Montserrat recupera una obra renaixentista que estava fracturada en més de 500 fragments
El conjunt, que es va trobar durant uns treballs arqueològics a l'ermita de Santa Anna, s'exhibeix ara al Museu de Montserrat
Nia Escolà (ACN)
Uns treballs arqueològics a l'ermita de Santa Anna, la més propera al Monestir de Montserrat, van permetre localitzar, l'any 2022, un conjunt format per 9 rajoles renaixentistes. L'obra estava totalment destrossada i fracturada en més de 500 peces. Després d'una restauració "complicada", l'obra s'exposa ara recuperada al Museu de Montserrat. En declaracions a l'ACN, el seu director, Xavier Caballé, en subratlla la importància perquè "ajudarà a explicar un dels moments més foscos de la història de Montserrat: la Guerra del Francès". "Quan les tropes napoleòniques van destruir el monestir, arrasar les ermites i, fins i tot, van matar ermitans", explica. De fet, el símbol de Montserrat, al centre de l'obra, estava destrossat a cops de mall.
La part de l'obra més fragmentada era la central, que precisament té el símbol de Montserrat amb la serra de Bastidor: una sola rajola, de 30x30 centímetres, fragmentada en més de 70 peces. "És la prova física i evident de l'acarnissament de les tropes napoleòniques cap als elements simbòlics del monestir de Montserrat", explica el director de l'obra arqueològica, Jordi Roig. De fet, segons diu, això ha fet que aquesta part hagi estat "pràcticament irrecuperable" i s'hagi hagut de reconstruir durant el procés de recuperació.
Segons Roig, la feina de restauració, a càrrec d'un equip d'arqueòlegs del Departament de Cultura, ha estat "com la d'un puzle": "Reconstruir trosset a trosset, de mica en mica, fragment a fragment, cadascuna de les rajoles que formaven aquest plafó". La procedència de les rajoles era el Monestir de Montserrat i al segle XVIII van ser reaprofitades com a paviment de l'ermita de Santa Anna.
El conjunt es podrà veure ara a l'espai de la Finestra Oberta del Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat.
El passat ermità de Montserrat
La de Santa Anna és l'ermita més gran i la més accessible de les catorze que hi ha a la Muntanya de Montserrat. Es va edificar a finals del s.XV, en temps de l'abat Cisneros. Actuava com a capella de referència pel fet de ser la més propera al Monestir i la de dimensions més grans. "És l'anomenada parròquia dels ermitans", segons el director del Museu de Montserrat, Xavié Caballé, qui explica que "hi anaven un cop per setmana -el diumenge- per confessar-se amb el vicari, oir missa, i escoltar la lliçó espiritual del monjo, que era el representant de l'abat i superior directe dels ermitans".
Va ser destruïda i abandonada el 1811, arran dels esdeveniments de la Guerra del Francès i de la presa del monestir i la muntanya per l'exèrcit napoleònic.
Museïtzar l'ermita
Els treballs arqueològics a l'ermita de Santa Anna s'han allargat durant cinc anys i ara es troben a l'etapa final. L'objectiu ara és completar els treballs per museïtzar l'ermita i fer-la visitable.a part de l'obra més fragmentada era la central, que precisament té el símbol de Montserrat amb la serra de Bastidor: una sola rajola, de 30x30 centímetres, fragmentada en més de 70 peces. "És la prova física i evident de l'acarnissament de les tropes napoleòniques cap als elements simbòlics del monestir de Montserrat", explica el director de l'obra arqueològica, Jordi Roig. De fet, segons diu, això ha fet que aquesta part hagi estat "pràcticament irrecuperable" i s'hagi hagut de reconstruir durant el procés de recuperació.
Segons Roig, la feina de restauració, a càrrec d'un equip d'arqueòlegs del Departament de Cultura, ha estat "com la d'un puzle": "Reconstruir trosset a trosset, de mica en mica, fragment a fragment, cadascuna de les rajoles que formaven aquest plafó". La procedència de les rajoles era el Monestir de Montserrat i al segle XVIII van ser reaprofitades com a paviment de l'ermita de Santa Anna.
El conjunt es podrà veure ara a l'espai de la Finestra Oberta del Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat.
- Confirmada la condemna de l'exalcalde de Talamanca per permetre l'activitat d'una empresa en un espai protegit
- Les pluges augmenten la capacitat dels embassaments per sobre del 18%, però la situació encara és pitjor que fa un any
- Ferit greu un treballador després d'electrocutar-se a la mina de Cardona
- ESPIETA | Pinten una plaça per aparcar amb el cotxe sobre la ratlla
- Vols conèixer els nous emojis de WhatsApp?
- Del centre de Barcelona a 1.000 metres a Montserrat sense barreres
- Sánchez i família, vistos des de la Catalunya central: «La política és diàleg, però s'ha convertit en un circ»
- Recullen signatures perquè PP i Vox no retirin el nom de l'actriu manresana Assumpció Balaguer de la Casa de la Cultura d'Alpedrete