Nou Pla Marshall

La contraofensiva de l’exèrcit ucraïnès contra les tropes russes invasores ha començat aquesta setmana. El desenllaç és encara incert, i mentre els ucraïnesos recuperen alguns pobles, els russos continuen bombardejant la població civil. El camí cap a la victòria ucraïnesa depèn del suport dels EUA. A mesura que la guerra continuï, els Estats Units, que tenen eleccions presidencials el proper 2014, s’enfrontaran a discussions cada cop més intenses sobre els costos i els riscos del suport militar a Ucraïna. Caldria accelerar el desenllaç, oimés quan una guerra prolongada afavoreix els interessos de Putin. Les baixes russes fins ara, amb més de 800 morts i ferits al dia, superen el total de víctimes a la guerra de l’Afganistan (1978-1992). Però a mesura que augmenten les baixes, els reservistes russos són obligats a reemplaçar els seus companys. Putin no ha aconseguit subjugar Ucraïna, conquerir grans extensions del seu territori, incloses les costes, i subordinar-les al Kremlin. Quan va començar la guerra semblava que ho aconseguiria, però ara una victòria d’Ucraïna no és només possible, sinó també probable.

Putin considera que Ucraïna forma part de la Gran Rússia. En el seu article sobre «la unitat històrica de russos i ucraïnesos» argumenta que Ucraïna no només va ser el bressol de Rússia, sinó que els seus pobles sempre han estat russos. Segons la seva opinió, les forces exteriors malignes –l’imperi austrohongarès abans de la Primera Guerra Mundial i la Unió Europea avui- han intentat separar Rússia del seu legítim patrimoni. El dictador rus, sent un jove oficial de la KGB, va presenciar en primera persona la retirada de l’imperi soviètic d’Alemanya de l’Est i després la desintegració de la mateixa Unió Soviètica. I ho considera una humiliació, un afrontament a la glòria de l’imperi. Igual que l’expansió cap a l’est de l’OTAN i la UE, ambdues iniciades en el govern dels seus predecessors Mikhaïl Gorbatxov i Boris Eltsin. Per a Putin, Occident és l’enemic decadent a vèncer. A més, si el liberalisme i la democràcia arrelen a Ucraïna, aquests perillosos virus podrien infectar també la societat russa. Fins quan persistirà Rússia en la seva campanya? Quants horrors continuaran afligint el poble ucraïnès? La guerra pot escampar-se fora de les fronteres d’Ucraïna i arribar fins a Taiwan? Hi ha risc que, amb el ressentiment de la derrota, Putin es decideixi a utilitzar armes nuclears? I com ha de ser la reconstrucció?

Cal recordar que, quan Alemanya va perdre la Primera Guerra Mundial, les draconianes indemnitzacions de guerra la van desestabilitzar tan profundament que sembraren les llavors del segon conflicte mundial. Georges Clemenceau, el primer ministre francès el 1919, va dir que signar la pau és més difícil que fer la guerra. I l’economista John Maynard Keynes va advertir a Les conseqüències econòmiques de la pau que l’intent d’asfixiar Alemanya econòmicament tindria conseqüències negatives no només per al país germànic, sinó també per a la resta d’Europa i el món en general. La reconstrucció econòmica d’Alemanya era crucial per mantenir l’estabilitat a Europa i evitar conflictes futurs. Per aquest motiu els Estats Units lideraren després de la Segona Guerra Mundial el Pla Marshall, per ajudar a la reconstrucció econòmica d’Europa occidental. Va ser dissenyat per proporcionar assistència financera i tècnica als països afectats per la guerra i fomentar el desenvolupament econòmic i l’estabilitat política a la regió. El seu balanç és positiu, tant pels EUA, que consolidaren el seu lideratge mundial, com per Europa, que ressorgí de les cendres amb rapidesa.

De moment, el suport econòmic dels Estats Units es quantifica en un dèficit públic de 25.000 milions de dòlars el 2022 i podria superar els 35.000 milions aquest any. Els Estats Units i els països de la UE han aportat aproximadament 100 milions de dòlars diaris per mantenir el funcionament del govern ucraïnès. Però el Banc Mundial calcula que Ucraïna necessitarà 14.000 milions més en subvencions només aquest any per cobrir les seves necessitats de reconstrucció més urgents. I durant els propers 10 anys, calcula el Banc Mundial, la recuperació i reconstrucció d’Ucraïna tindrà un cost superior als 400.000 milions. I és que Ucraïna ha perdut el 30% del seu PIB. Més de 13 milions d’ucraïnesos han estan desplaçats, les baixes arriben a les 500 diàries, el sector productiu del país ha estat profundament danyat i la inflació s’ha disparat.

Rússia hauria d’assumir la major part d’aquests costos. L’agressor, en circumstàncies úniques que s’han d’aprofitar, ha deixat els mitjans per indemnitzar les víctimes dins la jurisdicció dels països occidentals. Ens referim als actius financers de Rússia, ara congelats, que sumen uns 300.000 milions de dòlars. La major part es concentren a la UE, però també als EUA, el Regne Unit (incloses les Illes Caiman) i Suïssa. No seria just que els contribuents haguessin de pagar la factura de la reconstrucció. Tampoc és probable que el Congrés dels Estats Units continuï aprovant crèdits addicionals. Transferir les reserves russes congelades a Ucraïna és moralment correcte i políticament convenient. Rússia va incomplir greument les normes del dret internacional i ha de respondre d’aquesta violació. La transferència dels actius congelats pot contribuir a indemnitzar els damnificats. En un món profundament interconnectat, no hi ha lloc per a la guerra. La pau i el lliure intercanvi és el camí.