Un nou assaig col·lectiu convida a repensar el futur de Catalunya des d'una perspectiva feminista i nacionalista

El 8 de març del 2023 vuit mitjans catalans van publicar de forma simultània el manifest 'Per un nacionalisme feminista', signat per Júlia Ojeda (Sant Celoni, 1994), Anna Punsoda (Concabella, 1985) i la manresana Marta Roqueta (Barcelona, 1988). Aquella va ser la llavor d'un projecte intel·lectual i polític batejat com a 'matriotisme' del qual, un any després, n'ha sortit un llibre que agrupa trenta veus de dones que parlen de feminisme i país. La proposta porta per títol 'Màtria o barbàrie' (Angle Editorial) i convida la societat a repensar el futur de Catalunya des d'una perspectiva feminista i nacionalista. En una entrevista a l'ACN, les Matriotes remarquen que en un moment "d'emergència nacional" les contemporànies han de fer un pas endavant.

Si bé cap de les tres es coneixia abans de la publicació del manifest, Ojeda explica que van veure que compartien tot un seguit de preocupacions, entre les quals hi havia la detecció d'un buit en el nacionalisme feminista. A partir d'allà va sorgir la iniciativa del manifest, que s'ha materialitzat un any després també amb la publicació d'aquest nou llibre, estructurat en quatre grans apartats on trenta dones de geografies, condicions i professions diferents presenten les seves reflexions en forma d'articles sobre diversos aspectes.

Entre les participants – nascudes entre el 1980 i el 2000 – es poden trobar noms com el de Laia Arnau, Emma Zafón, Maria de Lluc Muñoz, Natàlia Càmara, Ixeya Quesada, Anna Pagès, Pilar Carracelas, Montserrat Dameson, Ofèlia Carbonell, Júlia Bacardit o Zahia Guidoum, entre d'altres. Pel que fa als temes, aquests van des de l'educació al dret, passant pel territori, l'economia, la llengua, la salut, la religió, la diversitat o les noves tecnologies. A més de proposar una reflexió sobre el futur de la nació catalana, el llibre remarca la importància del paper del català i la necessitat que el nacionalisme sigui divers i inclusiu.

"Creiem que estem en un moment d'emergència en el qual no només es necessita una transversalitat, sinó també començar a pensar el país i sembla que el moviment feminista ara mateix és l'únic capaç d'articular les lluites i els reptes", remarca Roqueta. En aquesta mateixa línia s'expressa Punsoda, que veu l'assaig com un petit "mirall" d'allò que es vol a gran escala: "que hi hagi tots els Països Catalans representants amb gent de sensibilitats i àmbits laborals diferents, capaç d'arribar a consensos elementals per teixir la societat que volem", sosté.

Per això, les editores remarquen la importància de les veus, les quals no han estat cridades "per la seva condició de dones i prou". "No fem un llibre de feministes per feministes, esperem que d'aquí en surtin noms que puguin liderar la Catalunya del futur en diferents sectors", afegeix Ojeda. Un fet que compensa també un "greuge històric", ja que el catalanisme, tal com recorda Punsoda, "sempre ha estat una qüestió molt masculina", un fet que també ha derivat també en què molts problemes hagin quedat en segon terme. "Hi havia pensament nacionalista feminista potent, però no s'escoltava", conclou Roqueta.

La importància de la implicació

Roqueta, Punsoda i Ojeda afirmen que l'assaig arriba en un moment clau en el qual consideren que les dones nacionalment catalanes han d'assumir els espais de discussió i debat. Altrament, Ojeda opina que es pot entrar en una dinàmica que condueixi a l'adopció "dels espais de les espanyoles, les anglosaxones o les franceses", des d'un "prisma" que no és el català. "L'objectiu del llibre és dir: si el feminisme ha aconseguit una cosa, és un desacomplexament terminològic, conceptual i batallístic per anar a l'arrel de les coses i assumir-les amb frontalitat, cosa que també cal fer com a nacionalistes", afegeix Ojeda.

Paral·lelament, un altre dels proposits és "trencar la dicotomia entre la vida i la política" per posar al centre temes "importants" com per exemple la salut reproductiva o les cures, ja que, segons Punsoda, "fins que no participem d'això seran subsidiaris en altres sectors". Així mateix, Roqueta avisa de la responsabilitat que comporta. "Si no fem un projecte nacional empancipador des del feminisme, malament, perquè el nacionalisme acabarà sent el que els espanyolistes volen que sigui. A més, hem detectat un buit pel que fa a l'esquerra, i qui està agafant la bandera moltes vegades és l'extrema dreta catalana, i això no pot ser", conclou.

Finalment, si bé les editores admeten que pot existir una certa fatiga i frustració en diversos aspectes, Ojeda també recorda que és possible posar "il·lusió i esperança" en un projecte amb la fortalesa "de les eines feministes" davant la "incapacitat dels partits polítics independentistes d'elevar el nivell de la conversa i el debat, i obrir un espai de negociació" en un context d'emergència nacional, cultural, lingüística i climàtica.

"La gent se sent orfe perquè no té unes institucions que facin la seva feina", lamenta Punsoda, "el llibre també es presenta com un material per pensar davant una política que està agonitzant i fent mercadeig de les restes sentimentals, ja que fa anys que ni avancem en independència, ni atenem els problemes reals del país". Pel que fa al paper que han de tenir els homes, Roqueta ho té clar, "que escoltin a les dones". "Encara ara veus alguns debats i tot són homes. En primer lloc, cal donar veu a les dones, i després deixar d'atacar dones pel fet de ser dones. Fer una revisió i preguntar-se, s'ha ampliat realment la base o s'han expulsat veus?", conclou.