (Norma Editorial); i Lola Badia, el de Traducció per La mort del rei Artús (Cal Carré).

Recerca

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Joaquim Albareda Salvadó ha guanyat el Serra d’Or (Humanitats) per l’obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62). El de Ciències ha estat per a Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació (Lynx), de Jordi Ruiz.Olmo i David Camps. I el de Catalanística, per a Catalonia: A New History (Routledge), d’Andrew Dowling.

Arts Escèniques

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé i Pujol, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2024. Tot el que passarà a partir d’ara, dirigit per Glòria Balañà, s’endú el d’Arts Escèniques a l’espectacle de teatre 2024. El premi a la trajectòria teatral ha estat per a Nao Albet i Marcel Borràs. I el Serra d'Or a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional “Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica”, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.

Literatura Infantil i Juvenil

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or Infantil ha estat per a La lletra que tot ho canvia (Meraki), amb text d’Albert Besora i il·lustració d’Albert Asensio. El Juvenil se l'ha endut l'obra Els contesde Lesbos (Bambú), d’Àngel Burgas i il·lustració d’Ignasi Blanch. El Juvenil 2024 (Coneixements) li ha estat concedit a Una ciutat a Mart (Joventut), amb text de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i il·lustració d'Eduard Altarriba. I, finalment, el Juvenil 2024 (Còmic) ha estat per a Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal.

Serra d'Or i "la cultura d'elit"

El cap del consell de redacció de Serra d’Or, el manresà Joaquim Noguero, ha destacat que la revista ha estat sempre "un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme". "Serra d’Or és una eina de jerarquització, de guany d’autoritat, de credibilitat, de legitimitat d’un punt de vista, contra l’autoritarisme del perquè sí tan dur dels fets", ha dit Joaquim Noguero, que també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista i que ha de continuar vinculat, i que vol dir "sentir-nos prou compromesos amb la tradició i amb el present com per establir-hi punts de contacte i llegir-ho tot amb aquest esperit; cultura d’elit vol dir fer cultura amb memòria i amb nervi, i no té res a veure amb l’elitisme, si fem –com volem fer– per explicar-la bé i per compartir-la amb tothom". Segons Noguero, "fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta. Això volen aquests premis. Això reclama la nostra revista. Una mirada adulta que, això sí, es pot aplicar a qualsevol forma de cultura, perquè hi ha creacions millor i pitjors en cada àrea on posem la nostra mirada, però no hi ha llenguatges o arts millor o pitjors. Podem parlar d’art o de disseny amb el mateix rigor. Podem parlar d’òpera o de còmic. De cultura popular tradicional o de cultura popular de quiosc. De literatura, de teatre, de dansa, de cinema, de quadres o de cartells, de Catalunya, d’Europa i del món. Podem parlar-ne sense manies i n’hem de parlar per a tothom", ha argumentat el cap del consell de redacció de Serra d’Or.

"La tria de temes d’aquests darrer any ha estat una declaració de principis" ha explicat Noguero, i ha avançat que aquest any continuaran "amb dossiers sobre els videojocs, la crisi de certa gestió cultural, Jordi Sarsanedas, el mite de Felanitx, el País Valencià o les distòpies d’un temps tan distòpic com el nostre, al costat dels mateixos col·laboradors que han fet possible anys i més anys de revista".

"Les virtuts que afavoreixen la creativitat cultural"

El P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, ha fet referència en la seva intervenció a tres virtuts monàstiques i benedictines que afavoreixen molt l’activitat i la creativitat cultural, i que compleix PAMSA, editora de la revista Serra d’Or. "La primera és l’amor a les lletres; en el nostre monestir hem promogut i mantingut una editorial". “La paciència o perseverança són la segona virtut; i això ho aplicaria institucionalment a la constància a mantenir una revista cultural com Serra d’Or, veritable cronista de la cultura catalana de més de mig segle, i a continuar atorcant els Premis, reconeixement precisament de la capacitat pacient de tots els qui arrisqueu temps i esforç en aquestes activitats difícils, artístiques i literàries". I la tercera virtut que ha destacat el pare Abat ha estat l’estabilitat: "Estabilitat en el cor de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, per la qual no ens atorguem cap mèrit, sinó el d’haver intentat comprendre els temps i les necessitats i de continuar-ho fent, en una editorial i revista al servei exclusiu, com deia el P. Josep Massot, de la llengua i cultura catalanes, vetllant-ne sempre la correcció i l’excel·lència".

El jurat

Els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista. El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Eva Saumell, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Núria Ventura i Marika Vila.