El punt i a part de DC

Ha arribat el moment. La DC cinematogràfica tal i com l’havíem vist fins ara, la que començava amb Man of steel, de Zack Snyder, i va provar de fer un univers cinematogràfic com el de Marvel, arriba al seu final per cedir el pas a l’era de James Gunn i el seu Superman Legacy.

Qui ostenta aquesta responsabilitat és Aquaman, que fins no fa gaire ostentava les millors recaptacions de DC dels darrers anys, amb una seqüela que no ha estat exempta de problemes: primer, perquè el rodatge es va eternitzar pels continus canvis de guió (que, per exemple, van reduir la presència d’Amber Heard a la mínima expressió i van suprimir cameos per anunciar futures trames) i un muntatge molt conflictiu que l’ha portat a ajornar la data d’estrena unes quantes vegades. El més sorprenent, dèiem, és que fa un poc temps Aquaman: El reino perdido semblava un projecte cridats a rebentar taquilles, i ara ningú dubta que les tindrà magres per fer-se un lloc a la cartellera nadalenca.

Sigui com sigui, aquesta segona part ve firmada pel mateix equip tècnic de la primera, amb el gran James Wan al capdavant. També s’ha de dir que es coherent amb el que havíem vist fins ara, ja que més enllà de les seves incongruències argumentals és un monument a la diversió que regala un bon grapat d’escenes espectaculars i compta amb una nova demostració del carisma del seu actor protagonista, Jason Momoa.

En només dues hores (el només és perquè és una de les produccions més curtes de la DC moderna), Aquaman: El reino perdido reprèn l’acció on la deixava la primera part, amb Arthur Curry convertit en rei d’Atlàntida i el seu vell enemic Black Manta buscant desesperadament la manera de venjar la mort del seu pare. Finalment la troba gràcies a una arma llegendària, el Trident Negre, que li permetrà sotmetre l’Atlàntida i els habitants a la seva tirania. Veient que el regne afronta un perill tan gran, Aquaman decideix unir les seves forces amb el seu germà Orm, l’antic rei i ara empresonat, per poder plantar cara a Black Manta i aconseguir que el seu poble visqui en pau.

Plena de moments que troben un curiós equilibri entre el deliri kitsch i l’aventura clàssica, aquesta seqüela exhibeix l’humor autoconscient de la primera entrega, torna a demostrar que Wan és un cineasta molt dotat per l’espectacle i compta amb un magnífic repartiment que, al costat de Momoa, inclou intèrprets com Patrick Wilson, Yahya Abdul-Mateen II, Temuera Morrison, Dolph Lundgren, Randall Park, Indya Moore, Vincent Regan i Nicole Kidman.