Jordi Puntí: "En Xavier Cugat avui seria un Instagramer"

L'escriptor Jordi Puntí (Manlleu, 1967) ha publicat 'Confeti' (Proa), una novel·la inspirada en la vida del músic Xavier Cugat. El llibre no és una biografia sobre l'artista, sinó una obra que combina realitat i ficció per guiar el lector – amb un narrador que es posa a la pell d'un periodista d'espectacles americà – a través de l'extravagant vida de Cugat en el seu periple de Nova York a Hollywood i Las Vegas, i de l'Havana a l'antic hotel Ritz de Barcelona. En una entrevista a l'ACN, Puntí el descriu com una persona amb "clarobscurs" que reflecteix molt bé el segle XX, tot i que també en destaca un vincle evident amb la modernitat. "En Xavier Cugat avui seria un Instagramer", assenyala, "era un promotor de si mateix".

Autor d'obres com el llibre de contes 'Això no és Amèrica' i el llibre de no-ficció 'Tot Messi', Puntí presenta la segona novel·la després de 'Maletes perdudes', publicada l'any 2010. 'Confeti' recrea una època i un ambient associat al món de l'espectacle, centrat en la figura del músic Xavier Cugat. Així, a part de posar el focus en la seva carrera també descriu les festes, els flirtejos i les xafarderies de l''star system' que l'envolta, amb un reporter que s'acaba convertint en un alter ego del mateix protagonista. El llibre va ser premiat recentment amb el 64è Premi Sant Jordi de novel·la.

L'autor descriu el seu nou llibre com una "antibiografia", on es pot copsar la voluntat de fer una "ficció" a través d'una estructura que intenta "dominar" allò que va passar per poder-ho fer més narratiu. També recorda que es tracta d'un "doble salt", ja que el mateix Cugat "mentia". "Ell és un narrador de si mateix, i per això t'obliga a jugar amb aquestes mentides i la seva imaginació", subratlla.

A la vida del músic hi entra de forma completa i través de "tots els sentits possibles" després de molts anys de recerca. "He conviscut amb la seva figura tants anys que he passat per totes les fases possibles: admiració, rebuig... Cugat exemplifica molt bé els canvis de la publicitat, el valor dels diners, o la seva necessitat de triomfar a través de l'alegria, són coses que he intentat explicar perquè tothom se senti a prop", sosté.

Un personatge amb grans moments

Xavier Cugat va tenir dues cares molt destacades, segons Puntí, una primera musical, que li va permetre als anys 30 agafar la música cubana i domesticar-la perquè l'entenguessin i ballessin els americans. "La quantitat de músics cubans, porto-riquenys i mexicans que van entrar a la música americana a través de la seva orquestra no acabaria mai", recorda. És per això que als Estats Units el veuen "com el músic que va ser" i que qualsevol persona de més de quaranta anys el recorda. Tot i això, admet que no només va calar en l'àmbit professional, sinó també personal a causa de la seva excèntrica vida.

"Queda una imatge d'un senyor amb perruca, bastó, acompanyat de noies joves que sortien a les entrevistes i els seus gossos", apunta. De fet, l'escriptor creu que el moment que va crear "un personatge" va ser cap als anys quaranta. "Sempre ha estat un 'showman' que a través de la música i la caricatura feia publicitat de la seva simpatia", afegeix. És tal la poca separació entre allò públic i privat que Puntí creu que avui Cugat seria una persona que es podria trobar fàcilment a les xarxes socials per aquesta necessitat "de fer-se 'selfies' a través dels altres de forma constant".

Les dones de Cugat

Cugat també és recordat per les seves dones, un aspecte que la novel·la aborda només de començar. "Des de molt jove és un seductor que li agrada i necessita la companyia femenina", explica Puntí, "a Hollywood lligava amb estrelles, un fet que generava molts rumors i juguesques". El que sí que està comprovat és que es va casar quatre vegades amb quatre dones cada vegada més joves que ell, la més coneguda, la cantant i actriu nord-americana Abbe Lane.

Segons l'autor, avui el músic seria "cancel·lat" per molts aspectes, sobretot perquè la relació que establia amb elles era sempre de "dominació i control", ja que eren les seves cantants. "Cugat era un solitari sense voler-ho ser, una mica per l'èxit, només tenia els familiars, les dones i els músics, però no amics", detalla. Puntí també relata que un cop acabada la seva estada als Estats Units va tornar a Catalunya, on va enganxar una època que va coincidir amb la sortida del franquisme i que li va permetre revifar una mica la seva carrera.

La darrera etapa de la vida de Cugat va estar marcada per la seva vida al Ritz, amb un punt d'exili personal, lluny d'aquell somni americà que ja no podia gaudir. "Va fer moltes coses una mica per inèrcia, recuperar la vida d'hotel i assistir a tot, la mateixa setmana podia estar en un acte de reivindicació social, com en un sopar d'homenatge a la neta de Franco", afirma. Finalment, va ser enterrat a Girona, en un "retorn" a la seva terra.

'Confeti', com a punt de fuga

Després d'aquesta immersió en la vida de Cugat, Puntí explica que té més històries al cap, però que, de moment, està gaudint de la publicació de 'Confeti', un llibre que ha anat acompanyat de molta documentació, així com d'un procés difícil en l'àmbit personal. Això sí, destaca que es tracta d'una proposta "alegre" que aporta un "punt de fuga" en un moment en què la realitat és complicada i molt incerta. "Està bé que hi hagi novel·les d'evasió, més alegres, aquí és on entre la imaginació", conclou.