El salari més habitual a Espanya va pujar un testimonial 0,1% el 2021, fins als 1.542 euros

La sortida de la crisi del coronavirus ha beneficiat més les capes més baixes i les més altes, en detriment de les mitjanes

Treballadors de la construcció

Treballadors de la construcció / Arxiu/Ferran Nadeu/PIM

Gabriel Ubieto

El salari més freqüent que cobra un treballador a Espanya es va estancar el 2021, per tercer any consecutiu i a les portes del repunt més intens de la inflació en quatre dècades. El sou que percep la proporció més gran d'empleats amb prou feines va augmentar el 0,1% respecte a l'exercici anterior, i es va situar en els 1.542 euros bruts al mes (en 12 pagues). Davant d'això, la inflació va tancar l'exercici amb una alça del 3,1%.

El testimonial augment entre les nòmines mitjanes i que una de cada quatre dones continuïn cobrant menys que el salari mínim va provocar que, en clau de gènere, la bretxa salarial també es mantingui pràcticament estancada. El 2021 els homes guanyaven, de mitjana, el 18,4% més que les dones; davant d'una bretxa del 18,7% registrada un any abans, segons les dades de l'enquesta d'estructura salarial del 2021 publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La sortida de la crisi del coronavirus va beneficiar en major mesura les capes més baixes i les més altes, en detriment de les mitjanes. Els salaris que percep el comú dels mortals amb prou feines van pujar, mentre que els que perceben les capes més mal remunerades i les més ben remunerades del mercat laboral sí que van escalar. Això s'evidencia en què el salari mitjà a Espanya sí que va pujar el 2021, per aquest doble efecte arrossegament. Concretament ho va fer el 2,9%, pràcticament al mateix nivell que la inflació, i fins als 2.158 euros bruts al mes (en 12 pagues). A Catalunya l'increment va ser substancialment superior, a l'entorn del 3,9%, fins a un salari mitjà de 2.345 euros bruts al mes (en 12 pagues).

La política del Govern espanyol d'incrementar substancialment el Salari Mínim Interprofessional (SMI) durant aquesta legislatura no s'ha traduït, de moment, en un efecte dòmino per generar pujades salarials entre les capes 'mitjanes' del mercat laboral. Tal com evidencia el fet que aquest salari més freqüent faci tres anys que està estancat. Abans que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa i elevés l'SMI a 900 euros bruts (en 14 pagues), el salari més habitual era 1,8 vegades més alt que el mínim. El 2021 aquesta proporció era d'1,4 vegades, ja que l'SMI ha anat pujant, però no així el salari més freqüent.

L'hostaleria, qui pitjor paga

Torna la campanya d'estiu i el sector de l'hostaleria torna a lamentar la falta de candidats disponibles per treballar en el sector. Si bé el 2021 les empreses van fer un esforç per augmentar nòmines i tractar així de donar més incentius, el sector de bars, restaurants i hotels és amb diferència el gremi que paga pitjor i que ha pujat menys els sous des de l'última crisi. Un professional de l'hostaleria cobra, de mitjana, 1.219 euros bruts al mes (en 12 pagues), un escàs 4,8% més que el 2008.

Per posar-ho en perspectiva, un transportista -un dels sectors on molts treballadors del sector de l'hostaleria es van reciclar durant la covid- cobra gairebé 1.000 euros més al mes, una mitjana de 2.128 euros bruts (en 12 pagues). I aquest sector ha pujat les seves nòmines el 17,1% des del 2008, més de tres vegades més que a l'hostaleria. A la construcció la situació és la mateixa, un sou que gairebé dobla el de l'hostaleria (2.011 euros) i que ha pujat el 16,6% des del 2008.

El sector que ha pujat més els sous des de l'anterior crisi és l'educació, en què el 2021 el salari mitjà era de 2.356 euros bruts al mes (en 12 pagues), el 35,4% més que el 2008. El segueixen la indústria extractiva, amb un augment del 30,8% i les empreses de subministraments d'aigua i sanejament, amb el 29,6%.