«Gen V»: Joves amb superpoders

Es podria dir que The Boys, aquesta visió àcida de l’univers superheroic i el seu lloc en la nostra cultura, ha acabat convertida en un altre exemple d’una cosa que, en principi, havia vingut a posar en dubte: la franquícia com a únic model proliferant en el paisatge audiovisual. De l’èxit sorpresa de Prime Video ja n’han sortit una websèrie en forma de fals noticiari (Seven on 7), una antologia d’animació (Diabolical) i una incursió pel que sembla fallida als videojocs (en col·laboració amb la saga Call of duty).

Fa pensar i criticar, però el nou spin-off d’imatge real Gen V (Prime Video) ens recorda que dues coses contradictòries poden ser veritat alhora: així és, els nois de The Boys segueixen buscant diners fàcils i ràpids, però almenys amb integritat i imaginació. 

A Gen V trobem tot el que va definir The Boys, des de l’equilibri entre sàtira i emoció sincera fins a les imatges de xoc, només que traslladat al context d’un drama estudiantil. La sèrie es desenvolupa a la selecta universitat Godolkin, on des del 1965 els joves amb poders (o, bé, dopats pels seus pares per tenir-ne) s’entrenen per formar part de la pròxima generació d’herois. Tots volen arribar a protegir alguna ciutat o, posats a somiar, passar a formar part de Los Siete, però la majoria s’han de conformar a cantar, ballar i vendre productes de Vought, el totpoderós i invasiu conglomerat que comercialitza als súpers. 

La cicerona

La nostra cicerona en aquesta regió del món The Boys és Marie (Jaz Sinclair), noia bastant privada amb la capacitat de convertir la seva pròpia sang en arma llancívola. El seu somni, o millor, la seva necessitat vital i existencial, és entrar a formar part de l’Escola de Lluita contra el Crim de Rich Brink Brinkerhoff (Clancy Brown, sempre amb aspecte de poc fiable), antic instructor de celebritats com A-Tren, Reina Maeve i Profundo. Gen V és abans que res un intent de crear nous mites. Marie comparteix habitació amb Emma (Lizze Broadway), també coneguda com la diminuta influencer Little Cricket, o l’Ant-Girl de tot això. L’Emma adora Luke (Patrick Schwarzenegger), àlies Golden Boy, capaç de calar foc al seu cos i amb això fer cremar metafòricament el d’altres. Però Luke té una nòvia, Cate (Maddie Phillips), que pot obligar-te a fer el que ella vol amb només un frec de la mà. El millor amic de Luke és Andre (Chance Perdomo), estudiant de poders magnètics que es convertirà en el superheroi Polarity quan el seu pare es jubili. Marie acabarà investigant quina classe de proves no apareixen en el currículum oficial. 

En el fons i no tan en el fons, Gen V és un drama estudiantil com tants d’altres, amb les seves recerques iniciàtiques, la seva exploració de les jerarquies socials, el seu sexe i les seves drogues. Tot això es magnifica i se subverteix gràcies als superpoders, sovint metàfora exaltada de qüestions ben humanes. Això és una mica Euphoria amb explosions no tan sols dramàtiques.

Igual com a The Boys, l’equip de guionistes i productors (molts d’ells repetidors) fa sorna de la ubiqüitat de Marvel en la nostra cultura: tot i que Bruja Escarlata y Visión estigués molt bé, no pot deixar de fer gràcia aquesta broma sobre la pedanteria amb què se’ns miren de vendre una vegada i una altra les estructures més gastades. Tampoc hi falten acudits àcids sobre les polítiques de Hollywood en l’era post Me Too. Però es posa èmfasi, sobretot, en els pitjors angles de la nostra addicció a internet: el selfie (amb braç elàstic en lloc de pal) com a performance de la identitat o la tristesa de necessitar el like per agradar-se a un mateix.